CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els 5 reptes que ha d’afrontar el nou arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella Els 5 reptes que ha d’afrontar el nou arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella

Els 5 reptes que ha d’afrontar el nou arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella

La secularització que pateix la ciutat, la necessitat de tornar a donar sentit a les paraules “comunitat cristiana” a les parròquies, la nova evangelització i la promoció de la comunió entre els diferents moviments de l’Església són, entre altres coses, els reptes que tindrà el nou prelat
OpinióZPortada DerechaZResto 27 November, 2015 Lluís Llaquet 4
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Els 5 reptes que ha d’afrontar el nou arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella

L’arribada d’un nou arquebisbe de Barcelona és un bon moment per analitzar els reptes que té al davant l’Església barcelonina. Juan José Omella ve a parar a una de les capitals més importants del Mediterrani, però també a una de les més secularitzades. Quins problemes trobarà i què hauria d’afrontar el nou prelat?

1-. Una nova evangelització a una població que no coneix Déu

La societat catalana (i la barcelonina no és cap excepció) no coneix a Déu. Només el 9,5% dels catalans considera la fe com quelcom molt important a la seva vida, segons dades del CEO. Les parròquies de la ciutat cada cop estan més buides i comença a no haver-hi canvi generacional.

La transmissió de la fe als fills durant molts anys ha estat gairebé inexistent i ara es comencen a recollir els pocs fruits d’una mala collita.

Davant aquest problema, tal com anima el Papa Francesc i seguint la Missió Metròpolis que es va posar en marxa el 2012, cal una nova evangelització que porti el missatge de Déu a la societat. El repte més gran d’Omella és trobar la millor fórmula per dur terme aquesta missió.

2-. Comunió entre els moviments eclesials

Davant aquesta secularització generalitzada, els moviments eclesial tenen una gran importància dintre de l’Església barcelonina, ja que congreguen una part molt important dels fidels, sobretot dintre de la població més jove. Donat aquest fet, un dels reptes d’Omella és donar el suport que aquests moviments necessiten per viure i créixer a la ciutat, facilitant la seva participació en la vida eclesial i la comunió entre ells.

3-. Els joves

Arribar a la joventut de la ciutat no només és un repte sinó una necessitat. Més que mai els joves estan molt allunyats de Crist, però també més que mai hi ha joves fortament compromesos amb el missatge de l’Església. Prova d’això és la vitalitat que té la Delegació de Joves de Barcelona que duu a terme convocatòries molt exitoses i esdeveniment de predicació que han donat molt de fruit, com és el cas d’ Una llum a la nit, el Cafè Youcat o les xerrades Alfa.

En aquest sentit Omella té el repte de seguir aquest camí, posant en valor el que s’ha aconseguit i promovent-lo encara més. Els joves són el futur i el present de l’Església i ha de ser la prioritat número una, acompanyant-los en la fe des de la veritat, sobretot en una societat en la qual es proposa una vida molt allunyada de la perspectiva cristiana.

4-. Revitalització de la vida parroquial: fer veritables comunitats cristianes

L’Església és missionera i comunitària. No pot convertir-se en un producte de consum més. El cristià és complet i el que rep a les celebracions de l’Església s’ha de traduir a la vida diària. Per això, a més a més de la promoció dels moviments, s’ha de promoure la revitalització de la vida parroquial.

No pot ser que els germans de la mateixa parròquia, que cada diumenge es troben a l’eucaristia, no es coneguin entre si. L’eucaristia no és un self-service ni la parròquia un restaurant de menjar ràpid. La vida parroquial ha d’anar més enllà de rebre els sagraments d’una manera passiva. S’ha de tornar a donar sentit al terme “Comunitat cristiana” a totes les parròquies de la ciutat.

5-. Aprofitar al màxim els recursos que hi ha

Més enllà d’aprofitar al màxim el que els moviments ja fan per tal d’evangelitzar la ciutat, cal posar en valor tot el capital social i arquitectònic que té la ciutat. Quelcom que potencialment pot ser una porta d’entrada per als més allunyats.

En aquest sentit, Barcelona compte amb La Sagrada Família, un temple que no en va ja té el títol popular de La Catedral d’Europa. L’art consagrat a Déu té una força especial i seria una irresponsabilitat desaprofitar la fama mundial de la basílica de Gaudí per tal d’apropar els valors que l’Església proposa a la societat.

basilica sagrada familia barcelona

Omella té el repte de trobar la fórmula per obrir la porta d’aquest temple als barcelonins i a la resta del món. La Basílica de Sagrada Família parla de l’amor de Déu i cap persona és insensible a l’amor. Si s’aconsegueix donar a conèixer aquest amor, sigui de la manera que sigui, l’Església aconseguirà complir la seva funció missionera, la de portar la Bona Nova al món i, per descomptat, a Barcelona.

Lluís Llaquet

Periodista vocacional. Redactor a Catdiàleg, CM de l'associació Cat Jove i del Club de Lideratge Jove. Bloguer i col·laborador a altres mitjans. "El periodisme és el millor ofici del món" Gabriel García Màrquez "La premsa és l'artilleria de la llibertat." H.D. Genscher Contacte: lluisllaquet@catdialeg.cat Twitter: @llaquetm

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies