CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els ‘escraches’ de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: una pràctica democràticament inadmissible Els ‘escraches’ de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: una pràctica democràticament inadmissible
Inici » Historic » Els ‘escraches’ de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: una pràctica democràticament inadmissible

La PAH ha decidit intervenir en la campanya electoral, cosa ben legitima, però d’una manera molt particular: practicant ‘escraches’ contra tots els partits polítics amb l’única excepció d’Units Podem.

L’”escrache” és una pràctica d’un sector peronista, importada de l’Argentina, que té com a objectiu acoquinar l’adversari, utilitzar la intimidació, la por, com a arma política. Cal dir que el funcionament polític argentí no pot ser un model de res per a Catalunya, malgrat que ja tinguem aquí representants d’aquella particular forma d’entendre la vida col·lectiva.

Una cosa és que la PAH mostri les seves preferències i doni suport a qui li sembla que els representa més bé, i una altra, que es converteixi amb una força de xoc, la versió postmoderna dels faieros que actuaven com a pinxos de cantonada, que serien la versió autòctona. Això és inamissible i així cal dir-ho.

Una vegada més la llosa mental que pesa sobre la majoria de mitjans de comunicació de Catalunya, que divideix la població entre  bons i dolents, no d’acord amb les seves obres sinó per prejudicis ideològics, fa un gran mal a la nostra societat, i duu a no presentar el que fa la PAH com el que és: la conversió de la política democràtica en una practica intimidatòria i violenta que la degrada fins a arribar a destruir-la. Si les pràctiques dels okupes, la PAH, Arran-CUP, es generalitzessin o engendressin reaccions del mateix to, ja la tindríem muntada. No només el nostre país, sinó tot Europa, ja ha viscut el que succeeix quan per raons d’oportunisme s’accepten pràctiques d’aquesta mena. Va succeir els anys vint i trenta del segle passat i el resultat va acabar sent desastrós. La injustícia quan no és radical i massiva, no justifica envair el debat democràtic amb modus intimidatoris.

La CUP i la PAH comparteixen formes de fer inacceptables, perquè el que sobretot compte són els fets, els mitjans i no només la fi. La màfia va néixer a Sicilià al servei d’una bona finalitat, protegir als més febles de la injustícia, però els mitjans la varen transformar en un monstre. Qui s’acostuma a imposar la seva raó acaba creient-se que els altres no tenen cap raó i només són un obstacle sense drets.

La CUP, i ara la PAH, practiquen una política de l’odi, en la qual l’adversari és demonitzat i reduït a una encarnació del mal, i l’”escrache” és un instrument que fa visible aquest assenyalament. Les persones no són tals i es converteixen en categories perverses, “casta“, “especuladors”, “explotadors”, “repressors”. Només poden aspirar a ser socialment silenciats, expulsats del barri, com promou la gent del “banc expropiat” de Gràcia-CUP per al titular del local.

Un cop més el govern de Catalunya demostra que té la llengua i les cames de cotó fluix, ja que viuen un continu tremolor que li impedeix encarar-se amb els fatxendes i imposar l’autoritat, primer, moral, i després, la del carrer.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies