CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els desafiaments de l’economia catalana Els desafiaments de l’economia catalana

Els desafiaments de l’economia catalana

Catalunya és la comunitat autònoma amb més nous impostos, que paga les matrícules universitàries més altes i on menys persones es poden acollir a la renda mínima d’inserció
EconomiaZPortada IzquierdaZResto 31 August, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » Els desafiaments de l’economia catalana

Catalunya té oberts diversos fronts que suposen un desafiament per la seva economia. L’arribada de nous impostos és un dels principals problemes, però no l’únic. El cost de les carreres universitàries (i sobretot de les segones carreres), i les poques persones que tenen accés a les rendes mínimes d’inserció, fan que la població estigui escanyada. Aquests són els desafiaments de l’economia catalana:

Des del 2015 Catalunya és, i continuarà sent fins a l’aprovació dels pressupostos autonòmics del 2016, la comunitat autonòmica amb més nous impostos. Abans també era la primera comunitat amb 6 nous impostos, seguida per Andalusia amb 5 de nous, però ara la Generalitat passarà a tenir 13 impostos nous, pels 8 d’Andalusia (les altres comunitats en tenen 2, 3 o 4 de nous només). Fins i tot des del punt de vista administratiu aquest nombre és una brutalitat, sobretot perquè molts d’aquests tenen molt poc rendiment i, per tant, aporten molt pocs diners.

L’elevat cost de la universitat catalana

A Catalunya, a banda de tots aquests impostos nous, se li ha de sumar que és la comunitat autònoma amb els preus de matrícula universitària més elevats. Si ja de per si Catalunya era la regió de l’Estat on les matrícules per cursar una carrera eren les més cares l’any 2012, ara toca sumar-li que la variació del curs 2011-12 al 2016-17 és també la més elevada. Això significa que si en carreres com enginyaria elèctrica el cost de la matrícula catalana és de 2.372 euros, a Castella i Lleó (la segona més cara), sigui només de 1.663 euros, més d’un 30% menys. Però no només això, sinó que en comparació amb comunitats com Andalusia (757 €), Galícia (836 €) o Cantàbria (934 €), la catalana triplica el preu de la matrícula. En carreres com medicina, dret o en el màster en professorat, per exemple, es manté el mateix patró.

Cost de la matrícula a les universitats públiques, 60 crèdits.  Font: El País.

Cost de la matrícula a les universitats públiques, 60 crèdits.
Font: El País.

A Catalunya es va implantar una mesura social per ajudar als estudiants amb rendes més baixes, amb la qual el preu de la matrícula seria força més baix que els estudiants amb rendes estàndards. Així, els catalans que es beneficien d’aquesta ajuda només paguen 1.186 € en enginyeria, la meitat del què paguen la majoria d’estudiants, però tot i així encara hi ha 9 comunitats autònomes que paguen la matrícula a un cost més assequible. Un fet que encara sorprèn més si tenim en compte que només Galícia i Astúries han aconseguit mantenir els preus de matriculació del curs 2011-12 sense aplicar-li increments. A un estudiant català li surt més rendible marxar a estudiar a Astúries que quedar-se a Barcelona.

Les segones carreres es paguen el 40% més cares a Catalunya

Si a tot això encara li sumem que per les segones titulacions públiques, siguin màsters o carreres, els estudiants catalans han de pagar una tarifa del 40% més, el panorama estudiantil encara és més trist. No importa quin sigui l’expedient acadèmic de l’alumne, si és de notes brillants o d’aprovats en recuperacions, tothom està avocat a aquesta regla. Cada comunitat té la seva pròpia normativa, i tothom aplica l’augment de preus en el cas de repetir una assignatura, però només Catalunya demana gairebé el doble per cursar la segona carrera. L’actual tesis de l’economia, és la de construir la societat de l’aprenentatge, i per tant tothom s’ha d’estar formant contínuament per poder transmetre els coneixements propis. No s’hauria d’estimular l’estudiant en lloc de posar-li pegues?

S’aprofita poc la renda mínima d’inserció

616.885 persones es van beneficiar de rendes mínimes d’inserció (RMI) a tot Espanya el 2014, de les quals, només 68.559 van ser catalanes, segons les dades recollides pel Consell Econòmic i Social (CES). L’RMI són prestacions que paguen les comunitats autònomes a les unitats familiars que no tenen altres ingressos i han consumit també les prestacions d’atur o plans d’inserció laboral.

Pocs catalans s'han acollit a l'RMI.  Font: La Vanguardia.

Pocs catalans s’han acollit a l’RMI.
Font: La Vanguardia.

El problema, és que en aquests plans si acullen tantes persones a Catalunya com a Astúries, i això que el nombre d’habitants és molt diferent d’un lloc a l’altre. El CES ho critica, i és que la disparitat entre comunitats atuònomes és brutal, també pel que fa a la normativa. Si a Catalunya s’hi acull poca gent, és degut a les restriccions que imposa la comunitat autònoma.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies