CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El poder invisible sota els mars El poder invisible sota els mars

El poder invisible sota els mars

Us proposem una breu panoràmica sobre l´ús dels submarins com a armes de guerra. LLuny d’haver-se convertit en un simple element per a un guió cinematrogràfic, les principals armades del món cuiden els seus submarins amb recel
MónReviewZPortada DerechaZResto 15 September, 2015 Francesc García Mestres 4
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » El poder invisible sota els mars

Tothom quan llegeix la paraula submarí s’imagina els espectaculars gegants nuclears que hem vist el cinema. Ja a la Primera Guerra Mundial es va veure que no només calia tenir una bona flota de vaixells per controlar el mar, també calia tenir submergibles. Per desgràcia, les guerres sempre han sigut el catalitzador més potent per accelerar les investigacions en diversos camps per vèncer a l’enemic (que després passen al món civil com els microones, descoberts gràcies als radars).

Un submarí respecte a un vaixell de superfície té el gran avantatge de ser molt difícil de detectar. Sobretot a partir de la lluita que va emprendre la Royal Navy anglesa a la Segona Guerra Mundial, es varen començar a desenvolupar tècniques per augmentar la sigilositat dels submarins. Però, al mateix temps, aquestes millores anaven acompanyades de sistemes més avançats per a la caça dels submarins (ASW).

Submarí S-80 Plus de l’Armada Espanyola en construcció.

Submarí S-80 Plus de l’Armada Espanyola en construcció.

També cal remarcar que l’autonomia limitada era un gran problema pels submarins. Encara només existia un tipus de propulsió: els motors dièsel. Amb aquesta tecnologia, els submarins funcionen de la següent manera: a la superfície, s’utilitzen els motors de combustió fòssil ja que els gasos s’han d’expulsar fora de l’aigua, mentre que sota el nivell del mar s’empren les bateries elèctriques (energia que es regenera quan els motors de combustió funcionen). La incorporació d’un tub vertical per les emissions dels motors dièsel a la superfície (snorkel) quan el submarí es troba a poca profunditat va ser un gran avanç, ja que permetia tenir més autonomia.

Després de la cruenta Segona Guerra Mundial (1939-1945) es va aplicar la idea de l’energia nuclear en el camp naval, resultant en el naixement dels portaavions i submarins nuclears. A diferència del que creu molta gent, quan parlem d’un submarí nuclear no vol dir que tingui la capacitat d’atacar amb bombes nuclears. Estem parlant de l’energia que es fa servir, per diferenciar-los dels submarins convencionals o dièsel.

Durant tota la Guerra Freda l’arma submarina va desenvolupar grans canvis que permetien arribar a majors profunditats, millors sistemes d’atac (implantació de computadores), més autonomia, etc… A la Segona Guerra Mundial els submarins alemanys tenien com a profunditat de col·lapse entre 200 i 280 metres. En moltes ocasions les tripulacions alemanyes havien de sobrepassar la teòrica profunditat límit, on si tenien sort només tindrien avaries no gaire greus. Avui dia un modern submarí d’atac com els nord-americans de la classe Seawolf pot submergir-se a uns 490 metres.

Però tota aquesta transformació va provocar la necessitat d’especialitzar els submarins per a tipus de missions concretes. Aquests aparells ja no només servien per enfonsar embarcacions enemigues, sinó que també podien atacar altres submarins, objectius terrestres, avions, etc… Per veure les diferències veiem ara els diferents models de submarins que existeixen a dia d’avui.

Els submarins d’atac (SS segons nomenclatura de la marina nord-americana) tenen com a missió enfonsar altres submarins i embarcacions de superfície. La propulsió pot ser nuclear (SSNs) o dièsel (SSKs). Els nuclears tenen una major capacitat per navegar ininterrompudament que els de combustió dièsel. Però, per què no totes les marines fan servir l’energia nuclear? Primer de tot pel cost. El preu d’un submarí d’atac convencional ronda els 500 milions de dòlars i el d’un nuclear arriba a l’espectacular xifra de 2.000 milions. A més a més, són submarins més petits, més sigil·losos i amb més maniobrabilitat en espais reduïts que els nuclears. També poden apagar els motors quan naveguen a les profunditats per reduir el soroll, i fins i tot, amagar-se sobre el llit marí per vigilar silenciosament la zona. Avui dia, gràcies a la tecnologia de propulsió independentment d’aire (AIP), els submarins convencionals poden passar moltes setmanes submergits.

Submarí  vietnamita de fabricació russa. Classe millorada Kilo (SSKs).

Submarí vietnamita de fabricació russa. Classe millorada Kilo (SSKs).

Dins de l’arma submarina també trobem submarins d’atac amb una gran capacitat d’atac amb míssils. Aquests submarins llançadors de míssils creuer (SSG) poden llançar projectils tant a la superfície com sota el nivell del mar. Com ja veurem més endavant, existeix un altre tipus d’aparell d’atac a objectius terrestres i amb la opció de posseir un gran nombre de míssils amb caps nuclears. Els SSG també poden emprendre aquesta missió però estan més orientats a l’atac d’embarcacions submarines i de superfície. Míssils com el rus Stallion (amb opció de col·locar un cap nuclear) són llançats per submarins submergits. El míssil és lentament impulsat fins a la superfície on el coet entra en acció. En la seva variant antisubmarina, quan el míssil calcula que està sobre la posició del submarí enemic, deixa anar un torpede per assolir l’objectiu. En quant a la propulsió, solen ser nuclears però existeixen modificacions de submarins convencionals per poder llançar míssils.

Submarí Classe Oscar II (SSG) amb les comportes obertes  del fossar dels míssils. La comporta frontal és per a torpedes.

Submarí Classe Oscar II (SSG) amb les comportes obertes del fossar dels míssils. La comporta frontal és per a torpedes.

Per últim, grans protagonistes de pel·lícules com The Hunt for Red October, existeixen els submarins balístics (SSBN). Són el màxim exponent de la rivalitat entre els dos blocs enfrontats durant la Guerra Freda. Massa grans per a combatre amb facilitat contra altres submarins però amb una capacitat destructiva incalculable. Són molt difícils de detectar i solen navegar en punts molt distants del globus terraqüi per romandre en un secret inquietant. En el món només existeixen 47 submarins balístics ja que el seu ús és molt específic i, sobretot, el seu preu és gairebé impossible d’assolir per a la majoria de marines. Fruit de la rellevància estratègica i econòmica, són el tipus d’embarcació més protegit pels qui la posseeixen. En un hipotètic atac, el míssil nuclear es llança a no més de 50 metres de profunditat i podria abatre objectius llunyans. La majoria d’aquests míssils arriben a distàncies equivalents del Mar de Barents (al nord de Noruega i de Rússia) fins a Washington, o fins i tot més llargues.

El submarí Classe Typhoon, com a exemple de la seva mesura impressionant, té una dotació de 160 persones i entre les seves instal·lacions podem trobar gimnasos, termes i una piscina interior.

Coberta del submarí més gran del món (48.000 tones): la classe Typhoon “Akula”

Coberta del submarí més gran del món (48.000 tones): la classe Typhoon “Akula”

Avui dia, amb una rebaixada de tensions entre les principals potències, la necessitat d’aquest gegant metàl·lic balístic ja no és prioritària. Els nous escenaris de conflictes s’ubiquen a zones més costeres i amb lluites asimètriques (Estats contra grups insurgents, per exemple), on són millor embarcacions de menor eslora, sistemes més automatitzats per reduir les dotacions i un model més econòmic. La presa de decisions a l’hora de construir submarins és delicada: la vida útil d’aquests aparells sol ser llarga, s’han de preveure les futures necessitats de la defensa naval i suposen grans esforços pressupostaris. L’arma submarina és de vital importància, però no s’ha d’oblidar que sense el recolzament de suport marítim i aeri es tradueix en l’intercanvi de papers entre el perseguidor i el perseguit.

Francesc García Mestres

Estudiant d'Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat de Barcelona. Enamorat de la geopolítica, defensa, seguretat, història... i de les 24H de Le Mans. Cap d'Scouts d'Europa a Barcelona. "Qui recordi la història que li treguin un ull. Però pobre de qui la oblidi, perquè perdrà els dos" - Aleksandr Soljenitsin. Twitter: @fgmestres

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies