CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
“El Pais” contra el Bisbe Novell “El Pais” contra el Bisbe Novell

“El Pais” contra el Bisbe Novell

Editorial 1 June, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » “El Pais” contra el Bisbe Novell

Què és un bisbe? L’ésser humà que no té dret a la llibertat d’expressió

El diari El País no ha tardat gaire a entrar en la campanya contra el bisbe de Solsona endegada per l’Alcalde del PDECat de Cervera, que l’ha declarat persona non grata al municipi, amb un resultat que posa en evidència l’artificiositat de tot plegat i la seva pròpia autoritat municipal. Ha guanyat la moció amb cinc vots a favor (un de la CUP, un no adscrit, dos del seu partit, i el seu), sis abstencions i dos vots d’ERC en contra, que ha dit que no hi veien el motiu. 5 de 13 no és precisament una exhibició de potencial polític, i apunta que l’estranya jugada li ha sortit malament a Ramon Royes. Que li passi o no factura en el futur està per veure. De totes maneres, que a la capital de l’Aquelarre i de l’exalçament del “Mascle Cabró” hi hagi sectors que vulguin fer desaparèixer el bisbe és ben coherent. I és esperpèntic que aquells que promouen una festa tan negra i masclista com l’Aquelarre, que celebra la dependència absoluta d’unes dones -les bruixes- del “Mascle” diabòlic, hi vegin problemes en les declaracions del bisbe Novell, que feia una cosa molt més racional com és la de preguntar-se les conseqüències sobre l’educació afectiva sexual de la desaparició de la figura del pare, al fil del que diu Francesc en la seva Exhortació Pastoral  a Amoris Laetitia.

El Pais fa el que indica el manual avui “El bisbe que xoca amb el món del Papa Francesc” un despropòsit factual, com és fàcil constatar-ho en els textos pontificis.

I què critica l’ensenya de la progressia de dretes al bisbe novell? En concret això (1) la creació de grups de laics que evangelitzin, que els feligresos facin de missioners, com si aquest no fos el mandat comú a tots els cristians; altra cosa és que la majoria passin d’ell. (2) En set anys només ha ordenat un sacerdot; doncs, és un èxit vists els anys de sequera d’aquesta petita i envellida diòcesi de 142.000 habitants. El nomenament de Novell, amb 41 anys, el bisbe més jove d’Espanya volia ser un revulsiu per a una diòcesi fallida, en mans d’un grup de sacerdots ancians, una quinzena, la majoria ja jubilats, que en el passat han marcat el to eclesial que ha conduït al col·lapse eclesial, que ara el bisbe té la missió d’aixecar. (3) El Fòrum d’Ondara, com altres que ha hagut a Catalunya  -avui en vies d’extinció- ha tingut una visió patrimonial de l’Església. Havia de ser com ells la definien, i això certament casa molt malament amb el que els cristians diuen que ha de ser la figura sacerdotal vinculada al bisbe. La forma com varen rebre el nomenament era ben explicita de nul·la comunió. “No t’amaguem que dels de la terna haguessis estat l’últim que hauríem elegit”. Des de fora la pràctica eclesial catòlica, costa d’entendre com es pot pensar a atreure ningú si aquells que celebren la comunió i la unitat casquen d’aquesta manera a un dels seus. (4) Tampoc li agrada a El Pais que el bisbe recordés que Càritas és, com tot en l’Església, un instrument al servei de la bona nova de Jesucrist, i no una de tantes ONGS.

El diari madrileny que envia els seus drons a Solsona reconeix que “els escrits polèmics de Novell són pocs” i només és capaç de citar-ne un sobre la perspectiva de gènere, precisament un tema sobre el qual el Papa Francesc ha instint en termes crítics, com per exemple en la pròpia Amoris Laetitia [55]Un altre desafiament sorgeix de diverses formes d’una ideologia, genèricament anomenada gender, que «nega la diferència i la reciprocitat natural d’home i de dona. Aquesta presenta una societat sense diferències de sexe, i buida el fonament antropològic de la família. Aquesta ideologia porta a projectes educatius i directrius legislatives que promouen una identitat personal i una intimitat afectiva radicalment desvinculades de la diversitat biològica entre home i dona. La identitat humana ve determinada per una opció individualista, que també canvia amb el temps» [45]. És inquietant que algunes ideologies d’aquest tipus, que pretenen respondre a certes aspiracions a vegades comprensibles, procurin imposar-se com un pensament únic que determini fins i tot l’educació dels infants. Cal no ignorar que «el sexe biològic (sex) i el paper sociocultural del sexe (gender), es poden distingir però no separar» [46]… No caiguem en el pecat de pretendre substituir al Creador. Som criatures, no som omnipotents. El creat ens precedeix i ha de ser rebut com a do. Alhora, som cridats a custodiar la nostra humanitat, i això vol dir abans de res acceptar-la i respectar-la com ha estat creada.” És clar que en el joc actual, el Papa que El Pais assenyala és “progressista i d’esquerres” només és citat en allò que els interessa pel seu frame.

Però la realitat és que Francesc ha realitzat nombroses  critiques a la perspectiva de gènere. El mateix El Pais n’és testimoni malgrat que ara el periodista, Cristian Segura ho oblidi.

N’hi ha moltes més. Referim-ne un parell per no cansar http://www.valoresreligiosos.com.ar/Noticias/dura-critica-del-papa-a-la-perspectiva-de-genero-7684  i  http://www.ciudaddediosydeloshombres.org/ideologia-de-genero-algunas-intervenciones-del-papa-francisco/

El més interessant del dron d’El Pais sobre Solsona quan diu que tot ve d’un escrit de Novell “sobre l’homosexualitat”, i el cita literalment. I, oooh sorpresa!, no hi apareix tal homosexualitat. Literalment diu “Si Jo em pregunto si el fenomen creixent de la confusió en l’orientació sexual de força nois adolescents no serà deguda a que “en la cultura occidental, la figura del pare estaria simbòlicament absent, desviada, esvaïda. Fins i tot la virilitat semblaria qüestionada”? Qui fa sinònim confusió de l’orientació sexual amb homosexualitat? No és pas el bisbe, sinó els que desencadenen la campanya. L’alcalde de Cervera, el de Solsona, l’Observatori sobre l’homofòbia, que viu d’això. El més evident de que no hi ha res que pugui ser considerat homòfob és que la pròpia administració de la Generalitat ha rebutjat la denúncia de l’Observatori per manca de fonaments. És l’homosexualitat, en tot o en part, fruit de l’absència i de defuncions de la figura paterna? Discutim-ho racionalment en  base a la literatura acadèmica existent. Però aquest no és el tema central de la reflexió episcopal, que és molt més ampli, perquè els problemes d’orientació sexual dels adolescents comprenen mols més camps.

El que està passat a Solsona va molt més enllà de la qüestió concreta. Significa el creixement a Catalunya d’una mentalitat que vol dictar des de la política el què es pot dir i el què no, el que està bé i que està malament, vol limitar des del poder polític, i allò que l’acompanya -la represàlia, la intimidació, l’assenyalament- quins són bons i quins dolents.

Hem de refusar amb energia aquesta tendència creixent perquè és i ens condueix a la temptació totalitària

 

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies