

El lloc de la dona
La Declaració Universal dels Drets Humans ens recorda allò que no hauríem d’haver oblidat mai: “Tothom és igual en dignitat”.
Opinió 6 February, 2017 Antoni Pedragosa 0S’ha viscut, dissortadament, temps i temps, una cultura patriarcal que ha generat una societat asimètrica, en la qual l’home ha dominat la dona, i la dona fruit d’un model social de l’època, es deixava dominar. Les responsabilitats i les decisions les prenia sempre l’home, i la dona generalment les acceptava sense discutir, i quan les discutia, es podien produir, i encara es produeixen, fets de violència que podien acabar de la pitjor manera. Aquesta societat patriarcal ha generat una patologia greu, que és el masclisme, on es fa present l’actitud possessiva, dominadora i violenta de l’home cap a la dona. Veiem, d’una banda, la violència de gènere, on l’home tracta bàrbarament la dona, com si fos objecte de la seva propietat. I el màxim exponent d’aquesta actitud és la prostitució, que converteix el cos de la dona en un negoci. I la dona es troba entre el client i el proxeneta, patint un autèntic esclavatge en ple segle XXI.
La Declaració Universal dels Drets Humans ens recorda allò que no hauríem d’haver oblidat mai: “Tothom és igual en dignitat”. A partir d’aquí caldrà redefinir què és la masculinitat i què és la feminitat, perquè no es repeteixin els errors passats, ara per a l’altra banda, és a dir, de la dona cap a l’home. La masculinitat autèntica no té res a veure amb les actituds possessives, dominadores o violentes. Sí que té a veure amb les ganes de fer feliç a la persona estimada, d’ajudar-la i comprendre-la amb les ganes d’obrir un diàleg seré i sincer, per dir què ens agrada i què no ens agrada. I una generositat gratuïta, que es dóna sense esperar res a canvi. També la feminitat cal posar- la al seu just lloc. Lluny de tota forma de submissió, la dona sap molt bé el què vol i el què no vol, té necessitat d’estimar i sentir-se estimada, i també de sentir-se reconeguda, valorada i respectada. Aquestes dues maneres d’entendre la vida des de la masculinitat i la feminitat, es necessiten i es complementen. Però…Importantíssim!!! Ningú per sobre de ningú. I des de la més absoluta igualtat, celebrar junts la gran festa de la vida. Aleshores, la sexualitat la situaríem en el marc inseparable de l’estimació recíproca, on es comparteixen sentiments i desitjos. Cal saber transmetre aquesta realitat, i ser capaços de crear un marc educatiu pels nostres joves, on la passió amorosa es pugui expressar des de la igualtat, amb llibertat i respecte, i posar en pràctica una manera més humana i més bonica d’entendre la relació entre l’home i la dona.
No comments so far.
Be first to leave comment below.