CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els 3 factors sorprenentment menystinguts de la crisi de refugiats Els 3 factors sorprenentment menystinguts de la crisi de refugiats

Els 3 factors sorprenentment menystinguts de la crisi de refugiats

La procedència dels refugiats, els països amb més sol·licituds d’asil i els milers d’euros que paga cada refugiat a les màfies per accedir a Europa són aspectes que no s’han tingut en compte per analitzar la crisi dels refugiats
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 7 marzo, 2016 Núria Vilellas Camps 1
4 / 5 (3 votos)

Inici » Historic » Els 3 factors sorprenentment menystinguts de la crisi de refugiats

La crisi dels refugiats ens mostra cada dia realitats més desoladores. Milers de persones han mort en l’intent fallit d’arribar a les costes gregues des del mar Egeu (més de 400 en el que portem de 2016, i unes 3.700 el 2015), i milers de persones més estan plantades davant de països que han tancat les seves fronteres per no deixar-los passar, com Macedònia.

Tot i aquesta dramàtica situació, hi ha alguns aspectes menystinguts de la crisi de refugiats, com la procedència real de la majoria dels immigrants, els països que més sol·licituds han rebut per nombre d’habitants (i que per tant són els que més ho pateixen) i els diners que es mouen en les màfies per transportar els refugiats d’un país a l’altre.

1. Només el 39% dels refugiats provenen de Síria i Iraq

Un primer aspecte a tenir en compte és que la Guerra de Síria, tot i ser la principal exportadora de refugiats, només compren un 29% del total d’immigrants que arriben a Europa. I si sumem els que provenen de l’Iraq, les xifres pugen fins al 39%, cosa que significa que dues terceres parts del total de refugiats no venen per la guerra siriana. El 14% dels refugiats tenen de país d’origen l’Afganistan, el 5% Kosovo i un altre 5% Albània, el 4% Pakistan, Eritrea n’aporta un 3%, Nigèria i Iran un 2% cadascun, i finalment, el 33% de refugiats restants, són procedents d’altres països.

Només el 40% dels refugiats provenen de la guerra de Síria.

Només el 40% dels refugiats provenen de la guerra de Síria. Font: La Vanguardia.

Si bé la Guerra de Síria és el principal causant d’aquest riu de refugiats, amb aquestes dades queda palès que es tracta d’un flux molt més universal. Aquest punt dóna pas a una important reflexió, ja que fa quatre o cinc anys no existia aquesta intensitat d’immigració. Si l’any passat hi va haver 1.255.640 peticions d’asil, segons aquestes dades, sense comptar el conflicte sirià, se n’haguessin produït igualment 765.940 (del 61%). Què ha passat? Aquests països que venen de tan lluny, com és que vénen cap a Europa? Què és aquest 33% indeterminat?

2. Hongria és el país amb més sol·licituds d’asil per habitant, Espanya dels que menys

Quan es parla de fronteres tancades i de països que no volen rebre exiliats, ràpidament es pengen etiquetes de bons i dolents, però és necessari veure la situació real de cada país per entendre el perquè alguns es planten davant d’aquesta crisi. D’una banda, en dades del 2015, Alemanya va ser el país on més refugiats van demanar asil (gairebé una tercera part dels refugiats), però la realitat és que si ho comparem amb sol·licituds per milió d’habitants, els països amb més demanda van ser Hongria (17.699), Suècia (16.016) i Àustria (9.970).

Un terç dels refugiats demanen asil a Alemanya, però no és el país amb més demandes per habitant.

Un terç dels refugiats demanen asil a Alemanya, però no és el país amb més demandes per habitant. Font: La Vanguardia.

El país amb més sol·licituds d'asil per habitant és Hongria.

El país amb més sol·licituds d’asil per habitant és Hongria. Font: La Vanguardia.

El cas d’Hongria, a banda de ser el país més desbordat per sol·licituds, té un altre agreujant important, i és el fer que és un camí de pas, o sigui que a més de fer-se càrrec dels refugiats que demanen quedar-se, s’han d’ocupar d’atendre als centenars de milers de persones que passen per entrar a Europa. Suècia, per la seva banda, només és un país de receptacle final, i encara que es converteixi en el destí de molts refugiats, no ha de patir el pes del pas de tots els refugiats entrant al continent.

Darrere d’aquests països els segueixen el grup dels 5.000, Noruega (5.898), Alemanya (5.441), Suïssa (4.620) o Luxemburg (4.194). Després ja arriben els dels 3.000, com Dinamarca o Bèlgica. A la cua de les sol·licituds per habitants són Itàlia (1.369), França (1.063), Grècia (1.047), Regne Unit (591), Espanya (314) i Portugal (62). En el cas de Grècia, no existeix un problema de sol·licituds, sinó de pas, tot i que amb les fronteres tancades d’altres països, els toca fer-se càrrec dels refugiats que no poden accedir a altres estats.

3. Cada refugiat subsaharià ha pagat 24.000 euros a les màfies per arribar a Europa

Un dels grans problemes dels refugiats és el cost que aquests suposen pels països que els han d’acollir, que en poc temps es veuen obligats a sumar a la seva població milers de persones més sense tenir infraestructures ni diners suficients per fer-se’n càrrec. Ara bé, segons el servei d’intel·ligència d’Alemanya, els immigrants subsaharians que han arribat a Europa a través de Líbia (un flux molt concret dels refugiats), es van gastar 3.600 milions d’euros durant el 2015 en pagar a les màfies turques el transport per arribar a Europa. En total, van ser 150.000 immigrants que hi van arribar. Si fem un càlcul ràpid, comprovarem que cada refugiat d’aquesta procedència es va gastar 24.000 € en màfies per arribar al vell continent.

Davant la passivitat dels Estats europeus, les màfies aprofiten per ampliar la seva activitat en el mar Egeo, entre d'altres llocs.

Davant la passivitat dels Estats europeus, les màfies aprofiten per ampliar la seva activitat en el mar Egeo, entre d’altres llocs.

Si el problema d’Europa era econòmic, perquè no s’ha pactat amb aquests refugiats i se’ls hi ha assegurat un transport segur a canvi d’acollir-los als seus estats, ajudant-se amb aquests diners? Uns diners que de moment només han servit per alimentar la delinqüència, empobrir la gent i permetre que molts morin en el transcurs del viatge. No és una qüestió de misèria, sinó de desordre, caos i explotació. Molt mal plantejament per part d’Europa, que ha provocat que tothom hi surti perdent.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies