Els més vulnerables

Sempre al voltant nostre hi ha un col·lectiu de persones, que pel que sigui, s’ho passen malament. Malalts, persones grans limitades i soles, emigrants sense papers, empresonats, refugiats, pidolaires, gent dormint al carrer… com a diferents aspectes d’un mateix problema: la pobresa. Des del món burgès i benestant, sembla com si es mirés aquesta trista realitat amb una certa indiferència. Però també és veritat que al mig de tantes formes de vulnerabilitat, veiem col·lectius i persones que voluntàriament es posen al costat de tots aquells que necessitant el caliu d’una mà, d’una paraula, d’una abraçada, d’un ajut…especialment amb el col·lectiu de refugiats. La major part d’ells ho han perdut tot, casa, propietats, vides de persones estimades, porten una tensió emocional enorme. Hem sentit aquets dies el testimoni de la Diana i la Marina, dues germanes de 27 i 25 anys, refugiades de Síria, que deien que la condició del refugiat és tràgica …no tens ni el més elemental, la capacitat d’entendre’t amb qui et parla.  Però la Diana deia una cosa que l’hauríem de tenir molt en compte. Deia: «Quan et reben amb un somriure i una abraçada i et criden pel teu nom, s’esborren moltes de les angúnies que portes dins». Aquestes paraules ens situen davant d’una realitat. La importància de l’acollida. Ens podem preguntar:  I nosaltres…com acollim?. Quin és el nostre gest i la nostra cara. Encara que no ho sembli, és de vital importància el somriure. Perquè és un gest que facilita les ganes de voler-nos entendre, perquè ofereix sinceritat i confiança, i genera reciprocitat. Perquè obre la porta a aquest moment sagrat, que és la trobada amb l’altre.

Inici » Historic » Els més vulnerables