CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
És viable econòmicament una Catalunya independent? És viable econòmicament una Catalunya independent?

És viable econòmicament una Catalunya independent?

Analitzem els possibles escenaris que planteja l’Informe de viabilitat fiscal i financera d’una Catalunya Independent del Consell Assessor de la Generalitat de Catalunya per la Transició Nacional, de fons una ‘guerra econòmica’ difícil de defugir
CatalunyaEconomiaZResto 4 March, 2015 Juan Francisco Jiménez Jacinto 8
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » És viable econòmicament una Catalunya independent?

L’informe de viabilitat fiscal i Financera d’una Catalunya Independent del Consell Assessor de la Generalitat de Catalunya per la Transició Nacional (CATN) dibuixa diferents escenaris que cal matisar. En el context de l’actual i polaritzat debat és necessari subratllar que la crítica que es desprèn de l’anàlisi no és tant un argument contra la independència, sinó sobre la forma poc realista de presentar el camí per assolir-la y, per tant, preparar als ciutadans per afrontar el camí per afrontar les dificultats.

A més, no es compleix la promesa principal de la independència “flash”: amb la separació, el poble català viuria més bé de manera pràcticament immediata. En realitat la racionalitat, a partir de les xifres de l’informe condueix a la conclusió oposada en el període inicial d’incerta durada, el viure en pitjors condicions.

El primer problema que planteja l’Informe del CATN és el mètode que fa servir. En les condicions que planteja obté un guany fiscal de 5.810 milions d’euros. Els assessors ho aconsegueixen partint d’un escenari basat en les balances fiscals de 2011. És a dir, entre les despeses i els ingressos que va tenir Catalunya en aquell exercici. El problema que planteja això és que és un escenari de molt importants retallades de prestació de serveis i d’elevada fiscalitat, la més elevada d’Europa. La reflexió que es deriva d’això és que si aquest és l’escenari que es vol oferir pel futur de Catalunya l’inici del plantejament ja és erroni. Segons l’estudi la viabilitat d’un nou país l’hem d’aconseguir a força de donar pitjors serveis que els que dóna Espanya perquè la nostra despesa sobre PIB de cada servei és inferior a la mitjana espanyola, no ja europea. I si això ho hem de fer amb una pressió fiscal superior a la sueca, com és el cas, aquí hi ha alguna cosa que no encaixa. Per aquesta victòria potser no caldria fer aquesta guerra. I és que la realitat que planteja l’Informe no determina cap millora en les prestacions socials actuals ni les noves pròpies de la independència, que afegeix unes càrregues noves.

Un hipotètic escenari de millora

Si introduíssim un escenari de les condicions de vida, es podria formular com aquell en el que les diferents prestacions en percentatge sobre el PIB català són iguals als que presenta en la mateixa relació la Unió Europea. Un exemple seria que el PIB dedicat a protecció social a Catalunya, que és del 22,1% mentre que el d’Espanya és del 22,1% i el de la UE dels 27 és del 29%. En la hipòtesi d’un escenari de millora el PIB català passaria a situar-se del 22,1% actual al 29% europeu, o com a mínim igualaria l’espanyol amb un 26,1%.

Si aquest escenari, que l’informe de la CATN no contempla, l’estenem a tota la despesa, ens equiparem a Espanya com a hipòtesi mínima o ens equiparem a la mitjana europea, aleshores es produeix unes necessitats addicionals a les calculades pel CATN de 17.133 milions d’euros en el cas d’equiparar-nos amb la UE i de 10.164 milions d’euros en el cas d’Espanya.

L’informe del CATN conclou que en el marc que els assessors de la Generalitat han treballat, el guany fiscal per Catalunya seria de 5.810 milions d’euros. Si creuem les dades de l’escenari de millora que hem proposat abans surt que, en realitat, amb la referència d’Europa Catalunya tindria una balança de pèrdua d’11.323 milions i amb referència a l’Estat espanyol de -4.354 milions d’euros.

Un escenari de ruptura molt car

Hi ha més elements que afectarien el nou estatus independent. Un d’aquests és la part del deute espanyol. L’Estat espanyol té un deute i una part li correspondria assumir-ho a Catalunya, aquesta és de 7.184 milions d’euros, segons l’Informe del CATN, i està implícita en les necessitats calculades pel CATN. Si Catalunya no assumís aquest deute en un hipotètic marc de ruptura, que podria legitimar-se argumentant que durant els anys de democràcia Catalunya ha aportat a la tresoreria de l’Estat més del que ha rebut, es produiria un guany en relació a l’escenari plantejat amb anterioritat en referència a Espanya i l’Europa dels 27. En aquest supòsit, la pèrdua que es produiria per equiparar-nos amb Europa seria de -4.559 milions d’euros. Amb el nivell de prestacions de la mitjana espanyola si que es produiria un guany de 4.674 milions d’euros equivalent al 2,28% del PIB català.

Aquest escenari és, però, un escenari de trencament, de represàlia i comportaria repercussions negatives al no afrontar la part proporcional del deute públic espanyol. Si Catalunya decidís no pagar aquest deute l’Estat espanyol, tancaria l’aixeta i mancarien recursos inicials. El mateix informe del CATN assumeix això i avalua en unes necessitats de 4.500 a 5.000 milions al mes fins a assolir el ple rendiment de la hisenda catalana. Això suposaria entre el 3,47 i el 3,85% mensual del PIB de 2011. Aquesta quantitat desorbitada de diners la CATN ho valora com una qüestió d’uns pocs mesos fins que s’assoleix el ple rendiment de la hisenda catalana. En un context de trencament amb Espanya i quan l’Estat espanyol no ha facilitat el muntatge de la mateixa hisenda és com a mínim un any o més. Això constitueix una fortuna que podria deixar a una Catalunya independent ensorrada tot just abans de començar.

Quan trigaria en funcionar una Hisenda catalana?

Quan trigaria en funcionar una Hisenda catalana?

Les pensions, la menystinguda

D’aquests 4.500 a 5.000 milions d’euros que sofriria d’estrès les balances catalanes mensualment, la part del lleó són les pensions que has de pagar cada mes. Una gran part la pagarien els mateixos catalans, però una altra gran part és deficitària ja i per tant necessita 2.500 milions. Catalunya hauria de fer front a aquest dèficit en solitari, ja que si no assumeix el deute espanyol, tampoc tindria accés a la famosa guardiola de les pensions de l’Estat. A més s’ha de sumar les necessitats de finançament derivades d’una independència no pactada. En l’escenari inercial 2011 de l’informe del CATN es considera que el dèficit del sistema públic de pensions de Catalunya és de 4.567 milions d’euros finançats a càrrec dels recursos pressupostaris generals. Un procediment insostenible.

Una conclusió clara d’aquestes xifres és que estratègicament seria millor una mala negociació amb Espanya que garanteixi una bona transició de la hisenda espanyola a la catalana, que una declaració unilateral d’independència.

Els tres escenaris de futur

Tres possibles escenaris es plantegen pel procés sobiranista. El cas d’una independència pactada amb un cost financer inicial, que els primers anys no milloraria els recursos disponibles per a prestacions socials, educatives i de seguretat. L’escenari de la independència unilateral que suposaria un retrocés important per les condicions de vida actuals (amb les xifres del 2011 del CATN). Un tercer context suposaria l’estudi d’altres opcions que requereixen una gran disciplina i esperit de sacrifici, així com restriccions en les prestacions.

Cal objectar que el supòsit de la independència unilateral no avalua cap impacte negatiu sobre el PIB malgrat la bel·ligerància espanyola i l’exclusió de la UE, almenys durant un període indeterminat. Altres objeccions són el fet que es mantingui l’elevada pressió fiscal que suporta Catalunya i, d’altra banda, que es mantinguin les cotitzacions socials privades al sistema de protecció social -un 47,4 a Catalunya per part dels ocupadors-, més elevades que les de la UE -un 36,1-. Aquesta última diferència dissuadeix l’ocupació i danya la productivitat i la competitivitat.

Per tant, com a conclusió l’escenari de ruptura amb Espanya presenta necessitats de finançament molt importants en un període inicial insuficientment estudiat. Apostar per la independència unilateral estaria significant assumir una situació de ‘guerra econòmica’ i preparar-se per afrontar-la. D’altra banda, en un escenari d’acord amb Espanya no hi haurien possibilitats de millora de les prestacions a curt termini, però la situació financera seria més equilibrada i facilitaria construir el futur sobre una base sòlida. La dificultat d’aquesta possibilitat radica en el bloqueig unilateral espanyol, fet que remet a la necessitat de negociar des de la preparació de la ‘guerra econòmica’ per superar l’impàs del bloqueig.

Sigui com sigui, Catalunya no es pot plantejar la independència si no és en un escenari de ‘guerra econòmica’.

Juan Francisco Jiménez Jacinto

Periodista i escriptor. Professor de Periodisme digital a la Universitat Abat Oliba CEU i del Programa de Lideratge Jove de FundSocial. Coordino la comunicació digital dels diaris del grup Amistat 2000. Crec que el periodisme significa desenvolupar la responsabilitat d’interpretar la realitat per altres persones.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies