CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els danys col·laterals de la crisi Els danys col·laterals de la crisi

Els danys col·laterals de la crisi

Depressions, addiccions i endarrerir l’edat d’emancipació són algunes de les conseqüències de la crisi
SocietatZPortada IzquierdaZResto 30 December, 2015 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Els danys col·laterals de la crisi

La crisi econòmica no només ha deixat persones a l’atur, ha reduït ajudes, ha suprimit beques, ha augmentat la pobresa… també ha deixat una especial petjada al que podríem anomenar danys colaterals, que són aquelles situacions que arrosseguem ara i que no es produïen abans de la recessió, aquelles que no sempre es mesures en diners: l’augment de les depressions i l’endarreriment de l’emancipació de casa els pares.

La crisi ha provocat més depressions i un abús dels fàrmacs

Les preocupacions que comporta una crisi genera molts estralls en la salut de les persones, especialment aquelles que estan afectades directament, com els aturats que fa més de dos anys que busquen feina, els que reben ajudes d’integració social i els jubilats amb pensions no contributives, segons informe un estudi de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. En les dades de l’estudi es veu com les persones que compleixen amb aquestes característiques i que estan exemptes de copagament van 3,5 vegades més als centres de salut mental que la resta de la població.

De fet, una de les vies que es podrien utilitzar per comparar les persones aturades amb les que tenen treball en relació a la salut mental és a partir de l’ús dels psicofàrmacs, que inclouen antidepressius, ansiolítics, antipsicòtics, hipnòtics i sedants. L’estrès associat a l’atur i a la falta de recursos econòmics pot portar a les persones a tenir uns hàbits de vida menys saludables i a caure en addiccions, com el tabal o l’alcohol.

Prendre psicofàrmacs és més comú entre les persones a qui més ha afectat la crisi.

Prendre psicofàrmacs és més comú entre les persones a qui més ha afectat la crisi.

Increment dels suïcidis a Catalunya

Un altre dels danys col·laterals de la crisi és el repunt dels suïcidis. Catalunya continua per sota de la mitjana europea, però tot i així, en els últims anys les morts voluntàries s’han incrementat de forma exagerada, especialment entre els homes i dones de 40 a 60 anys (més en els homes, ja que de cada 4 suïcidis 3 són masculins).

El 80% dels joves no s’independitzen de casa els pares fins passats els 30 anys

Una de les principals preocupacions dels joves és poder marxar de casa els pares per començar a viure la seva pròpia vida d’independitzat. Un informe de l’Observatori de l’Emancipació, del Consell de la Joventut, explica que el 80% dels joves d’entre 16 i 29 anys encara viuen amb els pares, segons dades del primer trimestre del 2015. Dit d’una altra manera, són el 5% més que el 2014, i si ho comparem amb les dades d’abans de la crisi, el resultat encara és més desesperançador. El 2005 els menors de 30 anys que encara vivien a casa els pares eren el 41%, la meitat que deu anys més tard.

El 80% dels joves d'entre 16 i 29 anys encara viuen amb els pares.

El 80% dels joves menors de 30 anys encara viuen amb els pares.

Els sous baixos i els contractes temporals, culpables que els joves no puguin emancipar-se

Les causes d’aquest panorama són el baix mercat laboral (sous baixos, contractes temporals…) i el preu de l’habitatge, que a hores d’ara és inassequible pels joves, que haurien de destinar el 60% del seu sou a pagar una hipoteca en cas que volguessin comprar un pis.

El problema de l’emancipació porta lligat a la cintura altres escenaris igualment dramàtics, com la baixa taxa de maternitat. Com més tarden els joves a marxar de casa els pares menys veuen l’oportunitat de tenir fills. I encara que en percentatge les noies s’independitzen abans que els nois, cobren menys i tenen una taxa d’atur més alta.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies