CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El model escocès El model escocès

El model escocès

Editorial 5 May, 2016 CatDialeg.cat 1
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » El model escocès

Si afirmàvem que el  model bo per a Catalunya és el model “Sant Jordi” , ara cal afegir-ne un altre que en realitat podríem dir que és l’aplicació política d’aquell: el model escocès.

Quan l’independentisme del procés es refereix a Escòcia, ho fa, com quasi sempre, en termes molt superficials, l’utilitza com a arma dialèctica -cosa ben legítima- i fixa l’atenció al diferent comportament del govern del Regne Unit, en acceptar el referèndum sobre la independència, que certament va guanyar, i que alhora va convertir en políticament hegemònics als perdedors, el Partit Nacionalista Escocès (SNP), qui pràcticament -ajudat pel sistema electoral majoritari-  a gairebé esborrat els laboristes del mapa, mentre els conservadors mantenien la seva posició residual d’antuvi.

Avui a escòcia, el SNP va sobrat d’escons i vots, i tornarà a guanyar, encara amb més marge, les terceres eleccions consecutives. Com ha aconseguit transformar la derrota del referèndum en victòria política pel partit? Per dues vies interrelacionades, fins a l’extrem de formar-ne una de sola. Ha convençut a molts ciutadans de ser els qui millor representen els interessos i necessitats dels escocesos, fet que li atorga un vot que no és únicament d’aquells qui volen la independència, sinó també dels qui cerquen un bon govern dels poders locals i del govern d’Escòcia. I aquesta percepció va unida a la pràctica de l’eficiència en la governació; és a dir, el seu posicionament polític es verifica en l’experiència quotidiana. El SNP no es refugia en les limitades competències que té en relació al govern de Londres, de fet inferiors en molts camps a les de la Generalitat, sinó que s’esforça a ser un bon gestor en la provisió de serveis de qualitat i en l’economia. Aquestes són les seves cartes.

Malgrat la seva gran salut política, la líder del partit i primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, no es cansa d’afirmar que no impulsaran cap més referèndum fins que els sondejos donin durant un any un 60% a favor de la independència. Volen anar sobre segur, consolidar la situació del país i disposar d’una societat clarament favorable per a construir l’estat d’Escòcia.

Tot això està molt lluny de l’estratègia del “procés” Stargate català, que ho fia tot a l’acció mediàtica, i que segueix una agenda política marcada pels seus adversaris, la CUP, i les forces que aglutina Ada Colau, qui no fa cap esforç per excel·lir en el bon govern, i que tot ho remet a la culpa espanyola i a la realització taumatúrgica que significarà la independència, de manera que els mateixos que ara manifesten les seves limitacions, fins a nivells escandalosos, es convertiran, sota l’aurea de l’Estat català, en grans gestors.

En lloc de construir un país fort amb els recursos que hi ha ara, que, malgrat totes les limitacions, són els més importants de la nostra història, es dediquen a fer el discurs que el que es disposa no serveix ni es pot fer res -el mateix relat de la CUP.

Un procés conduït per una gent que en lloc d’assumir amb realisme que l’independentisme aglutina molta gent però és dubtós que sigui majoritari, i és clarament menor en el nucli dur de Catalunya –l’Àrea Metropolitana de Barcelona- s’aferra en el discurs de ser la majoria, com encara fa poc repetia el president de l’ANC Jordi Sánchez.

Que enlloc de mantenir una posició clara i inequívoca: volem una consulta legal amb una pregunta i una majoria clara, en la línia de la jurisprudència canadenca, i que vol dir presentar una majoria del 60% o molt propera a ell, aborda camins inexplicables d’impossible comprensió per a la comunitat internacional.

Diguem-ho clar i a temps. El procés tal com s’ha concebut està acabat. D’aquí a un any, i ja estarem als 18 mesos, seguirem en les mateixes condicions que tres anys enrere. No hi ha independència possible sense un gran suport exterior, i a la UE i a EUA ningú mourà un dit a favor nostre, al contrari, i com es fa evident amb la recent visita del president Puigdemont a Flandes, ens faran el buit.

La via del procés és un gran error que portarà a la frustració, i que viu de les rendes d’un país que encara tira endavant sense necessitat d’un govern; en té prou amb una administració mediocre. Però, aquest potencial no és il·limitat, necessita les institucions a llarg termini, i aquestes no hi són en la mesura de qualitat que caldria.

El nostre futur passa per un present basat en aquesta equació: model Sant Jordi + model Escòcia: fem una Catalunya forta ara.

CatDialeg.cat

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies