CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Escoles segregades Escoles segregades

Escoles segregades

Editorial 27 abril, 2016 CatDialeg.cat 11
5 / 5 (4 votos)

Inici » Historic » Escoles segregades

La quasi totalitat dels estats de dret són aconfessionals, amb l’excepció francesa, que és laïcista, i la britànica que és confessional anglicana, com ho eren fins fa poc les democràcies nòrdiques. Aconfessionalitat de l’estat significa que és neutral des del punt de vista religiós, que valora positivament  les religions i coopera amb elles. Estats Units és radicalment aconfessional i alhora té una llarga cultura suprapartidista de col·laboració entre l’estat i les esglésies

L’estat confessional pot ser perfectament democràtic, i l’exemple britànic ho fa palès, però si que en la majoria de formulacions entranya limitacions a la llibertat.

En aquest esquema succintament exposat hi ha dos extrems. Un és l’estat teocràtic, com ho era l’Israel del Temple, i ho són avui estats islàmics com Aràbia Saudita i Iran. En l’altre extrem hi ha els estats laïcistes, laicocràtics, en els quals la religió per diversos mecanismes és exclosa de la vida pública, i la seva activitat està regulada per lleis civils. Mèxic  i França ho varen ser, però malgrat que la llosa en part hi és, han evolucionat molt cap a una acceptació democràtica del fet religiós. Paradoxalment, a França la por a un Islam insubmís a la República empeny en la direcció a una millor compressió  de la religió per part de L’Estat

Sovint hi ha una confusió interessada entre estat laic -neutral i col·laborador- i laïcista, que exclou les religions i les vol reduïdes a l’íntima privacitat, per tant, desnaturalitzades. Però, la diferència és evident en la realitat de les coses.

Catalunya es regeix per la Constitució Espanyola i el seu desplegament jurídic, que defineix un estat aconfessional que reconeix i valora positivament el fet religiós. Va ser un encert que ha servit per a superar un conflicte històric que es remunta al segle XIX, en la confrontació entre lliberals i Església, i que tant mal ha fet. Però, com les generacions perden la memòria, avui es torna a apuntar la creació de conflictes allí on no n’hi ha.

És el cas de l’educació diferenciada, en la que nois i noies estudien amb els mateixos mitjans educatius en centres diferents. Fa poc dies, en una votació kafkiana, va guanyar una proposta del PSC, i una altra dels de “Catalunya Sí que es pot” per a  liquidar els concerts a aquest tipus d’escola que anomenen “segregada”.   Cal dir que en aquest breu enunciat ja hi ha incorporades tres grans irregularitats. Kafkiana la votació perquè C’s es va equivocar per dues vegades seguides, i va votar a favor de la proposta quan es volia abstenir. És comprensible que en una opció binària – blanc o negre- de tanta complexitat conceptual i matemàtica, hom es pugui equivocar. És un indicador de la solidesa parlamentària. Han demanat repetir-la i aleshores el resultat es capgirarà.

També és ben irregular que el PSC, convertit en pal·ladi de la legalitat democràtica amb la qüestió de la consulta als catalans, i que defensa a capa i espasa la seva negativa en nom de la legislació, porti una resolució al Parlament català que és contrària a la Constitució i al seu desplegament, inclosa la jurisprudència del Tribunal Suprem. Defensa la legalitat quan vol, i això és un descrèdit pel PSC i un perjudici pel Parlament

L’altra irregularitat és el nom, “segregada”. Segregar significa separar contra la voluntat d’una de les parts. Els negres sud-africans estaven segregats dels blancs -a la força- però els blancs no estaven segregats, sinó separats dels negres perquè aquesta era la seva voluntat. Les noies i nois  van a aquesta mena d’escola per voluntat de les seves famílies, és una decisió lliure (cosa que no es dóna, per cert, quan a raó de les places i la puntuació et fan portar al fill a una escola pública que no vols). Si es vol definir amb propietat, cal parlar d’una escola que separa els nois i les noies, no de segregació. La paraula forma part de la manipulació del llenguatge per a formatejar les ments, a la que tan aficionats són alguns, i que revela un rerefons ben poc democràtic. El seu nom tècnic és escola diferenciada perquè respon a una metodologia pedagògica que considera que el desenvolupament desigual de nois i noies, fa que aprenguin millor quan estan en aules diferents, perquè s’adapten millor els seus ritmes. Per si no hi hagueren prou raons, el paorós fracàs escolar entre els nois de l’escola pública bastaria per confirmar la tesi.

L’escola diferenciada, present arreu del món occidental, no obeeix a cap  raó religiosa, encara que pugui encaixar més bé en unes formulacions que en altres. És un enfocament tècnic, com ho constaten moltes escoles d’elit dels Estats Units. Però, en el cas d’Espanya i Catalunya no es una excepció, la seva pràctica totalitat són centres confessionals, catòlics.

I aquí on és on es junta la fam amb les ganes de menjar Hi ha, de fa temps, una onada a la qual hi participen PSC i ERC, a més de la CUP i Catalunya  sí que es Pot, que té la voluntat de construir, entre la confusió i la frivolitat, un sistema laicocràtic, i en aquesta pugna l’escola és una peça cobejada. Va començar amb l’expulsió il·legal de la classe de religió a l’escola pública, segueix amb la classe de religió en general , i, ara,  l’escola diferenciada. Aquesta és la realitat, la voluntat d’impulsar el laïcisme de l’exclusió religiosa, i no la preocupació per l’educació, que revela un fracàs mig confessat en bona part del sistema públic, que poc té a veure amb els mitjans materials i docents, superiors als de l’escola concertada

Si volguessin fer un debat racional, es fonamentarien en el mal resultat de les noies o dels nois  en les escoles diferenciades, quan just és el contrari. No solament són molt millors sinó que envaeixen terrenys que pertanyen a l’altre sexe en l’escola coeducativa, que manté, en aquest sentit, els rols molt més fixats.  S’hauria de poder explicar que els adults que han anat a aquestes escoles han tingut després problemes d’integració en una societat formada per homes i dones, a la universitat, a la feina i sobretot en la relació de parella. El problema que tenen els defensors de la discriminació escolar per raons d’ideari, és que no únicament no poden  demostrar res, sinó que els fets indiquen tot el contrari. I, si no, que li preguntin a Hillary Clinton un cas ben conegut d’ex alumna d’escola diferenciada.

CatDialeg.cat

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies