Els 5 grans errors del govern català en les polítiques sobre la pobresa

Des d’ahir que el Parlament està debatent el ple monogràfic sobre l’empobriment a Catalunya, el segon que s’ha fet en dos anys. És una qüestió necessària, ja que després d’anys d’insistència de les onegés, els partits polítics per fi han assumit el problema i ja hi ha la voluntat d’afrontar aquest augment imparable de la desigualtat.

Quins són els principals problemes socials que té Catalunya? Segons el Centre d’Estudis d’Opinió, ara per ara, i de molt, l’atur i la precarietat és la gran preocupació dels catalans, seguida de la insatisfacció amb la política i els polítics i amb el funcionament de l’economia. Les conclusions que s’extreuen d’aquestes dades és que possiblement ara per ara el més important sigui generar llocs de treball, encara que segons les condicions poden donar lloc a molts abusos. La Vanguardia ha fet un gràfic molt visual sobre els problemes socials de Catalunya:

Els principals problemes socials de Catalunya.

Però tots aquests problemes no són nous, i fins ara s’ha fet molt poc al respecte. Repassem els 5 grans errors del govern català en les seves accions contra la pobresa:

1. No se li ha donat prioritat a l’emergència social

La Neus Munté es va referir fa dos dies “d’emergència” per la situació en què estan sotmesos els ciutadans de Catalunya quan explicava la posició del Govern davant d’aquest ple. En el que es va dur a terme el 2014 es van qüestionar els efectes de la crisi, i el resultat va ser una inactivitat per combatre la pobresa. La qüestió està a preguntar-se: quina és la prioritat pressupostària?

Pot ser que no hi hagi diners,  i fins i tot que estiguin destinats en altres partides teòricament prioritàries, però la realitat és que la prioritat hauria de ser combatre la pobresa, i de moment, la prioritat que se li ha donat és de zero. Què s’ha deixat de fer en nom d’assignar més recursos aquí? Res.

2. Carència d’un pla real contra la pobresa

Fins ara, l’emergència social ha funcionat amb una rutina pressupostària, i avui encara hi continua funcionant. No s’ha creat un pla real contra la pobresa, sinó que s’han formulat un conjunt de mesures concretes, totes elles útils, però que no afronten de fons l’emergència. Per afrontar-la a fons, caldria millorar en polítiques socials i redistributives. Segons explica Salvador Busquets, director de Càritas, a La Vanguardia: “el pitjor és que no veiem aparences de recuperació, fa dos anys que l’economia va més bé, però la pobresa s’ha cronificat, el creixement macroeconòmic no s’ha traduït en una millora de les condicions de vida perquè falten polítiques socials i redistributives”.

3. La independència no ho soluciona tot

L’excusa de què amb la independència deixarà d’haver-hi pobresa ja no serveix. L’oposició demana mesures urgents al Govern, i aquest respon que la lluita a fons només es podrà produir un cop hi hagi la ruptura i Catalunya vagi per la seva banda. És evident que la Generalitat no té les competències necessàries, però la negativa de fer política amb el govern central han impossibilitat abordar a fons determinats problemes, com és el cas de la pobresa. No es pot fer una política contra la pobresa sense incidir en les polítiques d’Estat (com ha fet històricament els partits catalans).

Segons l’informe de viabilitat fiscal i financera d’una Catalunya independent que va fer el Consell Assessor de la Generalitat per la Transició Nacional (CATN), Catalunya viuria més bé de manera pràcticament immediata amb la independència. Però la realitat és que aquest informe planteja un punt de partida erroni, ja que utilitza les balances fiscals del 2011 per justificar les despeses i els ingressos que tindria una Catalunya independent avui, i per tant, basant-se en un escenari molt allunyat de la realitat del moment.

4. Falta de recursos: no es busquen on caldria

El concepte de pobresa s’ha anat estenent entre la població, i cada vegada són més persones les afectades per els seus estralls. La pobresa extrema s’ha doblat des de l’inici de la crisi (ara ho pateix l’11,7% de la població), hi ha més de 500 mil persones a l’atur i 101.000 famílies malviuen sense ingressos (això significa entre 250 mil i 300 mil persones). La falta de recursos no ajuda a la població. S’han inventat molts impostos que són més cars de cobrar del que ingressen, i d’altres han quedat suspensos. I d’aquí que es fa necessari buscar solucions. I l’impost sobre el joc perquè no s’apuja? Seria un gran proveïdor de recursos…

La pobresa extrema s’ha duplicat a Catalunya en poc temps.

5. El ple del 2014 va ser insuficient

Segons el govern ja s’ha complert el 86% de les mesures que es van aprovar al ple de la pobresa del 2014 (mesures acordades entre CiU i ERC), una afirmació que indigna a totes les onegés, que veuen la necessitat d’afrontar tres prioritats per damunt de tot: reformar i ampliar la renda mínima, paralitzar els desnonaments i fer polítiques de suport a la infància.

Junts pel Sí ha dit que només assumirà les propostes que van pactar amb la CUP i que apareixen al “pla de xoc social”, xifrat en 270  milions d’euros (amb els principals objectius de reformar la renda mínima d’inserció i escurçar les llistes d’espera). Ara només faltarà que entre tots es posin d’acord per arribar a un consens, ja que els dies van passant i cada vegada hi ha més precarietat i pobresa a Catalunya.

Inici » Historic » Els 5 grans errors del govern català en les polítiques sobre la pobresa