CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els deu factors que fan que els fills visquin millor que els pares Els deu factors que fan que els fills visquin millor que els pares

Els deu factors que fan que els fills visquin millor que els pares

Editorial 16 February, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Els deu factors que fan que els fills visquin millor que els pares

És ja una un tòpic i, per tant conté molta veritat, afirmar que els nostres fills viuran pitjor que els pares, o que vosaltres joves viureu més malament que ells, que és una altra manera de dir-ho.
Però com en totes les qüestions socials, la tendència no significa inexorabilitat. La probabilitat no és fatalitat. Si ens preguntem com assolir que la realitat sigui diferent d’aquella màxima, segurament afirmarem que és responsabilitat dels governs. També en aquest cas hi haurà una bona part de raó en la resposta, però en cap cas tota la raó. Perquè en massa ocasions assignar tota la responsabilitat a l’estat, als poders públics, significa ignorar la part -només una part, però ben real- de responsabilitat personal que hi ha en les possibilitats de progrés dels fills, o d’empenta del fill per superar les condicions adverses. Naturalment aquests esforços de cada família, de cada persona, poden ser ignorats pels poders públics o afavorits, fins i tot perjudicats, i per tant, hi ha en tot això una altra dimensió de les polítiques públiques: construir bones condicions pels esforços personals.

No deixa de ser sorprenent, o potser és una manifestació d’impotència o de ceguera ideològica, que les noves formacions, Podem, la gent de la Colau i les seves confluències, estiguin, d’una banda i justificadament, ocupats en ajudar a les necessitats bàsiques de la gent (una cosa diferent els seus resultats) a base de pal·liatius econòmics, i alhora ignorin polítiques proactives que podrien beneficar l’ascensor social, sobretot, en les rendes més baixes, precisament aquelles en les que avui els fills, fins i tot, ho podran passar més malament que els pares.

Un estudi esclaridor

Un exemple de sobre quins fonaments es pot muntar aquest combinat sobre la millora de la mobilitat social, l’aporta l’últim estudi gran sobre aquesta matèria, de Raj Chetty (2014) i altres. Dels diversos factors que analitza amb major incidència sobre “l’ascensor social”, 27 en total, els 10 primers, els que presenten una correlació més alta, són molt explicatius. Alguns ben coneguts, altres políticament incorrectes, i d’altres sorprenents, si hom opera des de la ceguera ideològica.

Un exemple de sobre quins fonaments es pot muntar aquest combinat sobre la millora de la mobilitat social, l’aporta l’últim estudi gran sobre aquesta matèria (Where is the Land of Opportunity? The Geography of Intergenerational Mobility in the United State) de Raj Chetty (2014) i altres. Dels diversos factors que analitza amb major incidència sobre “l’ascensor social”, 27 en total, els 10 primers, els que presenten una correlació més alta, són molt explicatius. Alguns ben coneguts, altres políticament incorrectes, i d’altres sorprenents, si hom opera des de la ceguera ideològica.

Són aquets:

  1. Single moms” Les mares solteres. Amb diferència, el factor més limitat de tots. Un factor que es pot extrapolar; no en tots els casos, a les famílies monoparentals amb una dona al davant. Un aspecte també assenyalat per l’últim estudi de l’OCDE sobre el baix rendiment escolar, en Low-Performing Students. Why They Fall Behind and How to Help Them Succeed
  2. Índex de capital social
  3. Tenager lfp rate
  4. Proximitat al treball. 15 minuts màxim. Seria un indicador del grau de conciliació feina-atenció als fills.
  5. Resultats escolars; “les notes”
  6. El resultat d’aplicar el coeficient Gini; en altres termes, la desigualtat social
  7. Un vell conegut, l’abandonament escolar
  8. La taxa de divorci, un indicador políticament incorrecte
  9. El factor religiós, és una component del capital social i també, en les nostres latituds, resulta d’allò més incorrecta afirmar que és un factor que pot ajudar a la mobilitat social (altres estudis i molt nombrosos, per cert assenyalen la seva relació amb el que en aquest cas són els punts 5 i 7)
  10. La fractura matrimonial.

D’aquests 10 components, només un pot ser tractat des de les polítiques públiques i el model econòmic. És el cas del sisè factor, la desigualtat. Però cal parar atenció que dels deu, tres estan relacionats amb la família; i un, el primer, presenta a més una correlació molt alta. Propiciar famílies estables afavoreix el futur dels fills. Les polítiques públiques poden ser favorables a aquesta qüestió, així com l’opinió mediàtica, o bé al contrari. És el cas català, que ha convertit aquests factors negatius en signes de progrés.

Dos més estan relacionats amb el capital social, i altres dos amb l’escola.
En definitiva, hi ha un ampli camp per córrer que requereix la vocació personal, la cultura mediàtica i les polítiques públiques. I tot això amb un advertiment, sobretot a aquells que els preocupa més la justícia social: qui paga la festa d’un canvi de model que mai acaba d’arribar, són sempre els més febles.
L’estudi que hem referit acaba amb una conclusió punyent: un 60% de les causes de la mobilitat social es refereixen a l’entorn i no per cap predisposició personal es pot, per tant, actuar sobre ells.
Potser ja és hora que els nostres i govern, en prenguin consciència i actuïn amb coherència.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies