CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El Pla de Govern que ha presentat la Generalitat fa aigües El Pla de Govern que ha presentat la Generalitat fa aigües

El Pla de Govern que ha presentat la Generalitat fa aigües

El nou pla de govern està carregat de mancances i imprecisions, no parla de productivitat i no aborda problemes greus i estratègics, com les llistes d’espera, el fracàs de les grans infraestructures, la contaminació o els ninis
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 27 April, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » El Pla de Govern que ha presentat la Generalitat fa aigües

Aquest mes d’abril la Generalitat ha presentat el Pla de Govern per la XI legislatura, un pla que, de bones a primeres sembla carregat de bones intencions, però que si es grata una mica més, fa aigües. El document, que conté més de 100 pàgines i té tres grans apartats (estat del benestar, economia al servei de les persones i la ciutadania i la regeneració democràtica), està conformat tot un conjunt d’enunciats a la cerca de l’expressió poètica, però el text és només un llistat on s’acumulen objectius que no són reals, sinó paraules.

Què li manca al Pla de Govern?

Per començar, tot Pla de Govern hauria de tenir una escala temporal d’aplicació, i aquest que no la té. A més, presenta algun absurd, com pretendre incorporar simultàniament el Decret de la Renda Mínima d’Inserció i la llei de renda garantida de ciutadania. Tampoc presenta una previsió de la despesa: quan depassa el Pla de Govern dels diners de què disposa? No existeix una jerarquització que mostri quines accions són prioritàries sobre les altres, i com que hi ha una manca de visió de país, tampoc és possible determinar quines són aquestes prioritats.

El nou pla pretén crear a l’engròs noves normatives i organismes, sense aturar-se a valorar el cost de la seva creació ni la incidència sobre la normativa i l’organització posterior, ni tampoc les seves conseqüències sobre els costos d’oportunitats. És el cas de la creació desmesurada d’observatoris i consells.

L’exemple de les mancances en les polítiques sobre la família

Per exemplificar totes les mancances exposades en un cas concret no cal anar gaire lluny, i per això prenem de referència el primer punt de tots del document, on es parla dels afers socials i protecció social, i concretament: de “fomentar una societat cohesionada que dóna suport a les famílies”. I quines són aquestes mancances del primer apartat? Per començar no incorpora l’obligació de la norma estatal de memòria impacte família, tampoc introdueix la perspectiva de família en la legislació (però sí la perspectiva de gènere), i preveu constituir tota mena de Consells, com el de la gent gran, de la discapacitat… però no incorpora cap consell de família, malgrat que és la base de la societat.

No és el mateix una família nombrosa que una de monoparental o una que ha otpat per adoptar.

No és el mateix una família nombrosa que una de monoparental o una que ha otpat per adoptar.

Una de les mesures contemplades és la implementació del Pla d’acció 2016 del Pla Integral de Suport a la Família 2012-2016. El que seria realment oportú és que es rendís comptes del pla integral i observar els seus resultats abans de la implementació. També hi ha una confusió ideològica entre les diferents funcions que fan les famílies nombroses, les monoparentals i les acollidores, per la qual cosa es fa molt difícil poder-les equiparar, tal com pretén el nou pla. D’una banda, a les famílies que adopten se’ls hi donarà un ajut universal (però només en aquestes), i de l’altra, a les famílies monoparentals se’ls limitarà el ric de situació de pobresa (però només en aquestes). La confusió que es deriva de l’equiparació significa que el govern no sap realment la causa última del perquè estableix aquests ajuts.

En la qüestió de la família, es manifesta l’absurd de no jerarquitzar ni establir objectius temporals: tant en el Decret de la Renda Mínima d’Inserció com en la Llei de Renda Garantida a la Ciutadania no està especificat, per exemple. El que sí que s’especifica, però que arriba amb gran retard, és el fet d’abordar l’anàlisi dels fracassos en les adopcions per determinar elements de millora.

No s’aborden problemes d’envergadura greus i estratègics

Hauria estat més òptim que s’hagués establert un programa més breu i concret, especialment centrat en l’abordatge de les grans qüestions pendents, que en són moltes i s’acumulen en el temps. Algunes d’aquestes són: la greu dificultat de la productivitat catalana, especialment la del total dels factors. Però és que la paraula “productivitat” ni tan sols arriba a aparèixer en el text. Sí que es fan algunes referències a certs programes, però sobretot referits a la paraula “competitivitat”, que no és ni de lluny el mateix. Sorprèn que com a objectiu fonamental del nostre sistema productiu no surti ni el concepte de productivitat ni, sobretot, el concepte de productivitat total dels factors (si només es parla de productivitat, ens acabem referint als salaris).

Un altre problema d’envergadura és que no es contemplen mesures per reduir les llistes d’espera d’especialitats i intervencions, així com la reducció del dèficit de metges i el creixement dels interins. En els esports, s’hauria de parlar de mesures que tinguin a veure amb la presència a la televisió pública de Catalunya dels esports minoritaris, que avui està monopolitzada pel futbol i el FCBarcelona.

Pel que fa a les infraestructures, en el document no se’n parla però caldria abordar el greu problema en què s’ha convertit el Segarra-Garrigues, un pou sense fons d’inversió sense perspectives de donar una solució a l’obra. També s’hauria de tractar la resolució i el seu cost de l’atzucac de la privatització de l’Aigües Ter-Llobregat, així com la situació i resolució del Barcelona World o la Línia 9 del metro. O bé, què pensa fer el govern amb el contracte amb RENFE sobre Rodalies? I amb la situació crítica del finançament del circuit automobilístic de Montmeló?

El Canal Segarra-Garrigues és un dels temes que no s'aborden i que són de màxima importància.

El Canal Segarra-Garrigues és un dels temes que no s’aborden i que són de màxima importància.

No es parla dels impactes de les potasses de Sallent i la contaminació dels aqüífers per purins, ni tampoc del magre balanç de la depuració de les aigües superficials. La contaminació atmosfèrica supera de manera crònica els límits màxims establerts per la UE sobre tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i no sembla que interessi a ningú. I tampoc existeix concordança entre les mesures de govern i les aprovades, com la del canvi climàtic. En l’apartat sobre agricultura no es fa referència a l’elevat nombre de funcionaris en relació amb els agricultors professionals, ni l’impacte fora de control de la processionària als boscos de Catalunya, així com també s’ha oblidat la lluita contra l’erosió.

En concepte d’administracions públiques, caldria una reforma per racionalitzar una administració construïda el 1980 per al·luvió, i disposar d’una vegada d’una llei electoral de Catalunya. També s’hauria d’obrir el debat sobre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ja que d’una banda es tracta d’una televisió qüestionada per tots els partits excepte els del govern, i de l’altra és la més costosa de l’Estat en termes de pressupost per punt d’audiència.

Els ninis són un dels principals problemes actuals de Catalunya, però no estan contemplats en el nou Pla de Govern.

Els ninis són un dels principals problemes actuals de Catalunya, però no estan contemplats en el nou Pla de Govern.

En termes més socials, les polítiques relacionades amb generar oportunitats pels joves no són rellevants ni comprenen allò realment clau, el que vindria a ser molta paperassa i poca concreció. I què és el que no s’aborda? La magnitud de la problemàtica amb els ni-nis. Entre el 20 i el 25% dels joves de 16 a 18 anys ni treballen ni estudien, i això té les seves arrels en l’elevat nombre de repetidors als 15 anys (un de cada 3 alumnes repeteixen com a mínim una vegada), i com a conseqüència, l’abandonament i el fracàs escolar, i l’elevada taxa d’atur juvenil. És un forat negre dins la societat catalana que ni té resposta, ni en tindrà, si seguim aquest pla.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies