

Els títols universitaris perden valor
El requisit de posseir un determinat títol universitari per aplicar en un lloc de treball ha disparat la demanda d’aquestes titulacions, perdent el seu valor
EconomiaZPortada DerechaZResto 1 September, 2017 Francesc García Mestres 0L’augment dels treballadors amb títols universitaris, que els permeten accedir a un ventall més gran de possibilitats, paradoxalment s’està convertint en un problema. Espanya, que en els últims 57 anys ha passat del 50,1% d’analfabetisme al 2,5%, està començant a entrar en una nova etapa. Segons l’anàlisi de l’educació pels professors Luis Ortiz i Jorge Rodríguez Menés, de la Universitat Pompeu Fabra, aquest fenomen no s’hauria desenvolupat donat aquesta forma si l’educació fos un bé posicional. Això significa que se li farà més importància al lloc jeràrquic que ocuparà el treballador que no als seus títols. Així elements com el nivell cultural o les habilitats del treballador serien més importants. Al no seguir aquesta línia està vivint una depreciació dels títols universitaris.
Com ha evolucionat l’educació?
A Europa Occidental, el creixement de persones amb educació ha augmentat exponencialment. Mentre que en 1960 el Regne Unit ostentava d’un major mitjà d’anys d’estudi, va ser a partir dels anys 90 quan França i Espanya van prendre avantatge.
La ràpida desaparició de l’analfabetisme i l’augment dels estudiants amb formació superior ha estat un gran èxit. En l’estudi es distingeixen dos tipus d’valors dels títols universitaris: el valor intrínsec i el valor posicional. El primer, tal com és anomenat, es refereix a les habilitats que comporta el títol d’aquesta titulació. Un metge, pel fet de tenir el grau, s’entén que està capacitado per actuar com a tal.
El valor posicional, en canvi, és de caràcter relatiu. Aquesta característica depèn del nombre de persones amb nivells semblants educatius o majors. Això significa que no és el mateix economista fa 70 anys, quan eren pocs els que havien cursat aquest títol, que ara. Luis Ortiz i Jorge Rodríguez Menés fan èmfasi que, fins fa poc, no s’ha considerat en els anàlisi la importància d’aquest valor. Respecte a com afrontar el valor posicional existeixen dues teories.
La Teoria del Capital humà nega que hi ha problemes produïts per l’augment de treballadors amb el mateix nivell educatiu. Per altra banda, la teoria del Credencialisme considera que la inflació de drets de crèdit causa directament una devaluació del valor dels títols. Els individus, per tal de diferenciar-se, busquen tenir nivells més superiors fins que aquests perden valor. Una altra conseqüència és que, per exemple, a l’existir molts treballadors amb màster, el fet de tenir un títol universitari ja no és com abans.
La gràfica superior mostra com la prestigi del nivell educatiu superior ha perdut importància. La correlació entre el nombre de titulats i el valor posicional és totalment directa. Aquest descens, paral·lel al valor posicional provocat per l’expansió educativa reflectit en la gràfica 2, és un primer indicador d’una possible devaluació de les credencials educatives, entès com a perduda de capacitat per garantir als egresados del sistema educatiu el rendiment de les mateixes ocupacions a les que s’accedien abans.
Una devaluació desigual
Tot i que les titulacions universitàries han perdut valor relatiu, no s’ha produït de la mateixa manera en totes elles.
Els estudis tècnics i científics no només han perdut prestigi, sinó que han aconseguit augmentar lleugerament. Un avantatge respecte als estudis generals va ser especialment notable a nivell universitari, possiblement perquè els estudis tècnics transmeten als empleadors una senyal més clara de les competències que detenen els que tenen aquests títols. Aquesta interpretació és més plausible en tant que en la nostra anàlisi neutralitzem, a través de la consideració del sector econòmic i del període d’accés al mercat de treball, l’efecte que les variacions cícliques en la demanda de treballs tècnics van poder tenir sobre els rendiments ocupacionals d’aquestes Titulacions.
Quant als estudis relacionats amb la sanitat, s’ha mostrat un comportament similar a les ciències socials i les humanitats. Una de les explicacions pot ser que la regulació d’accés hagi estat menys estricta. D’altra banda, es pot considerar que dins d’aquesta branca educativa a més d’incloure Medicina i Infermeria també es troben els títols relacionats amb serveis socials.
No comments so far.
Be first to leave comment below.