CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El Papa Francesc com a exemple El Papa Francesc com a exemple

El Papa Francesc com a exemple

El director de la pel·lícula ‘Francisco. El Padre Jorge’ considera que la figura del papa és un “exemple” per a les persones que ocupen llocs de poder, per la seva coherència i senzillesa
ReligióZPortada DerechaZResto 9 May, 2016 CatDialeg.cat 2
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » El Papa Francesc com a exemple

El director i guionista de la pel·lícula ‘Francisco. El Padre Jorge’, Beda Docampo, considera que la figura del papa és un “exemple” per a les persones que ocupen llocs de poder, per la seva coherència i senzillesa, ha explicat en declaracions a Europa Press. El líder de la pel·lícula va recollir ahir a la tarda una ‘Ola de Oro’ dels XX Premis Cinematogràfics Família de Cinemanet, que ha celebrat amb “agraïment”.

Docampo ha explicat que a l’origen del film, estrenat el mes de setembre als cinemes, es troba la seva curiositat intel·lectual cap a una figura que, fins al seu nomenament com a Pontífex, es va mantenir “absolutament desconeguda”.

Basat en el llibre supervendes ‘Francisco. Vida y revolución’ de la periodista argentino-italiana Elisabetta Topada, el film és fruit d’un “treball d’investigació i entrevistes a coneguts, amics i no tan amics” de Jorge Mario Bergoglio. La conclusió que va treure el director i guionista després del treball és que el ‘pare Jorge’ -com encara li agrada que l’anomenin- “no té cares fosques” ni contradiccions, i és una persona tremendament modesta.

La pel·lícula es dirigeix al gran públic, ja sigui creient, agnòstic o ateu, i en certs detalls es basa en una “ficció construïda” que respecta les escasses anècdotes personals de qui va ser arquebisbe de Buenos Aires durant 15 anys, i al qual no li agrada ser una persona mediàtica.

“Un pobre que ajudava”

El director i guionista va visitar l’habitació de 2 metres quadrats de Bergoglio a Buenos Aires, on no tenia cotxe, ni mòbil i viatjava en transport públic i, malgrat ser arquebisbe, el veien com “un pobre que ajudava”.

La pel·lícula, coproducció argentino-espanyola, acaba quan el fan papa, ha explicat Docampo que quan treballava en el projecte no tenia al cap un Pontífex, sinó la persona anònima que havia estat abans de convertir-se en bisbe de Roma.

CatDialeg.cat

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies