CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El problema dels nini El problema dels nini

El problema dels nini

Radiografia real de la situació dels nini a Catalunya i Espanya. D’on sorgeixen, per què, i de quina manera es pot combatre?
SocietatZPortada IzquierdaZResto 4 December, 2015 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El problema dels nini

Ho hem vist els diaris, l’11’4% dels joves barcelonins són nini, és a dir, ni estudien ni treballen. Són dades sorgides de l’enquesta de joves d’entre 15 i 34 anys realitzada per l’Ajuntament de la ciutat, que s’ha dut a terme 13 anys després de l’última que es va fer, el 2002. I els resultats han estat alarmants.

Aquest 11,4% de ninis de Barcelona amaga al darrere una desigualtat brutal entre barris. En els barris amb rendes més baixes de la ciutat (estrat 1: índex de renda familiar disponible inferior al 70%, on 100 correspon a la renda mitjana de Barcelona) aquest percentatge puja fins al 18,5%, mentre que en els barris on les rendes són més altes (estrat 2), la crisi dels nini només afecta el 7,8% dels joves d’aquesta franja d’edat.

Percentatge de ninis a Barcelona per barris.

Percentatge de ninis a Barcelona per barris.

Els ninis de Catalunya són gairebé el doble que els de Barcelona

A Catalunya les xifres són encara més preocupants. Gairebé el 22% dels joves han deixat els estudis i no tenen feina. Això significa que si a Barcelona aquesta xifra ronda l’11%, a l’àrea metropolitana de la capital i a les altres comarques de Catalunya l’índex encara és més elevat, i hauria de suposar una tercera part de la població total, aproximadament. El més preocupant de tot, és que més de la meitat dels joves enquestats que es troben en aquesta situació acceptarien una feina amb un sou inferior al considerat just (quan el 2002 només suposaven el 31,9%), i gairebé la meitat, el 46,6%, acceptaria treballar sense contracte.

A Barcelona l'11,6% dels joves són nini.

A Barcelona l’11,6% dels joves són nini.

Evolució dels nini des del seu origen el 2007

El 2007, just abans de començar la crisi, la taxa de ninis a Catalunya (d’entre 15 i 29 anys) se situava en el 14,6%. I si en la millor època econòmica, aquesta taxa era d’entre el 13-15%, que és l’actual d’Europa, la crisi ha fet augmentar la dimensió estructural del problema en més de 5 punts, tal com indica la Fundació pel Desenvolupament Humà i Social (FundSocial). Una dada que s’incrementa si tenim en compte que no estan comptabilitzats els joves d’entre 30 i 34 anys.

Com es crea un nini?

El problema dels nins comença amb el fracàs escolar. Perquè una persona es converteixi en nini (en la major part dels casos), primer ha d’haver estat un repetidor que fracassa escolarment, és a dir, que no aconsegueix l’ESO, i que després de repetir abandona els estudis, o bé, que acabi l’ESO però després no faci cap formació professional ni el Batxillerat. La falta d’oportunitats de treball és el punt següent per entendre d’on sorgeixen els nini.

Gran part dels ninis provenen de fracassos i posterior abandonament escolar.

Gran part dels ninis provenen de fracassos i posterior abandonament escolar.

El nini doncs, és el producte d’unes mancances personals que poden ser de dos tipus: la manca de motivació i dificultats cognitives, en què les dificultats per aprendre realimenten la manca de motivació, i sovint l’utilitzen com un mecanisme defensiu: “no és que no puc, sinó que no vull”. L’altra mancança són els coneixements específics relacionats amb la reinserció escolar o sociolaboral i la seva baixa socialització, que dificulta poder-los connectar amb la participació d’aquelles activitats que els poden ajudar. Si a més se li suma les dificultats de les famílies per corregir aquests aspectes i l’increment de l’atur disminueixen encara més les oportunitats.

Fins ara les actuacions per combatre aquesta situació han estat en va. Què es pot fer?

Europa va posar en marxa ja fa un any el Pla Europeu de Garantia Juvenil, que afronta els problemes dels joves sense feina i que no estudien. En el cas de Catalunya, l’aplicació d’aquest pla està dotat amb 250 milions d’euros i dos anys de durada, que va iniciar-se a la tardor del 2014 amb la intenció que s’inscriguin un total de 110.000 joves. En el mes de setembre d’aquest any però, segons les dades del Departament, només estaven inscrits entre 9.000 i 10.000 joves.

Des del punt de vista educatiu és molt complicat actuar sobre l’atur, però sí que es poden buscar mesures per evitar el fracàs i el posterior abandonament escolar. Amb un advertiment a la societat es pot arribar a un canvi de mentalitat. De fet, l’estratègia que s’hauria de seguir passa per actuar per sobre de la manca de motivació, la dificultat objectiva per l’aprenentatge, la manca de coneixements relacionat amb la reinserció i la baixa socialització.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies