CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
És el patriotisme una virtut? És el patriotisme una virtut?

És el patriotisme una virtut?

El necessari pacte dels diputats catalans al Congrés
Editorial 18 April, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » És el patriotisme una virtut?

Aquest és el títol d’un text de Alasdair MacIntyre, publicat per primera vegada el 1984.  Per a l’autor de Tras la Virtud, l’amor per la terra dels pares, com canta l’himne de Gal·les, és, en efecte, una virtut fonamental, en la mesura que serveix per a comprendre la història de les nostres vides i per fer-nos capaços de viure una vida moral significativa més enllà de la construcció política que tingui. La pàtria és, sobretot, una necessitat històrica que reapareix perquè els individus estableixin els vincles i lleialtats de la seva vida moral en comunitat.

I aquesta consideració sobre la naturalesa del patriotisme s’escau com anell al dit a la concepció històrica sentida pel poble català sobre el seu país, que Vicens Vives fixa en la idea de la voluntat de ser. Però, ser què? I la resposta és la formulada per MacIntyre: per viure una vida moral significativa.

Si es coneixen ciutats del Boix Llobregat, del Vallès Occidental o els grans nuclis de l’Hospitalet, Badalona i Santa Coloma, hom s’adona que la desafecció pel Procés és aclaparadora, i la prioritat d’altres necessitats, treball digne, atenció mèdica, el futur dels fills, són el que realment importa. Això no desacredita el Procés, però l’emmarca, com ho fa, per altra banda, la seva importància hegemònica en moltes comarques, com les de Girona.

El resultat és que no hi ha ni un modest  indici d’acord en una cosa tan fonamental com és la forma que volem donar a la nostra vida en comú. Hi ha un profund desacord moral, i això és greu per a la nostra comunitat nacional perquè significa discrepància en definir el bé comú, en la forma d’entendre la justícia. I, a la llarga, com podem viure junts en aquestes condicions?

Si avui hi hagués un referèndum amb tots els reconeixements, la victòria de la independència pel 51% dels vots seria insuficient per construir un nou estat, perquè la seva fragilitat i risc exigirien una cohesió molt coercitiva i punitiva.

El problema de fons pel futur de Catalunya no és la manca d’acord per fer una consulta, sinó el desacord intern sobre com orientar el nostre bé comú en la seva configuració institucional.

Com superar aquesta dificultat?

D’altra banda hi ha hagut prou que Rajoy, després de segles de tancredisme, formulés unes modestes promeses d’invertir en infraestructures, necessàries per a l’economia espanyola, perquè es desencadenés la cridòria comuna de centralistes a progrés, només perquè aquella despesa necessària es realitzava a Catalunya.

Des de Catalunya davant aquest estat de coses s’apel·la a l’“amunt” i crits del Procés o a la panacea del diàleg. Ambdós, sense més, són carrerons sense sortida.

Només el patriotisme ens salvarà. I això vol dir dues coses. La primera és recuperar la unitat moral i, per tant política, dels catalans. La segona, mostrar de bones maneres, de parlamentàries maneres, la nostra força a Espanya. Així de clar.

Aquesta unitat no pot néixer del subjectivisme del desig, sinó de les causes objectives que la fan possible, és a dir, el punt de trobada de tots -o gairebé- els vectors polítics catalans, que per a uns serà el màxim a què poden arribar i per altres el mínim.

Aquest espai de trobada només pot ser l’acord de tots els diputats catalans a Madrid  per a un  Programa Comú per Catalunya com a compromís de l’estat aprovat al Congrés dels Diputats. En l’actual correlació de forces, els diputats catalans són àmpliament determinants. Només cal concretar el comú denominador raonable. Això és patriotisme; patriota com a raó moral, com a virtut. Tots poden trobar-se en ell. Fins i tot, no caldria que el partit del govern espanyol s’hi adherís inicialment. N’hi hauria prou en què assumís l’acord de la majoria alternativa.. Quin descans per al PP abordar el tema de Catalunya satisfactòriament, sense que s’enfurismin una part dels seus!

L’independentisme aconsegueix enfortir Catalunya i el benestar dels seus ciutadans ara i sense renunciar a cap principi. Pot pensar que és un resultat que li permetrà guanyar-se als allunyats. Els  partits oposats al procés demostren que la seva oposició no  impedeix, al contrari,  el seu servei als catalans i això interessa als comuns, socialistes i ciutadans. Espanya aconsegueix resoldre un problema crucial i qui sap si encarrilar una solució definitiva, que, en cap cas, caurà del cel, ni es guanyarà  amb quatre quartos sobre la taula. Li servirà, de pas, per racionalitzar l’estat i la seva despesa pública. La política guanyarà en concòrdia i això significa un millor funcionament institucional. El problema convertit en repte i superació. Això és patriotisme, una virtut.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies