CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El model Sant Jordi El model Sant Jordi

El model Sant Jordi

Editorial 2 mayo, 2016 CatDialeg.cat 1
5 / 5 (3 votos)

Inici » Historic » El model Sant Jordi

Ara que una part del país sembla tancada amb el  joguet del procés, mentre  la majoria segueix treballant el dia a dia de les dificultats quotidianes amb un èxit remarcable, potser és hora que examinem els nostres èxits, perquè dels seus perfils estilitzats extraurem moltes respostes vàlides per entendre quin és el camí que ens porta a la plenitud com a poble i com a persones.

I un d’aquests èxits, i a més a escala mundial, és la Festivitat de Sant Jordi.  Milions de persones ocupen carrers i places, en un dia que mai ha estat festa oficial -i sí gran festa popular- que honora al patró Catalunya. Hi ha, com en tantes altres festes populars -gairebé en totes- una referència religiosa; de fe o cultura, tant fa, però religiosa. És tan clara l’empremta que es manté la tradició de celebrar la missa de Sant Jordi a la seva capella del Palau de la Generalitat. Els catalans sortim festivament al carrer, sense  cap altre estímul que  compartir una tradició de regalar una rosa i un llibre (aquesta segona, una pràctica més recent). Un gest de bellesa i cultura, una gentilesa vers les dones (que no és prou remarcada, perquè massa gent sembla entestada només a subratllar el contrari, el maltractament cap a ella, extraordinàriament més minoritari)

L’èxit és brutal. En la recent festivitat, les llibreries varen facturar 21 milions d’euros, el 10% de tot l’any, equivalent a gairebé 1,6 milions de llibres i  quasi sis milions de roses. I tot això, per una població total de 7,5 milions de persones, en xifres rodones.

És una celebració envejada arreu del món. Enguany, el primer executiu de Penguin Random House, una  de les  macro editorials globals, al·lucinava amb la celebració i fabulava amb una diada semblant a Broadway.

En temps de la ideologia de gènere i l’imperi digital, es regalen roses a noies i dones, i llibres de paper. És una festa políticament incorrecta que ha suportat impassible tots els intents de manipulació.

En la seva realització, la importància del govern és marginal, més aviat decorativa,  com ho és la dels ajuntaments, limitats sobretot a no obstaculitzar, i canalitzar la riuada d’iniciativa popular. Les autoritats van a remolc de la  força de la gent. No es fa mitjançant la subvenció, ni perquè l’estat ens hagi concedit competències especials. No calen grans recursos públics. Fins i tot, i malgrat l’operació de cada any del “autors mediàtics”, els qui fan llibres aprofitant que surten a la televisió i a la ràdio, Sant Jordi és la festa de totes les oportunitats, fins i tot ens allibera del poder dels poderosos.

Està escrit que la festa nacional de Catalunya hauria de ser Sant Jordi, i l’himne el Cant de la Senyera. No direm tant ara, però si afirmem que és en la reflexió d’aquests models on podem trobar les vies bones per a la realització personal i col·lectiva. Com la podem cercar esbrinant quins són els vímecs que fan que tantes famílies formades per quatre, cinc i més persones, funcionin tan bé en temps tan adversos, o  indagant per què la cultura catalana va fer eclosió amb força i qualitat pocs anys després d’una Guerra Civil terrible per a tots, però especialment per Catalunya, i sota un règim que condemnava el català al recinte de la més estricta intimitat, més o menys com ara es vol enclaustrar la fe cristiana. O per què la revolució industrial es produí a Catalunya sense recursos naturals remarcables ni la participació de capital exterior, com sí que es donà al País Basc? O per què hem mantingut un bon equilibri amb la natura i el paisatge mentre ha existit la casa pairal, i l’hem malmès quan ella ha retrocedit davant l’impuls de l’única lògica del guany, no en termes de llinatge, el que avui qualifiquem de solidaritat intrageneracional, sinó de benefici individual i per ara mateix.

Repetim-ho. És sobre allò que fem molt bé, o que ho hem fet en el passat, que ens cal estudiar, reflexionar a fons i extreure’n els ensenyaments personals i col·lectius que comporten. El camí de la realització i de l’èxit només pot fonamentar-se en èxits i realitzacions,  no en volades de coloms postmodernes, i tones de paper escrit políticament correcte i subvencionat que tot ho aguanta.

CatDialeg.cat

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies