CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els quatre punts clau del diagnòstic d’Intermón Oxfam sobre les desigualtats Els quatre punts clau del diagnòstic d’Intermón Oxfam sobre les desigualtats

Els quatre punts clau del diagnòstic d’Intermón Oxfam sobre les desigualtats

La concentració de la riquesa en mans d’uns pocs ha augmentat de forma extraordinària durant els últims anys segons un informe d’Intermón Oxfam
EconomiaSocietatZPortada DerechaZResto 21 January, 2016 Marc Miró i Escolà 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Els quatre punts clau del diagnòstic d’Intermón Oxfam sobre les desigualtats

El passat 18 de gener l’ONG Intermón Oxfam feia públic un informe amb el títol “una economia al servicio del 1%”. En aquest document, a partir de les dades recollides pel Banc Credit Suisse, es realitzava un diagnòstic sobre la situació de les desigualtats al món. Els següents punts són aquells que creiem que il·lustren millor aquesta realitat.

Primer: Creixement molt desigual dels salaris

Des de 1986 el salari mitjà dels presidents de les grans empreses als Estats Units ha crescut un 997,2%, en canvi el salari mitjà americà ho ha fet només un 10,9% des del 1982. Però el que és més sorprenent és que només en els últims 5 anys el salari d’aquests alts executius ha augmentat en un 400%, al contrari el salari mitjà dels treballadors s’ha estancat o fins i tot s’ha reduït una mica. Aquesta situació americana és, en general, extrapolable a la resta de països del món.

Segon: Els salaris creixen per sota la productivitat

La gran majoria de la població, és a dir, classes mitjanes i baixes, perceben les seves rendes majoritàriament del treball que realitzen. Per tant, afecta especialment a aquests sectors, la tendència divergent que es produeix en els països desenvolupats, entre l’índex de productivitat laboral i l’índex de creixement del salari real. Des de 2010, la productivitat va pujar aproximadament un 7%, altrament els salaris van retrocedir un 1%. S’observa com tot i ser més productius, aquesta millora no es compensa sinó que retrocedeixen els nivells salarials.

Les classes més benestants generen la major part dels seus ingressos a través de les rendes del capital. Aquesta radiografia de l’evolució de productivitat i salaris, en lloc de perjudicar-los, els és favorable perquè són precisament aquests capitalistes els propietaris de les grans empreses, els quals es beneficien d’aquest augment de la productivitat que no va acompanyat d’un augment en el cost salarial.

Tercer: Les grans empreses i els paradisos fiscals

188 de les 201 empreses més grans del planeta tenen capital en paradisos fiscals, el que suposa el 90% d’aquestes. Aquesta realitat és gran generador de desigualtats, ja que aquestes empreses s’estalvien de pagar una gran quantitat d’impostos, obtenint així més beneficis. Són precisament els accionistes els que n’obtenen un major rèdit. Els principals accionistes són precisament els que se situen en els quintils superiors de benestar. En el sentit oposat, els estats deixen de percebre una gran quantitat d’ingressos a causa dels impostos que haurien de pagar aquestes empreses. Això fa que el Sector Públic tingui menys capacitat financera i així menys impacte amb les seves polítiques de redistribució a través de diversos mecanismes, com són la provisió de serveis públics o les transferències. A més, aquesta reducció d’ingressos pot provocar l’augment dels impostos, els quals acostumen a recaure amb més força sobre el treball, font principal d’ingressos de classes mitjanes i baixes.

Encara són molts els paraisos fiscals al món

Encara són molts els paraisos fiscals al món

Quart: la fiscalitat com a eina incapaç de reduir les desigualtats.

Seguint el problema presentat en el punt tres, Intermón Oxfam reclama la necessitat d’establir una acció política decidida i global amb l’objectiu d’eliminar els paradisos fiscals. En el cas espanyol s’hauria d’establir una fiscalitat més justa, és a dir, més progressiva, taxant més les rendes del capital, font de riquesa principal dels que més tenen, i així poder reduir els impostos sobre el treball els quals es troben entre els nivells més alts d’Europa. Però com recalca Intermón Oxfam, canviar la tendència dels nivells impositius és molt complex perquè el capital és tremendament mòbil i pot fugir a zones on els tipus li siguin més avantatjosos. Per aquest motiu es reclama que l’acció, si es vol que sigui verdaderament efectiva, sigui a escala global.

Marc Miró i Escolà

(Barcelona 1994) estudio Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Sóc President de l’associació Juvenil Cat Jove i de l’associació universitària Thomas More. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. Sóc també membre de la Junta de la Facultat d’Economia de la UPF, membre del Claustre, Scout d’Europa i soci de Deba-t. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies