CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
És realment impagable el deute grec? És realment impagable el deute grec?

És realment impagable el deute grec?

Les condicions que té Grècia per sufragar el deute són més avantatjoses que la d’altres països. La clau per retornar-lo rau, llavors, en la recuperació de l’economia i no tant en més rescats o condonacions
EconomiaEuropaZPortada IzquierdaZResto 25 agosto, 2015 Lluís Llaquet 0
4.67 / 5 (3 votos)

Inici » Historic » És realment impagable el deute grec?

És impagable el deute grec? Hi ha molts falsos mites sobre el problema del deute grec. Tot i que és ingent, de fet, és el més gran de tota la zona euro i de la UE (amb un 175% del PIB actualment), hi ha altres variables que donen esperança sobre el sufragament d’aquesta càrrega econòmica, fruit de la mala gestió de l’economia hel·lena.

Baixos interessos

En primer lloc, cal destacar que el deute grec, tot i ser molt gran, suporta uns interessos molt baixos en comparació a la resta de països de la UE. De fet, són els més baixos, ja que no superen el 2,5% (el 2013), tot fruit dels rescats i els reestructuraments s’han dut a terme fins ara, amb condicions tan avantatjoses.

Inclús, Grècia paga menys interessos que Alemanya, tot i que aquesta és molt més solvent (com és evident) i només la superen Holanda, Luxemburg i Estònia.

Tot i així, es podria argumentar que, com la quantitat de deute és enorme, tot i que en termes relatius són baixos, en termes totals, els interessos són molt alts. Però tampoc és així.

Després del rescat del 2012, els interessos que el govern grec ha de pagar als creditors va passar del 7,3% del PIB al 4%. Un percentatge que no és baix, però que és pitjor que el d’Irlanda, Itàlia o Portugal, tot i que aquests països també estan en una situació molt difícil.

Un rescat que és 4 vegades el d’Alemanya

Un altre argument que no para de sortir a la palestra i que ha obert diaris aquest estiu és la suposada injustícia que estaria patint Grècia, donat que a Alemanya se li va perdonar el 50% del seu deute després de la Segona Guerra Mundial.

Tot i que en termes relatius no és comparable, pel que fa al percentatge de PIB, els reestructuraments crediticis grecs suposen un estalvi molt superior que el que va gaudir Alemanya. Sumant tant el deute públic com el privat, incloent-hi el pla Marshall i les condonacions, Alemanya no va haver de pagar el 20% del seu PIB del moment, segons confirma el president de l’Institut d’Investigació Econòmica germà, Hans-Werner Sim. Grècia, per la seva banda, després de totes les reestructuracions, no haurà de pagar un total del 76% del seu PIB actual, gairebé 4 vegades més que la famosa condonació alemanya.

Hans-Werner Sim, president de l'Institut d’Investigació Econòmica d'Alemanya

Hans-Werner Sim, president de l’Institut d’Investigació Econòmica d’Alemanya

Una devolució més còmoda

El deute hel·lè, a més a més, gaudeix del període de venciment més alt del continent europeu. 16 anys de mitjana, 3 vegades més que Espanya.

La solució

Tot plegat ens fa pensar que l’autèntic problema de Grècia no és tant el deute que té, sinó la seva economia, ja que no seria impagable pel seu volum sinó segons la capacitat o no que tingui el país hel·lè de créixer, registrar superàvit fiscal i exterior i començar a sufragar-lo sense haver de demanar més rescats.

Una economia competitiva, més estable i que creï riquesa faria que Grècia pogués pagar perfectament el seu deute, inclús en condicions molt millors que la resta de països europeus.

De totes maneres, també cal destacar que les mesures que tant les potències europees com l’FMI han imposat al país hel·lè, no l’han ajudat massa a garantir aquest creixement, ja que, amb retallades tan sobtades i contundents, la seva economia es va contraure encara més, provocant més dèficit i, per tant, encara més deute.

Olivier Blanchard, economista en cap de l'FMI, va reconèixer l'"error" comès a l'hora de recomenar retallades als governs europeus

Olivier Blanchard, economista en cap de l’FMI, va reconèixer l'»error» comès a l’hora de recomenar tantes retallades a tots els governs europeus

És evident que Grècia havia de reduir despesa, però també cal tenir en compte, com després van rectificar algunes institucions internacionals (com el mateix FMI), que aquestes retallades provoquen també reduccions del PIB i, per tant, influeixen en la capacitat del país per reactivar la seva economia.

Lluís Llaquet

Periodista vocacional. Redactor a Catdiàleg, CM de l'associació Cat Jove i del Club de Lideratge Jove. Bloguer i col·laborador a altres mitjans. "El periodisme és el millor ofici del món" Gabriel García Màrquez "La premsa és l'artilleria de la llibertat." H.D. Genscher Contacte: lluisllaquet@catdialeg.cat Twitter: @llaquetm

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies