CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El Vaticà i l’Iran, aliats per resoldre la crisi de Síria El Vaticà i l’Iran, aliats per resoldre la crisi de Síria

El Vaticà i l’Iran, aliats per resoldre la crisi de Síria

A Síria es tracta d’una aliança de conveniència, però les bones relacions entre la Santa Seu i la República Islàmica de l’Iran tenen arrels profundes, fundades sobre el diàleg interreligiós. En què treballen plegats aquests dos actors internacionals tan diferents?
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 18 diciembre, 2015 Joan Prats i Amorós 5
5 / 5 (4 votos)

Inici » Historic » El Vaticà i l’Iran, aliats per resoldre la crisi de Síria

Es tracta d’una aliança si més no inesperada. L’Iran és un país completament estructurat entorn a la religió musulmana xiïta, mentre que la Santa Seu és el cos de govern central de l’Església Catòlica. Les diferències entre ambdues religions haurien d’allunyar, a primera vista, l’un de l’altre. Però ha succeït tot el contrari.

A Síria, mentre milions d’habitants intenten desesperadament sortir del país, “quasi ningú se’n recorda d’aquells que el que volen desesperadament és quedar-s’hi: la minoria cristiana síria”. Això escriu Victor Gaetan, investigador del diari National Catholic Register a Foreign Affairs.

És conegut que els cristians sirians són partidaris del règim de Baixar al-Àssad, l’únic que els ofereix protecció davant d’Estat Islàmic, el front al-Nusra i les desenes d’altres milícies islamistes que operen a Síria. L’Iran, per la seva banda, també recolza a al-Àssad, tot i que evidentment no per motius de supervivència sinó per interessos geopolítics: preservar la influència del xiisme davant el sunnisme i evitar que Síria estigui governada per “amics” d’Aràbia Saudita.

Tot i que els objectius són diferents, resulten ara per ara compatibles. La Santa Seu veu l’Iran com un soci indispensable per a solucionar la crisi siriana, i aquest, alhora, es troba plenament implicat en el conflicte, tant a nivell militar com diplomàtic.

La vicepresidenta de l’Iran per a la dona i els afers familiars, Shahindokht Molaverdi, es troba amb el Papa Francesc al Vaticà, al febrer del 2015. Font: Tasnim News Agency

La vicepresidenta de l’Iran per a la dona i els afers familiars, Shahindokht Molaverdi, es troba amb el Papa Francesc al Vaticà, al febrer del 2015. Font: Tasnim News Agency

La Santa Seu feu pressió perquè l’Iran s’inclogués a la segona ronda de negociacions de pau per a Síria, celebrada al novembre a Viena. Sobre el terreny, la diplomàcia pontifica ha promogut treves i altos el foc locals, on a vegades (com a Zabadani, una ciutat siriana fronterera amb el Líban), l’Iran ha fet de negociador per la part d’al-Àssad.

El Papa i el president iranià, Hassan Rouhani, tenien previst trobar-se el passat 14 de Novembre, però la reunió es va anular a causa dels atemptats de Paris el dia abans. La tenen encara pendent. Un dels temes que hi haurà sobre la taula és cercar més formes de cooperació a Síria.

Unes relacions diplomàtiques sorprenentment intenses

Al 2014, l’Iran expressà la seva admiració per la resolució amb la que el papa Francesc s’havia oposat als bombardeigs aeris, i el seu ambaixador a la Santa Seu descriví al summe pontífex com “una figura virtuosa, plena de moral i modèstia, que el poble iranià espera que s’enfronti amb els opressors i els poderosos, amb l’ajut de Déu, com feu Jesucrist”. Són declaracions que descol·loquen venint d’un país radicalment islàmic.

Més enllà de Síria, als Estats Units, els lobbies catòlics feren pressió perquè s’aprovés l’acord nuclear del passat estiu amb l’Iran. Un cop signat, el Papa Francesc alabà el text final destacant la sinceritat de les parts.

Però la història de les bones relacions entre la Santa Seu i l’Iran ve de més lluny. Després de la revolució islàmica de 1979, Teheran no tallà els contactes amb l’Església Catòlica. La seva constitució dóna drets de culte als cristians, als zoroastrians (practicants de l’antiga religió de Pèrsia), i encara més sorprenentment, als jueus. Aquestes tres comunitats de creients, a més, tenen seients reservats al parlament iranià. El propi clergat xiïta ha mantingut constant diàleg interreligiós amb l’Església Catòlica des de mitjans dels anys 80.

L’Iran és del 1979 un dels poquíssims països realment teocràtics que queden al món. El seu líder suprem és escollit per una assemblea d’experts formada per 80 aiatol·làs, els clergues de rang superior dintre de l’Islam xiïta. Tot i que el país és una república i es celebren eleccions, la Sharia o llei islàmica conforma la base del sistema judicial iranià, i de fet l’aparell judicial sencer està sota l’autoritat del líder suprem.

Imatge de portada: El papa Benet XVI entrega les credencials a Ali Akbar Naseri, ambaixador de l’Iran a la Santa Seu, a l’octubre del 2009 (AP Photo/L’Osservatore Romano)

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies