CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Erdogan ressuscita les fronteres de l’Imperi Otomà Erdogan ressuscita les fronteres de l’Imperi Otomà

Erdogan ressuscita les fronteres de l’Imperi Otomà

Mitjans pro-governamentals mostren mapes de Turquia amb fronteres esteses. Està convertint-se la Turquia d’Erdogan en un nou estat revisionista?
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 24 October, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » Erdogan ressuscita les fronteres de l’Imperi Otomà

Fa poc més de dues setmanes, Erdogan indignà al primer ministre iraquià Haider al-Abadi al negar la retirada dels 2.000 soldats turcs que Turquia manté estacionats a prop de Mossul, en ple territori iraquià. En un context diferent del caos en que es troba immers el nord de l’Iraq, aquest acte bé podria considerar-se una violació flagrant de la sobirania territorial iraquiana.

L’episodi només és la darrera d’una llarga sèrie de gestos i maniobres del govern turc per a reafirmar-se com a potència regional. A finals de setembre, Erdogan criticà el Tractat de Lausana, signat al 1923 i que posà punt i final a la guerra greco-turca, per haver deixat a Turquia unes fronteres excessivament encongides. El president també ha parlat recentment de la responsabilitat de Turquia sobre les minories turques que viuen als països veïns, escriu l’expert en Turquia Nick Danforth.

Es creu Erdogan millor que Atatürk?

Però el que crida més l’atenció són les imatges, mostrades a la televisió pública turca fa poc, de mapes de Turquia amb unes fronteres que sobrepassen clarament les actuals.

No es tracta exactament de les fronteres de l’Imperi Otomà, explica Danforth, sinó de l’àrea contemplada en el “Pacte Nacional de Turquia”. Aquest document del 1920 detallava quines possessions estaven en mans de les tropes turques quan al 1918 aquest país signà la pau amb els aliats. Val la pena comprovar com, particularment en la frontera sud, el mapa s’empassa Alep, Mossul i Kirkuk (tres ciutats actualment en guerra). El Tractat de Lausana emplaçava en canvi aquests tres punts definitivament fóra del territori de la nova Turquia.

Un dels mapes apareguts als mitjans turcs. Font: Danforth.

Un dels mapes apareguts als mitjans turcs. Font: Danforth.

Segons Danforth, sembla que Erdogan es creu superior al venerat pare de la pàtria turca, Mustafa Kemal “Atatürk”. Atatürk aconseguí mantenir unes fronteres considerablement amplies per a Turquia al 1923, especialment si es té en compte que el seu país havia estat militarment derrotat al 1918. Erdogan probablement pensa que ell hauria pogut aconseguir un pacte més avantatjós.

Rússia i Turquia: dos estats revisionistes?

Durant bona part dels seus 14 anys en el govern, el Partit de la Justícia i Desenvolupament d’Erdogan ha intentat recuperar el llegat otomà. Ankara ha utilitzat la rellevància històrica de l’Imperi Otomà pels musulmans –no en va estava governat pel Califa, successor del profeta Mahoma- per reivindicar-se com a aliat clau dels països àrabs.

Llegir també: Per què Estat Islàmic es fa dir “Califat”?

Erdogan ha accentuat el caràcter religiós d’aquesta tendència d’evocar el passat, reformant per exemple el sistema educatiu per incloure més contingut islàmic i així preparar “generacions piadoses”.

Tot plegat, i salvant les distàncies, recorda a les polítiques de la Rússia de Vladimir Putin dels darrers anys. Com Moscou, Ankara també utilitza el recurs de la glòria passada (de la URSS i la Rússia Imperial, i de l’Imperi Otomà respectivament), mostra una major atenció i devoció envers la religió tradicional (cristianisme ortodox en el primer cas i Islam sunnita en el segon) i una tendència cap a una major autoritarisme.

Aquest darrer element comú s’explica probablement pel fet que Putin i Erdogan també comparteixen la sensació d’estar acorralats. En el primer cas per enemics externs, en el segon per rivals interns. El fallit cop d’estat del passat juliol ha jugat un paper important per a les polítiques d’Erdogan. Per a reafirmar la seva posició ha impulsat extenses purgues i tancat més el país al’exterior. Curiosament, Putin ha fet el mateix des de la crisi d’Ucraïna i la imposició de les sancions occidentals.

Tots dos països semblen guanyar-se el títol d’estats revisionistes, això és, que no accepten la seva situació en l’escenari geopolític actual i reclamen un paper que històricament han tingut en algun moment.

Però la combinació de la glòria perduda amb l’obsessió de creure’s envoltat d’enemics comporta un tancament polític i social que acaba perjudicant a les poblacions dels estats revisionistes, que veuen els seus drets i benestar disminuïts.

Imatge de portada: Erdogan apareix caminant entre soldats vestits amb uniformes històrics de l’Imperi Otomà. © Adem Altan/Reuters

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies