CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El frontisme del PP El frontisme del PP

El frontisme del PP

Editorial 20 May, 2016 CatDialeg.cat 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El frontisme del PP

El Partit Popular, o almenys aquells que avui el dirigeixen, no únicament mostra una gran incapacitat d’afrontar problemes de fons en àmbits molt diferents, com les pensions o la situació catalana, sinó que les seves posicions basculen amb massa facilitat cap a la política de fronts, es a dir en convertir la política en emmurallaments separats per fossars, que fan impossible l’estabilitat a llarg termini i el progrés social del país. Ho va fer quan la campanya a Espanya contra l’Estatut d’Autonomia, un fet més propi de radicals que d’un partit de govern, i ho repeteixen tantes vegades com calgui si li convé al seu interès per guanyar. S’omplen la boca d’Espanya, però  confonen el seu abast amb el seu partit.

Dos fets quasi simultanis acrediten una vegada més aquesta deriva radical. Un és la prohibició d’entrar estelades a la final de la Copa del Rei a Madrid. Ben cert que ha estat la delegada del govern d’aquella comunitat, però també ho és que es tracta precisament d’això, d’una delegació del poder del govern i ningú pot creure que una decisió d’aquesta transcendència l’hagi pres sense la conformitat dels qui la manen. En actuar així, què pretenia? No es difícil deduir-ho: excitar els ànims a Catalunya per estimular en vigílies d’eleccions una reacció en el seu electorat més espanyolista “que s’enteren estos separatistas”.

És una irresponsabilitat, a la qual s’afegeix una segona, més colossal, si és que tal cosa és possible: Es tracta de l’eslògan que ha posat en circulació en la seva Convenció de Mallorca “ Populares contra extremistas”. El missatge és molt clar: només el PP pot evitar que guanyin els “dolents”. Posa a tots els qui no són ells en el mateix sac. Crea un marc mental que conrea l’enfrontament i la divisió profunda entre partits i ciutadans. No tota la responsabilitat és seva, això també cal dir-ho. La posició del PSOE de Pedro Sánchez, que es juga més que el govern, quedar desplaçat al tercer lloc, i la seva vida política, ho estimulen, però la nostra lògica és la de sempre: el plus de responsabilitat és de qui governa, i si aquest no abona aquesta virtut i practica el vici contrari, aleshores cal dir-ho amb claredat, són uns irresponsables. Cap país, i menys Espanya amb la seva dissortada història, pot emprendre un camí basat en la polarització i la radicalització. Tornen els vells fantasmes dels fronts, de la crisi social i territorial espanyola, en termes post moderns, això sí. No es tracta de fer paral·lelismes històrics mecanicistes, però si d’advertir que per aquest camí els problemes de la vida en comú  pesaran com una llosa en la vida dels ciutadans, la faran cada dia més dolorosa de viure i el futur dels joves més impossible.

CatDialeg.cat

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies