CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El que avisa no es traidor… El que avisa no es traidor…

El que avisa no es traidor…

Convergència ja pot canviar de nom, de líders, de logo, s’està fent l’harakiri per etapes, i els de la CUP ja van avisar
Opinió 9 June, 2016 Josep Manel Silva 4
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » El que avisa no es traidor…

Van dir que no votarien Artur Mas com a president de la Generalitat. Ho van dir abans de les eleccions/plebiscit. Van tenir un resultat espectacular perquè la gent no es refiava del brusc moviment independentista de Convergència Democràtica de Catalunya (que dos anys abans encara apostava per la “Casa Gran del Catalanisme”, amb molt bon resultat per cert, i incorporant al Govern fins i tot a persones properes al PP). També hi va haver gent que no veia clar l’invent de Junts Pel Sí, una formació pensada només per aconseguir més vots per la independència, però amb una combinació ideològica d’integrants que semblava explosiva (Lluís Llach, Romeva, Junqueres, Mas, Bel, Rull, Turull, Forcadell,…). I molts tenien encara molt fresca aquella imatge tendra de l’abraçada Mas-David Fernández. Aquests bon nois de la CUP…

No van votar Mas, d’acord amb el que ja havien avisat. La nit de les eleccions el número 1 de la llista (després obligat a abandonar el seu escó) va dir a 8TV que el referèndum no s’havia guanyat, que la majoria no era suficient, encara que els escons al Parlament ho fossin. Algú altre del mateix partit va dir més tard que això del procés era l’estafa més gran de la història de Catalunya, i també va deixar la política després de dir-ho. Van forçar una declaració de desobediència que va desacreditar a Junts pel Sí en l’àmbit internacional. Es van comprometre a donar suport a un Govern a contracor, i han demostrat vàries vegades que no se sentien còmodes com a socis parlamentaris d’uns companys de viatge a les antípodes de la seva ideologia radical, antisistema i assembleària.

Ara diuen que els han enganyat. Hi ha gent que ha volgut viure conscientment en un engany, pensant que al final tot s’arregla, a darrera hora tot és possible (i tot està per fer…). No importa que la realitat ens digui cent vegades que no ho és, nosaltres seguim endavant fins l’autodestrucció final. Propera etapa, eleccions generals. Ara tornarem a fer marxa enrere, a demanar un referèndum pactat amb l’Estat, a veure si esgarrapem algun vot de més fins que ja no ens voti ningú, fins que ja no podreu enganyar ningú més i ERC es quedi amb tota l’herència. Convergència ja pot canviar de nom, de líders, de logo, s’està fent l’harakiri per etapes, i els de la CUP ja van avisar. Crec que hi ha un proverbi àrab que diu que si t’enganyen un cop és culpa de qui t’enganya, però si t’enganyen dos cops, aleshores la culpa és teva. I com deia aquell “no hase falta desir nada más…”

Josep Manel Silva

És Advocat i periodista i vocal de Construïm

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies