CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Eleccions plebiscitàries? Eleccions plebiscitàries?

Eleccions plebiscitàries?

Pel que fa al “plebiscit”, cal tenir en compte 5 punts bàsics: la legalitat, qui determina que ho són, d’acord amb quin resultat cal llegir-ho, el risc del frontisme social i l’endemà
Editorial 14 July, 2015 CatDialeg.cat 2
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Eleccions plebiscitàries?

El principi d’acord assolit entre CDC i ERC d’anar a les eleccions amb una llista conjunta amb personalitats independents ha tornat a fer emergir amb una força un discurs, propiciat pel mateix president de la Generalitat, sobre el caràcter plebiscitari de les eleccions. Pensem que abans de deixar-se portar per l’entusiasme cal reflexionar, més quan aquest relat empeny a un frontisme clar entre els que estan per la independència i els que no ho estan.

Sembla que ha passat al calaix dels mals endreços la idea que cal integrar a més gent i assolir una molt amplia majoria. L’optimisme de la voluntat fa oblidar el resultat de les municipals i la divisió social i identitària que mostrava.

Cal parar atenció a 5 punts:

1-.La legalitat

La legislació no fa possible unes eleccions plebiscitàries. D’acord, es pot dir que és una norma inadequada i que la política està per això, per saltar-se la llei. El problema de fons és que tal fet obre un precedent que justifica que tot grup social que tingui suficient força apliqui la mateixa lògica de desobediència civil. Catalunya ha viscut, a la seva historia, diversos episodis en els quals el poder normatiu ha quedat en mans del qui el reclamava. Cap ha acabat bé.

2-.Qui determina que ho són?

Qui determina que són plebiscitàries? Ho diuen tres partits, si bé un d’ells va per lliure i no s’apunta a la llista única, és a dir, considera que a les eleccions hi ha més coses que marquen la diferència, cosa que posa en relleu l’existència de cinc llistes més amb capacitat de tenir representació parlamentaria. Aquesta no és ni de lluny, per tant, la situació que permet reclamar la condició objectiva de plebiscit.

3-.D’acord amb quin resultat cal llegir-ho?

Les eleccions que varen portar la república a Espanya varen ser municipals, i en el còmput total de vots varen guanyar els monàrquics, però els republicans ho feren a les ciutats. És això un precedent? Sí, si CDC-ERC estant disposats a aplicar una lògica insurreccional que acapari el poder des de la mateixa nit de les eleccions, no ho és. Si ho tracten com unes eleccions més, que posaran en relleu tots els límits formals i electorals per aconseguir una victòria.

Però a més hi ha la qüestió del resultat. Sembla com si la majoria d’escons sense els vots ja conferís la victòria. Aquesta perspectiva és tot el contrari d’un plebiscit que es guanya per majoria de vots.

Lligat a això, la segona qüestió és per quina majoria es considera guanyat el plebiscit… El catalanisme sempre s’havia apuntat a la fórmula canadenca, d’una majoria clara i suficient, i això queda molt més amunt del 51% dels vots. Cal dir-ho un cop més! És assumible que nosaltres mateixos acordéssim en un referèndum i en el marc de l’Estatut que per canviar-lo es requeria una majoria qualificada i que per la independència sigui suficient un resultat molt inferior?

4-.El risc del frontisme social

L’enquesta de La Vanguardia ha desfermat un interès extraordinari en promoure dos blocs, malgrat que aquests siguin irreals. Els partidaris d’en Mas tenen un extraordinari intrús en dir que tots els que no estan amb ell són anti-independentistes sense matisos. És evident que no és així, començant per la CUP que comparteix la finalitat, però des de la seva via. Però és que voler situar en un mateix sac a Podemos, IC-EUA, PSC, C’s i PP és absurd i perjudicial per la salut del pluralisme. Amb l’agreujant de la seva derivada social: que els blocs es tradueixin en la societat i es configurin com un conflicte social.

5-. L’endemà què?

No està gens clar què volen fer després amb el resultat. De moment tot ho fien als altres i donen per fet que, si guanyen, el govern espanyol i la Unió Europea quedarà commoguda pel resultat. Es podran commoure sí, però és ingenu pensar que serà per iniciar la negociació per la independència. Serà per quelcom molt modest, i l’exemple grec de voler la lluna i veure com ha quedat hauria de servir de reflexió.

Per tant, cal que defineixin uns continguts clars i concrets del que pensen fer si guanyen les eleccions.

CatDialeg.cat

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies