CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El Marroc, una amenaça per a la seguretat espanyola? El Marroc, una amenaça per a la seguretat espanyola?

El Marroc, una amenaça per a la seguretat espanyola?

Un recent article de “El Confidencial Digital” alertava de l’increment de compres militars del Marroc i dels riscos que aquest suposaria per a Espanya. Catdiàleg analitza la situació, i arriba a una conclusió diferent.
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 22 enero, 2016 Joan Prats i Amorós 1
5 / 5 (2 votos)

Inici » Historic » El Marroc, una amenaça per a la seguretat espanyola?

El Confidencial Digital (ECD) alertava aquesta setmana de que el Marroc havia signat amb l’Aràbia Saudita un acord d’armaments per un valor de 22.000 milions de dollars. Segons afirmava l’article, aquest crèdit aniria destinat no sols a comprar noves armes, sinó especialment a desenvolupar una industria d’armaments nacional. Afegia que en uns 10 anys el regne del Marroc ha passat de ser el 69è importador d’armes del món al desè.

Finalment, ECD es feia ressò dels temors sorgits dins les forces armades espanyoles per l’acord amb els saudites, units a la preocupació per les reivindicacions constants que Rabat fa de les possessions espanyoles que resten al nord d’Àfrica. Es tracta, és clar, de Ceuta i Melilla, però també de molts altres enclavaments despoblats o amb presència militar espanyola. En són exemples Vélez de la Gomera, el penyal d’Alhucemas o les illes Chafarinas. Si bé les tecnologies del segle XXI els han deixat sense el seu antic atractiu estratègic, mantenen el seu simbolisme. De fet el Marroc percep aquestes possessions com un greuge històric que no ha estat encara reparat. Segons ECD, Rabat estaria preparant una ofensiva diplomàtica a les Nacions Unides per tal de reivindicar-les.

La premsa marroquí s’ha fet, satisfeta, ressò de l’article d’ECD. Això deixa entreveure com Rabat té certes ganes de causar maldecaps a Espanya. Tenint en compte les relacions històriques, l’actitud dels dos països –tant els temors espanyols com el revengisme contingut marroquí- és comprensible.

Possessions espanyoles actuals del nord d’Àfrica. Font: El País

Possessions espanyoles actuals del nord d’Àfrica. Font: El País

Una història estranya

Però quan es mira la situació de més a prop, apareixen varis aspectes que val la pena comentar. En primer lloc, ECD afirma que l’Aràbia Saudita ha donat un crèdit al Marroc perquè aquest desenvolupi la seva pròpia industria d’armaments. Però al mateix temps, l’Aràbia Saudita és el segon importador mundial d’armament, segons informa el SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute). Com pot ser que un país totalment dependent de les importacions d’armes concedeixi un crèdit perquè un altre país desenvolupi la seva pròpia industria partint de pràcticament zero?

No té sentit, més que res perquè fabricar armes no és com fabricar Chupa-Chups: es tracta d’una industria de molt alta tecnologia que requereix de fortíssimes inversions en R+D i anys de desenvolupament dels projectes. I sobretot, d’algú que et passi almenys una part dels plans dels míssils i artefactes diversos que vols construir. Si Marroc espera obtenir el know-how tecnològic de l’Aràbia Saudita, ja es pot anar buscant un altre soci: ells mateixos no el tenen. D’altra banda, països com França –el gran soci comercial del Marroc- són molt i molt recelosos a l’hora de guardar els seus secrets militars. La seva prioritat és seguir venent-te armes, no que te les fabriquis tu! En qualsevol cas, la suposada industria marroquina d’armaments sembla lluny de realitzar-se: fins i tot el mateix article d’ECD és incapaç d’esmentar ni una sola arma fabricada al Marroc.

Còmoda i perdurable superioritat militar espanyola en tots els aspectes

En segon lloc, 22.000 milions de dòlars són suficients per a comprar moltes armes, però una cosa és tenir-les i l’altre és saber utilitzar-les. Per exemple, els analistes militars americans han criticat a la marina saudita (quina casualitat, oi?) per sobre-carregar els seus vaixells de guerra amb armes i aparells de tota mena, cosa que al final els fa molt difícils de manejar i poc operatius. Quan es compra un avió, un tanc o un submarí (sembla que els marroquins porten anys buscant comprar un aparell rus), cal saber fer-lo anar i utilitzar de forma estratègica. Això significa tenir una doctrina clara que permeti que les accions militars condueixin als objectius polítics desitjats, i al mateix temps disposar d’unes forces armades capaces d’executar-la. Marroc no ha tingut fins fa poc armament modern ni oportunitats de provar-lo, i l’efectivitat de les forces marroquines dista encara molt de les espanyoles, per més armes modernes que Rabat pugui des d’ara entregar a les seves tropes. Un alt funcionari de la Direcció General de l’Armament de França comentava, divertit, com cert client havia comprat un submarí al seu país, però no havia tingut en compte que ningú havia dibuixat les cartes de navegació submarina de les seves costes. Per aquest petit descuit, el submarí no va poder fer-se a la mar quan estava previst.

El vicealmirall Rodríguez Garat acomiada a la tripulació de la fragata “Navarra”, abans de salpar cap a l’estret de Bab el-Mandeb (entre Somàlia i el Iemen), al juliol del 2104, per tal de participar a l’operació EUNAVFOR-Atalanta. Font: Esteban Villarejo/Armada Espanyola

El vicealmirall Rodríguez Garat acomiada a la tripulació de la fragata “Navarra”, abans de salpar cap a l’estret de Bab el-Mandeb (entre Somàlia i el Iemen), al juliol del 2104, per tal de participar a l’operació EUNAVFOR-Atalanta. Font: Esteban Villarejo/Armada Espanyola

En tercer lloc i finalment, si es miren les xifres s’arriba ràpidament a la conclusió que les forces armades del Marroc disten, i molt, de les espanyoles. És cert que en números absoluts Marroc té més homes (123.000 contra 196.000), però la immensa majoria dels efectius del país magrebí estan concentrats en l’exèrcit de terra, de manera que potencialment són poc perillosos. En canvi, Espanya sobrepassa netament al Marroc en efectius marítims (31.000 contra 12.000) i aeris (23.000 contra 16.000). Espanya té més avions i més vaixells, i gràcies a ser membre de l’OTAN i haver participat en missions com Atalanta els té més ben preparats, formats i comandats.

Un escenari que Espanya sí que hauria de tenir en compte

En definitiva, a nivell militar Espanya no s’ha de sentir intimidada per les noves compres del Marroc, en contra del que estima ECD. A més, és més que dubtós veure armes marroquines de fabricació nacional en els propers anys. Tot i així, si Marroc s’entossudeix a comprar les armes que Aràbia Saudita li ofereix, la prioritat espanyola hauria de ser evitar una escalada totalment innecessària i contraproduent. Espanya és el destí de quasi bé el 20% de les exportacions marroquines i el segon país que més hi importa.

Madrid hauria de mesurar molt bé la seva resposta i replantejar-se, si es demostra necessari davant la fal·lera armamentística de Rabat, el sentit de conservar alguns dels seus enclavaments. Com s’ha dit, els motius estratègics que podien esgrimir-se per tal de conservar-los han desaparegut. Si es fa amb la suficient habilitat, a canvi de la seva cessió al Marroc es podrien aconseguir altres beneficis, com per exemple… contractes per a la venta d’armes espanyoles.

 

Imatge de portada: l’instant en que soldats espanyols plantaven una bandera en l’illot de Perejil, al juliol del 2002. “L’incident de Perejil” resta la situació de màxima tensió de la història recent dels dos països. L’operació espanyola es va criticar per resultar exagerada i excedir-se en els mitjans emprats.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies