CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El repte del segle XXI: la demografia El repte del segle XXI: la demografia

El repte del segle XXI: la demografia

Per primera vegada a Espanya van haver-hi 2.753 defuncions més que naixements durant l’any 2015
EconomiaZPortada DerechaZResto 29 June, 2016 Marc Miró i Escolà 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El repte del segle XXI: la demografia

“La demografia canvia l’economia” amb aquest contundent titular obria el 19 de juliol passat el suplement d’economia del diari El País, posant en relleu que la crisi demogràfica és un fet i que ha vingut per quedar-se.

Espanya per primera vegada en segles ha vist com la seva població s’ha reduït sense que s’hagi produït cap esdeveniment catastròfic (guerrers, epidèmies), sinó que ha estat només fruit de l’evolució demogràfica espanyola. En concret pel 2015 a Espanya hi va haver 419.100 naixements i van morir 422.300 persones, el que provoca que hi hagués un creixement vegetatiu negatiu de 2.753 persones.

El factor determinant d’aquesta dinàmica ha estat la davallada de la natalitat, causada especialment pel descens del nombre de fills per dona i l’augment de l’edat mitjana de la maternitat que ha pujat fins als 31,9 anys. Un altre factor, però que ha tingut un paper menys rellevant, ha estat l’augment de la mortalitat, ja que tot i que l’esperança de vida continua creixent, cada vegada hi ha més gent en edat avançada i per tant amb unes majors probabilitats de morir.

Quan ens referim al repte de la demografia, ens estem referint especialment a l’envelliment de la població. Una bona forma de prendre consciència d’aquest fenomen és a partir de la ràtio de dependència, és a dir, el nombre de persones majors de 65 anys que hi ha per cada 100 persones en edat activa (16-64 anys). Pel 2050 es preveu que Espanya tingui una ràtio de dependència de 69,5 persones, situant-se només pel darrere del Japó. Aquesta evolució situa a Espanya com un dels països del món que presenta un envelliment més intens.

Com afectarà la demografia a l’economia?

La situació que estan vivint la majoria de països desenvolupats és una situació inèdita i així ho remarca Beijia Ma, analista de Bank of America Merrill Lynch qui afirma que “vivim en mig de la transició demogràfica més gran de la història”.

Aquesta situació provoca inquietud i preocupació en el món econòmic per l’impacte que està previst que tingui en l’economia. El Banc d’Espanya, ja en el seu informe anual del 2015, apuntava textualment que “diferents factors apunten a una reducció considerable de la taxa de creixement potencial de l’economia espanyola en el mitjà termini, que podria situar-se al voltant de l’1,2% en el període 2020-2025 davant les taxes properes al 3% durant el període 2001-2008. Entre aquests factors destaquen l’impacte de l’envelliment demogràfic que, segons les previsions actuals de l’INE, portaria a una caiguda de la població del 0,2% anual en el període 2020-2025”. Aquesta afirmació per part del regulador espanyol posa en evidencia que l’envelliment té un efecte directe en el creixement econòmic d’un país.

Davant la possible disminució de l'inflació en l'àmbit europeu a causa de l'envelliment, el Banc Central Europeu es podria veure abocat a canviar els seus objectius d'inflació situats avui en el 2%

Davant la possible disminució de l’inflació en l’àmbit europeu a causa de l’envelliment, el Banc Central Europeu es podria veure abocat a canviar els seus objectius d’inflació situats avui en el 2%

Alguns dels efectes més directes que aquest envelliment de la població té en l’economia són, a part d’un menor creixement econòmic, un desequilibri en els comptes públics, la distorsió de les polítiques monetàries i la concentració del consum en uns pocs béns i serveis. De fet Themis Themistocleus, cap d’inversions del banc suís UBS, argumenta que precisament aquesta disminució del creixement econòmic provocarà una menor inflació mitjana fent que la política monetària duta a terme fins avui per part de la majoria de bancs centrals, els quals situen el seu objectiu d’inflació entorn el 2%, hagin de reduir-lo en un futur. Aquest fet deixa entreveure que en general una economia envellida és sinònim d’una economia poc dinàmica. El mateix Themistocleus argumenta que davant una previsible manca de força laboral en la majoria de països avançats, les millores en productivitat seran claus per tal de compensar la disminució de la producció i dels beneficis fiscals (impostos).

En el sentit oposat algunes veus han apuntat que una davallada de la població en edat de treballar és una bona notícia per Espanya, ja que permetrà que disminueixi l’atur, però aquest benefici només funciona en el curt termini. De fet la CEOE ha publicat un estudi que posa de manifest que si l’actual tendència demogràfica es manté, el 2017 l’atur haurà baixat al 18%, però el 2025 ja ho hauria fet fins al 8%, provocant que comences a emergir el problema de què moltes empreses comencessin a trobar dificultats per a trobar els treballadors amb els perfils ideals necessaris. Per tant i com afirma la mateixa CEOE “a mitjà i llarg termini l’evolució del mercat de treball planteja una sèrie d’incerteses pels seus efectes sobre el potencial de creixement de l’economia i per les seves implicacions en la sostenibilitat del sistema públic de pensions”.

Per acabar, remarcar que les tendències demogràfiques únicament es poden revertir a mitjà i sobretot llarg termini si no es produeixen xocs migratoris importants. Aquesta característica provoca que si un país no reacciona abans que es produeixi el problema, molt difícilment podrà revertir la situació quan aquest ja hagi explotat. Les prediccions indiquen que Espanya ja va tard, però encara avui es poden realitzar reformes i polítiques per tal d’intentar pal·liar el màxim els efectes d’aquesta inèdita transició demogràfica.

Marc Miró i Escolà

(Barcelona 1994) estudio Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Sóc President de l’associació Juvenil Cat Jove i de l’associació universitària Thomas More. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. Sóc també membre de la Junta de la Facultat d’Economia de la UPF, membre del Claustre, Scout d’Europa i soci de Deba-t. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies