CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El llegat d’Obama, Cuba i l’estat de risc per Europa El llegat d’Obama, Cuba i l’estat de risc per Europa

El llegat d’Obama, Cuba i l’estat de risc per Europa

Editorial 22 March, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » El llegat d’Obama, Cuba i l’estat de risc per Europa

La visita del president Obama a Cuba és certament un fet històric i ve a consolidar l’apertura dels Estats Units vers la dictadura castrista. La visita i tot el procés ha estat saludat per la majoria de mitjans de comunicació de casa nostra com el factor que condueix a la dictadura cubana vers una transició democràtica, lenta però segura. Hem de dir que tal previsió no té fonaments tangibles. El desglaç és bo en si mateix, perquè construirà condicions més humanitzades, però, ni de lluny, garanteix un trànsit democràtic. Millorarà substancialment les condicions de vida dels cubans, però això no significa la benvinguda a la democràcia. La raó és molt simple. El Partit Comunista de Cuba continua sent un molt potent instrument de poder, que té dos models a seguir d’èxit i molt semblants: el xinès i el vietnamita, que combinen capitalisme, mercat, planificació central, partit únic i dictadura.

El PCC que ha suportat condicions de vida molt dures per a la seva població, podrà oferir ara millores tangibles, oferirà ordre i reclamarà per a ell tot el poder. I molts se’l donaran. Primer, perquè els més disconformes ja han marxat o estan marxant a mans plenes, creix així la població dels més convençuts del règim, i els més indiferents a les condicions polítiques. Segon, perquè com declarava un jove cubà de 21 anys, “m’és igual si Castro es queda, jo només vull créixer (econòmicament) i tenir futur”, entès en temes de poder consumir més i millor, i que siguin econòmicament accessible el turisme d’altres països. No cal anar gaire lluny, el franquisme va funcionar així des dels anys seixanta fins que es mori Franco al llit, i el seu “partit únic” era una entelèquia al costat del PCC. Ja no és cert que el mercat i el capitalisme comportin axiomàticament la democràcia.
Nomes cal comparar les transformacions que ha dut a terme EUA en relació a Cuba, i la migradesa dels canvis introduïts pels Castro, que tenen una llarga i solida experiència en “torejar-se” a la primera potència mundial. Ara, com a benvinguda a Obama, el dia abans varen detenir uns 200 opositors. Era una declaració de principis, un “marcar territori”.

I és que Obama està obsessionat pel seu llegat. Exactament, és presoner d’ell, per tant, està en mans d’allò que vulgui fer Castro, perquè mentre no hi hagi un nou president, EUA no farà res que pugui donar a entendre que l’apertura no funciona per democratitzar el règim Cuba. Simplement, com ara, mirarà cap a una altra banda.

I precisament, aquest llegat d’Obama serà un dels pitjors per Europa, des de la I Guerra Mundial. Mai hem tingut una altra riba de la Mediterrània en condicions tan perilloses, s’ha perdut el control d’extenses zones de l’Àfrica subsahariana, per la inanitat dels EUA. La Jihad -sense alarmismes- està a uns pocs centenars de kilòmetre de la costa europea i l’aliat turc ha sortit d’òrbita i cada vegada forma més part del problema que no de la solució. El que era el fidel acompanyant de la política americana va absolutament pel seu compte: a facilitat el creixement del Daesh i ha ajudat a desestabilitzar sirià, destrueix a la població kurda, provoca a Rússia, utilitza els refugiats com z moneda de canvi i avança en la instal·lació d’una dictadura de fet.

L’abandonament d’Irak i Afganistan per part d’EUA, i la substitució per la política massiva en l’ús de drons per assassinats selectius (és un dir) ha contribuït a l’allau de refugiats cap a Europa, engruixin el flux sirià, junt amb el procedent dels països desestabilitzats per la Jihad africana. El flux existeix per la incapacitat europea de tenir una defensa sòlida, confiada sempre en què l’amic americà li trauria les castanyes del foc. Així ha estat des de la I Guerra Mundial, fins a les últimes dels Balcans, però amb Obama és diferent. Ell, amb la seva política exterior, no únicament no ha tret les castanyes sinó que ha atiat el foc que amenaça Europa, com ho mostren els sagnats atemptats de París i Brussel·les.

I per acabar-ho d’adobar, ha arrossegat la incompetència i seguidisme europeu a una mena de “guerra freda postmoderna” amb Rússia, quan precisament aquest país hauria de ser l’aliat necessari.

Per a Obama, un president amb moltes mancances, sobretot, en política exterior, Europa és un cul de sac. La seva mirada es dirigeix al Pacífic. Potser si els europeus ens fixéssim en les conseqüències d’aquesta perspectiva, la de mirar-nos com de poca cosa ens veiem des de l’Orient, tindríem consciència de l’estat de risc en què ens ha situat el president Obama.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies