CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Escalada de tensions entre Eritrea i Etiòpia: hi ha risc d’una nova guerra? Escalada de tensions entre Eritrea i Etiòpia: hi ha risc d’una nova guerra?

Escalada de tensions entre Eritrea i Etiòpia: hi ha risc d’una nova guerra?

Els dos països del Corn d’Àfrica s’intercanvien retrets mutus després d’una sagnant escaramussa fronterera. Podria ser qüestió de temps que esclatés una nova guerra ja que les dues parts segueixen sense reconèixer la solució proposada per l’arbitratge internacional
FocusMónZPortada DerechaZResto 27 June, 2016 Joan Prats i Amorós
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Escalada de tensions entre Eritrea i Etiòpia: hi ha risc d’una nova guerra?

El passat 12 de juny es produí un important xoc entre tropes eritrees i etíops a la frontera entre els dos països. Les baixes produïdes en l’enfrontament varien segons les fonts, però haurien deixat entre 200 i 300 morts (govern eritreu) i baixes “significatives” (govern etíop).

Paradoxalment, els conflictes fronterers són molts estranys a l’Àfrica. Els països africans acordaren formalment poc després de la seva independència, al 1963,  respectar les fronteres. Pacte que han mantingut de manera admirable en la major part dels casos. Una de les excepcions més notables és però el conflicte entre la gegant Etiòpia i la petita Eritrea, que es remunta al moment mateix de la descolonització.

Eritrea, antiga colònia italiana, fou posada per Nacions Unides sota la protecció d’Etiòpia (formalment constituïren una federació), però Addis Ababa s’acabà annexant el petit país que tenia al nord. Eritrea només obtindria la independència al 1991, després d’una dura guerra contra l’ocupant i la caiguda del règim comunista etíop de Mengistu.

No obstant, en aquest cas en que la independència arribava molt després de la sortida dels colonitzadors, la qüestió de les fronteres no quedà ben tancada.  Al 1998, els eritreus, molt versats en les arts bèl·liques després del prolongat conflicte que havien mantingut per la seva independència, provocaren un conflicte fronterer que desembocà en una guerra en tota regla. L’enfrontament provocà al voltant de 100.000 morts i és una de les escassíssimes guerres inter-estatals que ha experimentat l’Àfrica.

A la fi de les hostilitats, al 2002, es posà en marxa un mecanisme per definir, mitjançant l’arbitratge internacional, una nova línia de demarcació entre Eritrea i Etiòpia.  No obstant, la decisió de la comissió encarregada no fou acceptada per cap dels dos estats. El dictamen anava en favor d’Eritrea, i però s’assenyalà que Eritrea hauria estat alhora la responsable de l’esclat del conflicte.

L’exercit etíop es negà a sortir de les zones que segons la comissió corresponien a Eritrea. Així, el conflicte restà congelat (militarment, Eritrea s’havia debilitat molt). Però com afirma l’escriptora Michela Wrong, no es pot mai deixar podrir una disputa fronterera. En el moment més inesperat, la violència esclata per qualsevol excusa.

Sembla que l’escalada del passat 12 de juny es degué a una d’aquestes minúcies. Podria ser que una part hagués detectat una patrulla de l’altre dins del territori que reivindica, o que algú hagués obert foc d’artilleria per provocar i la resposta hagués estat més contundent del previst.

En qualsevol cas, el conflicte entre Eritrea i Etiopia demostra com una aproximació jurídica als assumptes de política internacional mai és suficient. Cal, com sempre, la voluntat política de

les parts implicades per posar fi a la disputa. En el cas dels dos països del Corn d’Àfrica, aquesta brilla per la seva absència, escriu el professor etíop Seyoum Y. Tesfay. Tots dos països comparteixen, paradoxalment, molts elements, començant per alguns dels seus principals grups ètnics. Però ja s’ha dit que els germans són a vegades els més mal avinguts.

Si bé sembla que la situació s’ha, per ara, tranquil·litzat, el conflicte fronterer, primera capa d’altres problemes més profunds, resta sense solució. Només és qüestió de temps que la temperatura torni a pujar, i un cop això passi, la línia que separa l’escaramussa de la guerra és molt fina.

Com apunt final, val a dir que Eritrea és un país completament militaritzat, que sovint s’ha considerat una autèntica “presó a cel obert”. Per la seva banda, Etiòpia està lluny de ser el país respectuós amb els drets humans que pretén vendre a la resta del món.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies