CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
És Emmanuel Macron “l’estadi suprem del populisme”? És Emmanuel Macron “l’estadi suprem del populisme”?

És Emmanuel Macron “l’estadi suprem del populisme”?

Macron és acusat de presentar propostes guiades únicament per la opinió pública i de tenir un programa mancat de rigor. Per a l’escriptor i empresari francès Guillaume Bigot, Macron és senzillament un populista. Per la seva banda, Marine Le Pen el considera el seu rival ideal
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 27 March, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » És Emmanuel Macron “l’estadi suprem del populisme”?

Parafrasejant a Lenin en el seu llibre “L’Imperialisme, Estadi Suprem del Capitalisme”, l’escriptor i dirigent empresarial Guillaume Bigot afirma que el candidat a les presidencials franceses Emmanuel Macron no és sinó la darrera expressió del populisme que tant preocupa a l’atrofiada Unió Europea.

Macron estaria capitanejant una ofensiva contra el populisme basada en més populisme i recolzada per vastos recursos comunicatius.

Bigot pren com a punt inicial de la seva reflexió la proposa de Macron de instaurar un “servei nacional obligatori” militar d’un sol mes de durada. D’entrada, la idea és totalment improvisada: la presentà el passat 18 de març i no forma part encara del seu programa electoral descarregable.

Per a Bigot, això posa en evidència un cop més que l’estratègia de Macron per esdevenir President de la República és “preguntar a la gent què vol escoltar per després repetir-los-ho”. Així, el servei ha de ser “nacional” i “obligatori” perquè, pel que es veu, el patriotisme està de nou de moda.

Aquesta estratègia contrasta totalment amb el que Bigot, utilitzant aquest cop una cita del Cardenal Richelieu, considera el que ha de ser la política: “l’art que ha de fer possible allò que és necessari”.

Segons l’escriptor, està clar que Macron no és un líder polític, ja que: “el fonament de qualsevol lideratge es troba en la capacitat del líder de percebre una via allí on no sembla haver-hi, i portar-hi els altres”. El candidat centrista (per qualificar la nebulosa posició de Macron d’alguna manera) fa exactament l’invers.

Tornant a la idea del servei nacional obligatori, aquesta sembla ésser totalment contrària a la visió de país que ha demostrat fins ara Macron. Particularment rellevant és el fet que el 4 de febrer Macron etzibà que “no existeix una cultura francesa”, sinó que “la cultura francesa és diversa”. Curiós doncs que ara Macron proposi un servei militar obligatori, un dels objectius fonamentals dels quals és homogeneïtzar i promoure una cultura nacional.

Per a Bigot, poc importa que la proposta tingui un efecte nul des del punt de vista cívic i de seguretat. “Comunicació, encara més comunicació i sempre comunicació, vet aquí la sola línia dreta que Macron segueix”.

De fet, el seu programa electoral (disponible aquí) és tot una obra mestre en l’art del disseny gràfic. No obstant, el seu valor com a guia política per a dirigir un país és més aviat escàs. Al llarg de les 32 pàgines, la abundància de imatges i els textos sobredimensionats impresos en diversos colors capturen immediatament l’atenció. El del conservador Fillon en té 100. El de Le Pen, tot i tenir-ne sols 24, conté 144 compromisos específics.

Bigot lamenta que els mitjans de comunicació no qüestionin el populisme de Macron. El darrer candidat presidencial a qui se li retreia constantment les seves contradiccions fou Donald Trump.

De forma sistemàtica, Macron és presentat com el candidat “bo” per mitjans que van des de Le Monde fins a El País. D’altra banda, els mateixos mitjans evoquen amb igual regularitat l’extremisme de Le Pen i la corrupció de Fillon.

Le Pen pensa que Macron és el rival ideal

Però el tret de Macron pot sortir-li, igual que a Hillary Clinton, per la culata. El professor de ciències polítiques Matthew Goodwin afirma que, a pesar dels vastos mitjans publicitaris a l’abast de Macron, Marine Le Pen té serioses possibilitats de resultar vencedora en la segona volta.

Segons Goodwin, l’equip de Le Pen està convençut que Macron és el rival perfecte a batre en un duel a dos: inexpert, multiculturalista, progressista en qüestions com avortament i LGBTI, banquer… Macron reuneix un seguit de condicions que poden fer que sectors molt diferents de la societat francesa el repudiïn: treballadors empobrits, habitants de banlieue preocupats per la immigració, tradicionalistes, catòlics en general, etc.

En cas de que Le Pen i Macron passin a la segona volta, l’estratègia de Marine serà doncs atacar a Macron simultàniament des de dos fronts diferents: la dreta identitària i l’esquerra econòmica. Sembla si més no qüestionable que Macron resisteixi una descarrega d’artilleria tan potent.

Per la seva banda, és previsible que Macron segueixi recolzant-se amb el suport del que es mal anomena “opinió pública”.

Finalment, també caldrà fer atenció a François Fillon, qui resisteix en els sondejos. Fillon ha estat capaç de reorganitzar el seu partit, on ningú el qüestiona ja, i està capitalitzant les revelacions del llibre recentment publicat Bienvenue Place Beauvau, on s’apunta a l’existència d’un “cabinet negre” de François Hollande per a desfer-se d’opositors com el conservador Fillon.

Imatge de portada: Emmanuel Macron durant un míting a la Porta de Versalles a Paris, el 10 de desembre de 2016. PDN/SIPA

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies