

Els noms dels carrers de Catalunya recorden les arrels cristianes del país
Els catòlics Verdaguer, Maragall, Gaudí i Balmes entre els deu personatges que més carrers tenen. El nomenclàtor urbà català reflecteix el pes que la religió catòlica té al país
CulturaSocietatZResto 23 June, 2015 Lluís Llaquet 7Dos clergues i dos fervents catòlics (un en procés de beatificació) entre les personalitats catalanes que tenen més carrers amb el seu nom a Catalunya, segons l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Una mostra de les arrels cristianes que té el país, que ha volgut immortalitzar aquestes persones donant el seu nom a carrers arreu dels municipis catalans.
Verdaguer
Jacint Verdaguer, poeta, prevere i una de les grans figures de la Catalunya moderna, és el segon amb més carrers, només per darrere del músic Pau Casals. Verdaguer, poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, en el marc de la Renaixença va tornar a situar la llengua catalana a la categoria de llengua literària.
Maragall
El següent és Joan Maragall, un altre poeta i escriptor modernista. Va tenir 11 fills i entre l’«Adéu Espanya» i l’iberisme, la seva influència sempre va ser vigent a Catalunya de forma més o menys visible. Un dels seus néts és Pasqual Maragall i Mira, president de la Generalitat de Catalunya entre el 2003 i el 2006.
Gaudí
Antoni Gaudí és el tercer català catòlic amb més carrers. L’arquitecte, també modernista, està en procés d’ésser beatificat per la seva vida exemplar i per la seva labor com a evangelitzador mitjançant l’art. La Sagrada Família, per posar un exemple, amb el seu simbolisme i la seva bellesa, ha arribat a enlluernar a catalans i a estrangers fins a arribar-los a apropar a la vida cristiana. Conegut és el cas d’Etsuro Soto, escultor japonès que col·labora en la construcció de la Basílica i que va convertir-se contemplant l’obra de Gaudí.
Balmes
Jaume Balmes, filòsof, teòleg i clergue catòlic del segle XIX, va ser un dels autors més llegits a Europa durant la seva època. La seva obra més coneguda és El criterio. Un llibre que, com la resta de la seva producció literària i filosòfica, representa l’adequació del pensament catòlic a la problemàtica del seu temps. Un pensament que tant s’ocupa de política, com de filosofia, com de l’apologètica.
Arrels cristianes
Més enllà de la tendència dels pobles i ciutats a honorar personatges del món de la cultura i la ciència, el nomenclàtor urbà català reflecteix el pes que la religió catòlica ha tingut en la història de Catalunya. Un fet que explica, per exemple, que a més a més d’aquests personatges, ‘la Creu’, sigui un dels termes més encunyats.
Entre la quantitat de Sants que donen el seu nom als carrers de Catalunya, Sant Antoni és el més comú, per davant inclús del patró Sant Jordi.