CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El llegat de Jordi Pujol El llegat de Jordi Pujol

El llegat de Jordi Pujol

Editorial 10 February, 2016 CatDialeg.cat 1
4.33 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » El llegat de Jordi Pujol

Amb la seva declaració a l’Audiència Nacional com a investigat, s’inicia el procés judicial contra Jordi Pujol d’incertes conseqüències penals, i una clara -per al moment- “condemna de telediari”. En aquest cas, les consciències van molt més enllà del que li pugui succeir a la persona, més enllà de la insostenible posició de CDC, perquè afecten les institucions d’autogovern i allò que ha construït Catalunya en el darrer segle i mig.

Pujol ha estat decisiu en la política catalana dels últims 50 anys, de fet més, per la seva funció de lideratge diguem des del seu ingrés a presó pels anomenats “Fets del Palau de la Música Catalana el 1960” i les seves conseqüències posteriors.

Jordi Pujol ha estat l’arquitecte més important de la Catalunya política feta des de i contra el franquisme, fins a la Generalitat recuperada i la construcció d’un poder autonòmic. I també, l’altre vessant de la seva obra, ha modelat el catalanisme fins a donar-li una configuració diferent a l’anterior: aquest és el seu llegat. Si es malmet -molts ho voldrien també en part de les rengles independentistes-, no ens quedarà res de l’època coetània; hi haurà un gran forat negre.

Per aquesta raó, és decisiu el que fem d’ara endavant, més quan el que queda de CDC ha emprès una fugida endavant, que consisteix en llençar l’aigua bruta del gibrell amb la criatura a dins.

El llegat de Jordi Pujol:  arquitectura política i acció de govern

Cal preservar, d’una part, i articular en un conjunt tota l’obra d’un quart de segle de govern, valorar els seus efectes positius, construir el relat del llegat, i revisar críticament els grans errors, aquells que han deixat seqüela, per extreure’n conseqüències pràctiques; és a dir tot al contrari del que s’està fent. Judiquem el seu lideratge polític i de govern per la seva obra en aquest pla, i deixem que la justícia judiqui a la persona de Jordi Pujol pels seus fets. Barrejar ambdues qüestions, deliberadament o per omissió és destruir el llegat; és a dir, a nosaltres mateixos.

El problema radica en què no es fa evident que hi hagi cap subjecte polític interessat en aquesta tasca, començant pels esporuguits hereus, i acabant pels seus enemics -no només adversaris, sinó enemics de tota la vida. Haurà de ser la societat catalana, qui una vegada més haurà de córrer a tapar els forats, perquè si no ho fem, la nostra davallada serà imparable. Quedarem tocats per una centúria, fàcilment blasmats i acomplexats per viure durant dècades sota la corrupció, quan, en realitat, aquesta és la part menys important de la nostra història recent.

I cal continuar dient que un estat de dret té com un dels seus fonaments la presumpció d’innocència, i el fet que aquesta així rodolat cap a les clavegueres, ha de ser un motiu de preocupació gran.

Primera conclusió: salvem el llegat de Jordi Pujol amb esperit crític, destriant el gra de la palla, però salvem-lo.

El llegat de Jordi Pujol: la reconstrucció del catalanisme

I encara hi ha una altra gran tasca a fer: reconstruir el catalanisme. Pujol va aconseguir reformular-lo en la seva visió operativa del poder, en uns termes que no li eren del tot propis, en assimilar-lo al nacionalisme, una concepció ben definida i ben desprestigiada a Europa. És clar que el nacionalisme de Pujol, el construït per ell que bevia sense massa aprofundiment de les fonts, del personalisme comunitari, era especial, diferent. La clau era Catalunya com a comunitat -una idea odiosa pel cosmopolitisme, a la qual després d’anys i panys en el govern, va anar deixant de ser fidel. Aquesta concepció no portava necessàriament aparellada la idea d’un estat independent.

De fet, de Prat de la Riba i la seva gent, a Pujol i la seva, resideix el gruix central del pensament catalanista. El nostre gran llegat. Actualitzar-lo en les condicions concretes d’avui, depurar-lo d’incrustacions circumstancials i aspectes molt subjectius de la visió de Pujol, sense renunciar a tot el que de bo ha formulat, i que és molt, és l’altra gran tasca.

CatDialeg.cat

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies