CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
És la religió el problema? Una radiografia de la nova gihad que ens amenaça És la religió el problema? Una radiografia de la nova gihad que ens amenaça

És la religió el problema? Una radiografia de la nova gihad que ens amenaça

Pensadors contemporanis continuen donant la culpa a la religió, però la realitat mostra un problema social més profund. És llavors la creença un catalitzador? Pot portar aquesta religiositat a la redempció en comptes de a la violència?
EuropaMónReligióResearchZPortada IzquierdaZResto 24 November, 2015 Lluís Llaquet 0
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » És la religió el problema? Una radiografia de la nova gihad que ens amenaça

Els atacs a París tornen a posar en relleu el problema del terrorisme gihadista. Un fet que, lluny de ser només un problema geopolític o religiós, esdevé quelcom social, perquè té unes causes i unes conseqüències que poden estar a la mateixa societat occidental i no tant a l’Orient Mitjà.

1-.Marginats socials, bressol del gihadisme occidental

Els nous gihadistes que se’n van a lluitar amb el Daesh o que preparen atemptats com els de París tenen una cosa en comú: han patit una certa marginalitat social. Ja sigui per provenir de la delinqüència comuna, les drogues, la pobresa o la falta d’integració, els nous terroristes troben en l’islamisme radical una sortida fàcil a una vida que no els satisfà.

Barri marginal de l'extrarradi de París

Barri marginal de l’extrarradi de París

 

Un lloc on canalitzen tota la ràbia acumulada cap a una societat que els és hostil i on troben una certa redempció a una vida prèvia dedicada al petit crim o a les addiccions, tal com demostren les històries vitals que s’han publicat sobre els terroristes suïcides parisencs.

2-.Una societat hedonista que no és alternativa

El gran problema que s’amaga darrera d’aquests nous gihadistes, lluny del perfil d’alguns dels terroristes d’Al-Qaeda (com els que van perpetrar l’11-S), que eren joves amb estudis provinents de països de l’Orient Mitjà i de família de classe mitjana o alta, és que, a més de trobar-se en la marginalitat, no veuen en la societat cap resposta forta en valors.

Tal com destaca el diari Liberation, la “generació Bataclan” (els joves parisencs actuals) és una barreja de “neuròtics parlanxins, una mica alcohòlics, obsessos sexuals i vagament cultivats”. Com pot aquesta societat combatre contra els valors d’una religió que proposa un paradís a qui doni la vida per les seves creences?

La resposta de la "generació bataclan" ha estat tornar a sortir als bars

La resposta de la “generació bataclan” ha estat tornar a sortir als bars

3-.Una història real: Karim, el jove que no va voler ser terrorista

Karim Mokhtari és un noi de l’extraradi parisenc, de família desestructurada, que va acabar a la presó com tants altres després de fracassar a la seva adolescència i acabar en la delinqüència. Allà va refugiar-se a l’islam per sortir del mal tràngol. Però llavors, “l’imam de la presó va venir a la meva cel·la amb una mirada greu que no li havia vist mai. Va dir que ens separarien aviat i que el meu deure com a bon musulmà era defensar l’islam i matar els infidels. Vaig veure el mal als seus ulls. Em vaig adonar de seguida que el que em proposava era més violència de la que jo mai havia comés, que allà no trobaria la pau que havia anat a buscar en la religió. Que allò no era el veritable islam”, recorda Karim.

Karim Mokhtari, jove que podria haver acabat sent un terrorista gihadista

Karim Mokhtari, jove que podria haver acabat sent un terrorista gihadista

 

Poc després, el jove va trobar-se amb un capellà catòlic a qui va confessar que no sabia si Déu el podria perdonar per les coses que havia fet. El capellà va assegurar-li que Déu l’estimava i va obrir-li una nova dimensió espiritual. Va trobar la veritable redempció i no va caure a la temptació de retornar amb més dolor el mal que havia rebut de la seva societat.

4-.Mentrestant, occident culpa a la religió

Tot i que les causes són complexes i, en molts casos, van més enllà de la religió (estan situades en el pla social), alguns intel·lectuals occidentals asseguren que el mal està en la religió, tot emparant-se en què els cristians també van cometre atrocitats durant les croades medievals.

croades cristianes

Un gran error històric, ja que aquest pensament intenta jutjar amb ulls actuals una realitat molt diferent. I és que no es pot comparar una guerra al segle XV amb una en l’actualitat, sobretot tenint en compte que a l’època tot es revestia de religiositat i que la separació entre el poder polític i l’Església (que tenim actualment) era inexistent.

5-.La religió com a catalitzador

El problema, per tant, no és la creença en quelcom transcendent, sinó com es reacciona davant l’adversitat (en aquest cas social) i com ajuda la religió a fer aquest camí: si porta a fer més mal, com els ulls d’odi de l’imam que es va trobar Karim a la presó, o si porta a la redempció, tal com li van fer les paraules del sacerdot.

Lluís Llaquet

Periodista vocacional. Redactor a Catdiàleg, CM de l'associació Cat Jove i del Club de Lideratge Jove. Bloguer i col·laborador a altres mitjans. "El periodisme és el millor ofici del món" Gabriel García Màrquez "La premsa és l'artilleria de la llibertat." H.D. Genscher Contacte: lluisllaquet@catdialeg.cat Twitter: @llaquetm

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies