CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els 5 punts claus de l’acord entre Turquia i la UE per frenar el flux de refugiats Els 5 punts claus de l’acord entre Turquia i la UE per frenar el flux de refugiats

Els 5 punts claus de l’acord entre Turquia i la UE per frenar el flux de refugiats

La reubicació de refugiats, la seguretat dels països, la compensació econòmica a Turquia i les polítiques dels visats han estat els principals acords del pacte
EuropaZPortada IzquierdaZResto 8 marzo, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (2 votos)

Inici » Historic » Els 5 punts claus de l’acord entre Turquia i la UE per frenar el flux de refugiats

Els líders de la Unió Europea ja han arribat a un principi d’acord sobre les noves reclamacions de Turquia per frenar el flux de refugiats irregulars que estan entrant a Europa (no només siris, sinó immigrants de totes les nacionalitats). Es posarà en marxa un programa per deportar al país turc “tots els immigrants” (inclosos els demandants d’asil sirians) que arribin a la UE a través d’aquest país. A canvi, els estats membre hauran de reubicar un nombre equivalent de refugiats assentats ja a Turquia.

En els pròxims dies s’acabaran de treballar els detalls de l’acord, amb l’objectiu de concretar el seu contingut d’aquí a la pròxima cimera europea, prevista per als dies 17 i 18 de març. Així ho ha anunciat el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, en una roda de premsa, juntament amb els presidents del Consell Europeu, Donald Tusk, i de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Després de 12 hores de negociació, aquests són els principals punts que se n’han extret, i que segons els líders europeus, s’aplicaran a partir d’avui:

1. No es reubicaran els immigrants que vinguin a través de l’activitat de les màfies

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha advertit en una roda de premsa al final de la cimera que tots aquells immigrants que arribin “de manera il·legal” a Grècia “no seran part del programa de reubicació”, cosa que limitarà molt les seves possibilitats de rebre asil a la UE. L’objectiu és combatre l’activitat de les màfies que trafiquen amb immigrants i deixar clar que només serà possible quedar-se a la UE si s’hi arriba per vies legals d’entrada.

Molts refugiats moren al mar Egeo, on les màfies tenen la seva gran activitat.

Molts refugiats moren al mar Egeo, on les màfies tenen la seva gran activitat.

Pel primer ministre turc, “el nostre objectiu és desincentivar la immigració il·legal i evitar l’activitat de les màfies. També és un objectiu humanitari, no volem veure més dones i nens morint als nostres mars”.

2. Turquia, país segur

Perquè la devolució d’un demandant d’asil a un tercer país sigui compatible amb el dret internacional, cal que aquest país, Turquia en aquest cas, sigui considerat ‘país segur’. Es tracta d’una noció que “no existeix com a possibilitat” en l’àmbit de la UE, però que sí que es dóna en l’àmbit bilateral en el cas de les relacions entre Grècia i Turquia.

Segons Juncker, “és una mesura legal”, i ha explicat que la directiva d’asil recull la possibilitat de “no atendre” una sol·licitud d’asil si el demandant arriba des d’un tercer país considerat “segur”, com és el cas de Turquia per Grècia. Amb tot, ha apuntat que Turquia haurà de procedir a certes “modificacions en la seva legislació” per complir amb aquesta noció.

Centenars de refugiats sirians salten la valla de Turquia per fugir de l'Estat Islàmic.

Centenars de refugiats sirians salten la tanca de Turquia per fugir de l’Estat Islàmic.

Juncker ha aclarit que la normativa europea sobre procediments d’asil obre la porta a solucions d’aquest tipus. A més, per cada sirià que Turquia readmeti des de Grècia, un altre sirià serà reubicat als Estats membre de la UE des de Turquia.

3. Desemborsar 3.000 milions a Ankara

Un altre dels compromisos que ha pres la Unió Europea a canvi de les “concessions” turques és la de desemborsar abans de finals de març 3.000 milions d’euros per ajudar Ankara a atendre els més de 2,7 milions de refugiats, del 2016 i el 2017, que tenen i tindran en el seu territori, i apunta la possibilitat de sumar a aquest esforç “fons addicionals”. La proposta turca, abonada per Alemanya, Països Baixos i Brussel·les, apuntava la necessitat de 3.000 milions més per al 2018, tot i que aquesta xifra no ha quedat recollida en el text final.

La UE donarà 3.000 milions d'euros per ajudar a Ankara amb els refugiats.

La UE donarà 3.000 milions d’euros per ajudar a Ankara amb els refugiats.

Sobre aquest assumpte, Davutoglu ha subratllat que “Turquia no demana diners a ningú”, i que els fons que reclama són per als refugiats en campaments al país, als quals el Govern turc ja ha destinat “10.000 milions de dòlars”.

4. Acabar amb la política de visats

Els compromisos esbossats en la declaració de la cimera recullen, alhora, la disposició per “accelerar” el full de ruta per retirar l’exigència de visats als nacionals turcs “com a molt tard a finals de juny del 2016”, i no a l’octubre com es preveia inicialment. En referència a aquest punt, el president francès, François Hollande, ha avisat que per acabar amb la política de visats cal que “es respectin els criteris (exigits), i són 72”.

5. Avançar en la integració de Turquia a la UE

El representant turc ha volgut veure el resultat d’aquesta cimera com la prova d’avenços en la “integració” de Turquia a la UE, i alhora ha apuntat el compromís de la UE d’accelerar el procés per obrir nous capítols en les negociacions d’adhesió. I de fet, els socis europeus han assegurat que prepararan “al més aviat possible” l’apertura de cinc capítols nous en el procés d’adhesió de Turquia a la UE.

Turquia està cada cop més a prop de ser membre de la UE.

Turquia està cada cop més a prop de ser membre de la UE.

No s’al·ludeix al respecte per la llibertat de premsa a Turquia

La declaració, tot i això, amb prou feines al·ludeix a la preocupació pel respecte de la llibertat de premsa a Turquia, després que el Govern intervingués divendres passat el diari més venut del país, ‘Zaman’, pels seus presumptes llaços amb Fetulá Gulen, principal rival del president, Recep Tayyip Erdogan.

Bèlgica i Itàlia han reclamat durant les negociacions de dilluns que el document fos crític amb les traves d’Ankara a la llibertat d’expressió, però finalment el text es limita a indicar que els mandataris europeus “també han discutit sobre la situació dels mitjans” amb Davutoglu.

En la conferència de premsa i en presència del primer ministre turc, Tusk ha estat una mica més precís quan ha declarat que la UE “no pot seguir indiferent davant de les preocupacions pel que passa a Turquia” i ha reiterat la defensa de la llibertat d’expressió. El president del Consell també ha apuntat que el respecte de la llibertat de premsa i d’expressió “segueixen sent una condició” en el procés d’adhesió al club comunitari, “i no canviarà”.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies