Els problemes del futur nou tramvia de Barcelona

El govern municipal de BComú continua amb la idea fixa de tirar endavant el tramvia que ha de travessar tota la Diagonal de Barcelona. Però si es tira endavant aquesta proposta per millorar la mobilitat interna de la ciutat, es generaran nous problemes que dificultaran tant l’accés com la circulació per la capital catalana.

Segons l’informe que va presentar la setmana passada la plataforma Promoció del Transport Públic (PTP), la connexió del nou tramvia aniria des de Francesc Macià fins a Glòries, en una única plataforma segregada de 8,5 metres d’ampla que compartirien autobusos i tramvia, i que obligaria, per tant, a reduir un dels carrils de cotxe de la Diagonal.

El principal problema que pot generar el tramvia és el com es planteja la circulació a nivell metropolità. Abans de fer cap acció de mobilitat s’ha d’estudiar a qui pot afectar, i és evident que canviar l’interior de Barcelona no només té conseqüències en els seus ciutadans, sinó que es tracta d’una mobilitat metropolitana. La gent que ve de fora de la ciutat, ja sigui a treballar, a fer gestions, o perquè ve a visitar l’oficina central de la seva empresa, també necessiten moure’s pels carrers.

El nou tramvia suprimeix un carril de la Diagonal

El plantejament del nou tramvia de Barcelona suposarà, necessàriament, suprimir un dels carrils de l’Avinguda Diagonal, que ja va molt congestionada de bon matí. Això implicarà que molts dels cotxes que ara hi transiten aniran a parar a l’Eixample, que veurà de cop una pressió extraordinària per les seves vies perquè el trànsit es desviarà per allà per poder continuar anat i venint d’una punta a l’altra de la ciutat.

El nou tramvia reduiria un carril de la Diagonal.

És necessari un plantejament metropolità per poder accedir a la ciutat i gaudir del centre

No es pot plantejar reformar en profunditat l’àrea central de Barcelona sense tenir en compte un plantejament metropolità, perquè al cap i a la fi, la gent de fora de la ciutat és la que arriba cada matí per les entrades de Barcelona. Per dur a terme aquest plantejament metropolità és necessària una bona coordinació de transport púbic que, actualment no hi és, de la mateixa manera que es necessiten aparcaments perifèrics, que d’altra banda tampoc n’hi ha suficients. I un cop es tingui aquests dos punts, caldran uns intercanviadors de mitjans connectats amb aquests aparcaments perifèrics, de tal manera que els que vinguin de fora puguin accedir al centre sense la necessitat de fer-ho amb cotxe, i amb la comoditat de fer-ho de manera ràpida i eficient.

Per les empreses amb seu a Barcelona també pot suposar un problema de mobilitat

Però els problemes que generaran el tramvia no van relacionats tan sols amb la població externa, ja que al cap i a la fi són els mateixos barcelonins els que es mouen per la ciutat diàriament. Ara bé, aquest nou sistema de mobilitat, a la llarga, seria com tirar-se pedres sobre la teulada, ja que la centralitat de les empreses anirà emigrant cap a la perifèria. Això significa que aquelles empreses que vulguin reunir a la seva seu central (que generalment es troben a Barcelona) els treballadors de les seves filials de fora de la capital, que molt sovint accediran a la ciutat amb el cotxe, si veuen que hi ha tantes complicacions per aparcar i per moure’s, preferiran traslladar aquesta centralitat en polígons industrials del Vallès o el Llobregat, per exemple.

L’ampliació del carril bici no és una solució eficient

El carril bici es multiplicarà, i està previst que augmenti la seva longitud en 240 quilòmetres més dels que hi ha ara. Això suposarà que les bicicletes podran circular per gairebé tots els punts de la ciutat. Però augmentar les bicicletes i el consum d’aquestes no solucionen el col·lapse que provocarà el tren urbà pel centre de la ciutat.

L’ampliació dels carrils bici no és una solució.

Possibles alternatives al tramvia: des de les superilles de Trias a busos llençadora

El tramvia cada vegada s’està postulant com l’opció preferida pel govern d’Ada Colau per intentar reduir el trànsit de la ciutat, però hi ha algunes alternatives que podrien funcionar. D’una banda la proposta que Xavier Trias ja va fer en el seu dia, la creació de les superilles, que consisteix en agafar les retícules de l’Eixample i estructurar-les de tal manera que només es pugui circular pels carrers perifèrics, els més grans. El trànsit dels carrers interiors es veurien reduïts a l’ús personal dels veïns locals. D’aquesta manera s’aconseguiria més velocitat pels vehicles que hi circulin, perquè no caldrien tants semàfors i en lloc de parar cada 100 metres, es podria fer cada 300. D’aquesta manera es guanyaria en agilitat i rapidesa.

Si la creació del tramvia és una qüestió de contaminació també hi hauria l’opció de crear un bus llençadora elèctric que creui tota la Diagonal de dalt a baix, una única línia que passi cada quatre minuts, que permeti no fer cap destrossa ni gastar tants diners. D’aquesta manera, tampoc hi hauria el problema de la rapidesa, un dels principals arguments per construir el nou tramvia.

Ara per ara però, tot apunta que l’opció que té més números és la del tramvia, que al mateix temps és la que genera més dubtes i la que pot tenir els costos més elevats.

Inici » Historic » Els problemes del futur nou tramvia de Barcelona