CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els 13 infortunis pel nou govern de la Generalitat Els 13 infortunis pel nou govern de la Generalitat

Els 13 infortunis pel nou govern de la Generalitat

El nou govern que entra a la Generalitat haurà de fer front a problemes que ja fa temps que s’arrosseguen del passat, amb molta feina i pocs recursos econòmics
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 8 October, 2015 Núria Vilellas Camps 1
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Els 13 infortunis pel nou govern de la Generalitat

A l’espera d’escollir un nou president, el nou govern de la Generalitat ja sap quins seran els deures a fer per aquest mandat, si més no, els “marrons” que li tocarà solucionar amb una certa lleugeresa. I és que no tot és el procés sobiranista, sinó que cal una bona gestió de govern que permeti solucionar problemes que ja fa anys que existeixin amb molt pocs recursos econòmics.

Però hi ha uns contratemps que ja no es poden deixar passar més temps. Aquí teniu els principals 13 “marrons” que la Generalitat haurà de fer front sí o sí. Esperem que el número no porti mala sort.

1. El Canal Segarra-Garrigues, excessivament car

Les obres del canal Segarra-Garrigues van començar l’any 2002, i fins al juliol del 2009 no es va posar en funcionament el primer tram. Actualment la baixa utilització de l’aigua del canal i el sobrecost de l’obra en són la principal preocupació. De fet, les infraestructures són tan cares com la línia de l’AVE de la frontera.

A més, hi ha controvèrsia sobre quins són els objectius del canal. D’una banda el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible manté que l’ús principal de l’aigua hauria de ser agrícola, i a més defensa la diversificació cap a altres sectors (sempre evitant el terme transvasament). De l’altra, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca va impulsant projectes amb el sector privat (d’on el govern ha rebut algunes crítiques per part d’IVC d’haver-ne donat alguns ha dit) i cooperatiu per millorar l’aprofitament agrícola del canal.

EL Canal Segarra-Garrigues és un dels principals mals de cap del govern entrant.

EL Canal Segarra-Garrigues és un dels principals mals de cap del govern entrant.

El Segarra-Garrigues és una infraestructura hidràulica dissenyada per crear 70.150 noves hectàrees de regadiu a les comarques de la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, l’Urgell, el Segrià i les Garrigues, fet que beneficiaria a 17.000 regants de més de 70 municipis. L’actual govern doncs, haurà de gestionar aquest canal que més que solucions, sembla que hagi portat problemes, i a més, molt cars.

2. La privatització d’Aigües Ter-Llobregat

Aquest és potser el problema més gran que es trobarà la Generalitat durant aquest mandat. El 23 de juny del 2015 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar nul tot el procediment que es va dur a terme el 2012 per adjudicar la gestió de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat. Aquesta era la major privatització de la història de Catalunya, que va realitzar perquè necessitava fons per eixugar el dèficit públic del 2012.

Durant el procés de concurs es van presentar dues empreses, Acciona i Agbar, i la Generalitat va veure més convenient que la gestió d’ATLL durant els següents 50 anys la dugués Acciona juntament amb un banc d’inversió brasiler. Just després de l’adjudicació Agbar va portar el cas davant de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de la Generalitat de Catalunya (OARCC), que va decidir donar-li la raó i excloure Acciona del procés.

La privatització d'Aigües Ter Llobregat ha portat molts problemes entre Agbar i Acciona

La privatització d’Aigües Ter Llobregat ha portat molts problemes entre Agbar i Acciona

A partir d’aquest moment tot han estat recursos i peticions entre les dues empreses. Si el Tribunal Suprem confirma la sentència que va dictar el TSJC, la Generalitat haurà de tornar 1.000 milions d’euros a Acciona, i haurà de fer front a la indemnització.

3. Regulació del cabal del Llobregat

La Generalitat ha permès que els cabals del riu Llobregat s’hagin anat retallant, però si la cosa continua en aquesta línia s’acabarà suprimint tot el cabal ecològic. Amb la nova planificació d’aigua de Catalunya es retallaran el 40% dels cabals mínims del riu, que estaven acordats pels experts des del 2006. I això significa que no hi ha previstos uns cabals ecològics o de manteniment mínims pels trams finals del riu.

4. Problemes ambientals: la potassa de Sallent i els aqüífers de Girona

L’any 2008 el Departament de Medi Ambient de la Generalitat va atorgar l’autorització ambiental a Iberpotash per treballar a les mines de Súria i de Sallent, sense que prèviament es declarés l’impacte ambiental de l’abocador. El resultat ha estat que la Comissió Europea va anunciar l’any passat que hi havia una suposada infracció a l’incomplir la directiva europea de recursos miners a la comarca del Bages, causada bàsicament per la descontrolada activitat extractiva d’Iberpotash i per tota la quantitat de muntanyes salines que ha format l’empresa israeliana a la comarca.

Enormes muntanyes salines provocades per Iberpotash.

Enormes muntanyes salines provocades per Iberpotash.

D’aquesta manera s’han anat acumulant residus miners en quantitats desorbitades per tots els anys d’excavació del terra a la recerca de potassa. Tot apunta que a més podria haver infringit la directiva en el marc de l’aigua. Aquest contratemps posa en joc 450 milions d’euros en inversions pels pròxims anys que hauria generat el gegant israelià.

Un segon problema greu és el relacionat amb els aqüífers de la comarca de Girona, infectats pels purins. Ja fa més d’un any que es van tancar 6 plantes de cogeneració i dessecació de purins que funcionaven a Catalunya, perquè les energies renovables són massa cares. Però això va suposar un problema per les 438 explotacions ramaderes catalanes, que van haver de buscar una alternativa per suprimir les 600.000 tones de residus que tractaven cada any en les instal·lacions.

Afegit a aquest problema, la Generalitat ha autoritzat en un any ampliar 31 macrogranges de porcs, 20 dels quals es troben en zones vulnerables on la contaminació d’aqüífers per nitrats no para de créixer. Els grups ecologistes s’han reivindicat per un possible tracte de favor de la Generalitat cap a les grans indústries de carn, en detriment de la salut del territori.

5. Aconseguir dur a terme el programa de garanties juvenils

Els fons europeus han aportat a Catalunya 250.000 milions d’euros perquè siguin destinats a realitzar el programa de garantia juvenil abans del 2017. Amb aquests diners hi ha la possibilitat d’atendre a un total de 90.000 joves, però a finals de 2015 de moment només 9.000 joves se n’han pogut beneficiar.

En un país on l’atur és un dels principals punts que formen part de l’agenda diària és molt greu perdre tots aquests milers de milions que haurien d’anar destinats a millorar les condicions dels joves per una falta d’informació.

6. El drama del fracàs escolar, l’abandonament prematur i dels ninis

El fracàs i l’abandonament escolar a Catalunya estan per sobre de la mitjana espanyola. El 21,5% dels catalans no aproven l’ESO, i el 22,2% dels joves d’entre 18 i 24 anys abandonen els estudis prematurament. Aquestes dades tan catastròfiques ja fa anys que gairebé doblen la mitjana europea, i cal posar-hi remei d’una vegada.

Els ninis són una conseqüència del fracàs escolar i l'abandonament prematur dels estudis.

Els ninis són una conseqüència del fracàs escolar i l’abandonament prematur dels estudis.

L’altre gran fracàs de l’educació catalana i espanyola és el gran nombre de ninis que té la societat, conseqüència lògica d’un abandonament prematur i d’un fracàs evitable dels estudis. De moment Espanya és el segon país amb més joves que ni estudien ni treballen de l’OCDE, amb un 26% dels ciutadans d’entre 15 i 29 anys. El nou govern català haurà de fer front a la part que li toca.

7. Disposar d’una llei electoral pròpia

Un dels deures pendents és aconseguir, per fi, tenir una llei electoral pròpia. Ja a finals d’aquest mandat es va intentar in extremis aconseguir un pacte per tenir-la, però les coses fetes a corre-cuita mai porten bons resultats, i la pressa que tenia CDC per tancar un possible acord amb ERC i ICV no es va arribar a dur a terme. A última hora Junqueres i companyia es van fer enrere i no van voler secundar la proposta de llei.

8. Expedients sense pagar dels fons europeus

El Departament d’Empresa i Ocupació té sobre la taula un munt d’expedients que encara estan sense pagar del Fons Social Europeu. Alguns d’aquests expedients es remunten al 2010, per la qual cosa hi ha molts deures pendents en aquest sentit.

9. Què passarà amb el Barcelona World?

A només 10 dies de l’inici de les eleccions del 27S la Generalitat va publicar en el DOG l’aprovació d’un pla director urbanístic per construir casinos en els mateixos terrenys on el 2012 es pretenia ubicar el complex turístic del BCN World. La CUP ha batallat durant tota la campanya perquè s’aturi el projecte per construir el recinte en els terrenys de La Caixa al costat de Port Aventura, a Salou. La CUP demana que no es donin més llicències per construir casinos perquè veuen que d’aquesta manera es trenca amb el consens que hi havia a la zona sobre el model turístic.

Així doncs, la CUP pretén portar el debat al Parlament, on Convergència va aconseguir tirar endavant el pla original gràcies al suport del PSC i el vot en contra d’ERC. Però ara la situació és diferent. ERC i CDC s’aixopluguen sota el bressol del mateix paraigua de Junts pel Sí, i ja anirem veient de quina manera resolen aquesta qüestió.

10. La faraònica i inacabable línia 9 del metro

La línia 9 del metro ha portat més maldecaps que res des que es va planificar dins del Pla director d’Infraestructures 2001-2010 aprovat durant el govern de Pujol. Aquesta obra faraònica de les xarxes subterrànies de la ciutat té actualment 9 parades en funcionament, però es preveu que el resultat final sigui de 47,8 quilòmetres, el metro més llarg d’Europa. I aquest és el motiu pel qual és també la despesa més cara de la història de Catalunya, ja que dels 2.500 milions d’euros inicials, es preveu que acabarà costant 16.600 milions. Una xifra que doble el cost de l’AVE que connecta Barcelona amb Madrid.

Així hauria de ser la L9 del metro un cop acabada.

Així hauria de ser la L9 del metro un cop acabada.

Com és possible aquest encariment? Bàsicament a la mala planificació, als canvis de traçat, a l’accident del barri del Carmel del 2005… a més a més, com que les constructores van començar el projecte aportant 3.000 milions en mà d’obra, ara cobren el cànon que se’ls va assignar per compensar la inversió. Però es tracta d’un cànon que es concedeix gràcies a la gestió de les estacions, unes estacions que estan tancades. És a dir, la Generalitat va pagar el 2014, 257 milions d’euros a canvi de 28 estacions que no estan en funcionament.

11. Què passarà amb el contracte de la Renfe?

El contracte que Catalunya té amb la Renfe expira aquest 31 de desembre del 2015, i per tant caldrà negociar les condicions dels pròxims 3 anys. La qüestió és que en l’últim contracte que es va signar (el 2013) no s’han complert els acords que estaven establerts, ja que no s’han parat de donar problemes amb la xarxa. És més, no es tracta ni tan sols d’un contracte, sinó que actualment hi ha una pròrroga, on la Generalitat és la titular del servei de Rodalies Renfe des del 2009, però les infraestructures són d’Adif i els trens de Renfe.

La qüestió és si la Generalitat serà capaç de canviar d’operador, tal com va insinuar Mas, per fitxar la francesa SNCF. Caldrà veure si els retards, incidències, col·lapses, errors en el sistema i altres problemes seran suficients per fer el pas endavant.

12. I amb la Fórmula 1?

El 2013 la Generalitat va haver d’arribar a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona perquè sola no es podia fer càrrec de les despeses que comportava tot un circuit de Fórmula 1, com és el de Montmeló. Des d’aleshores es va rebatejar com a Circuit de Barcelona-Catalunya. Durant el maig d’aquest any s’ha anunciat que el Circuit renovarà la presència en el mundial fins al 2019, i poc més tard de donar l’avís ja van començar els problemes. La nova alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja ha dit que no veu sostenible mantenir un circuit que a la ciutat li costa 4,5 milions d’euros anuals, si amb aquests diners es podrien repartir fins a 4.500 beques menjador més.

Hi ha una gran expectació amb el futur de la F1 al Circuit de Montmeló.

Hi ha una gran expectació amb el futur de la F1 al Circuit de Montmeló.

En el cas que finalment Barcelona retiri la subvenció, el futur del Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 quedarà només en mans de la Generalitat, l’Ajuntament de Montmeló i el RACC. Caldrà veure com se’n sortiran.

13. Suprimir la paga extra de Nadal per poder pagar el dèficit públic

El dèficit d’aquest 2015 serà bastant més gran del previst, i això portarà a fer algunes modificacions de les promeses que la Generalitat ha fet durant aquest darrer mandat. Tot apuntava que els funcionaris catalans podrien recuperar, per fi, les pagues extres de Nadal per aquest any, una mesura de què es beneficiarien 210.000 funcionaris i més de 6.500 treballadors interins, gràcies a una partida pressupostària de 607 milions d’euros.

Però el dèficit és el dèficit, i l’Executiu no ha obtingut els diners esperats amb totes les privatitzacions i transferències de l’Estat, per la qual cosa ens haurem de tornar a quedar sense panera de Nadal. El dèficit públic que s’esperava per Catalunya era del 0,7%, però la xifra final rondarà el 2%.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies