CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El Frau més gran de la política catalana El Frau més gran de la política catalana

El Frau més gran de la política catalana

Editorial 1 January, 2016 CatDialeg.cat 2
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El Frau més gran de la política catalana

Ha estat precisament un dirigent de la CUP, en Xavier Monge, que fou cap de llista a Barcelona en les municipals del 2011, qui ha fet les declaracions més explosives, per sinceres, sobre la situació política. Ha qualificat l’actual procés cap a la independència, del frau més gran de la política catalana. Tan rotunda i crítica expressió és raonada d’acord amb tres fets evidents i que només la ceguera, o l’ambició de poder pot evitar veure.

El primer és que la independència no va guanyar el 27S, no va assolir la majoria de vots. No es podia actuar a partir d’aquell resultat a pinyó fixe, de la mateixa manera que si el triomf s’hagués assolit. El mateix Mas en declaracions a Catalunya Ràdio, dos dies abans d’acabar l’any 2015, en el programa de Mònica Terribas, portaveu oficial de la línia del govern, ho reconeixia -sense però donar explicacions de la seva contradicció amb l’altre argument reiterat fins a l’avorriment: és suficient el fet de guanyar amb escons-. L’independentisme del procés és fort, però no el suficient per assolir la independència. Del negacionisme d’aquesta realitat venent tots els mals d’última hora.

Uns mals que han portat al desprestigi més radical de les institucions de govern, també el fet d’aprovar el Parlament una resolució que proclamava l’inici de la desconnexió amb Espanya, i la desobediència al Tribunal Constitucional, que fou tramesa als Governs europeus, a la Comissió Europea, i a Nacions Unides en un cúmul d’irresponsabilitats. Un text que poques setmanes després era castigat a l’oblit pels seus propis promotors. Ha desaparegut, ningú en parla. No existeix. En Mas, com abans en Companys amb el 6 d’Octubre, fa el ridícul. Te l’avantatge que no és un succés violent, i el greu inconvenient que el fa a càmera lenta. El problema és que ell, és el president dels catalans.

La segona raó adduïda per en Monge, és també palmària: la Unió Europea no farà res per nosaltres. En Duran i Lleida ho repetí 100 vegades, i fou vituperat, però la realitat és aquesta, o pitjor; el procés està barrat a Europa per la indiferència o la molèstia, segons el barri. Només cal veure com les gasta el veí francès, “La República”, amb l’independentisme cors, per entendre que hi ha encara escenaris pitjors que l’espanyol.

La tercera raó és desoladora per també evident. No hi haurà cap referèndum pactat. Podem no té la força ni els aliats, i ni tan sols ha concretat el contingut. El PSOE és avui el reducte del neo regionalisme andalús i extremeny, que viu políticament a expenses de les transferències de l’Estat, i que a l’hora de la veritat és l’adversari objectiu dels interessos catalans (una raó que va liquidant al PSC, si no canvia).

I l’últim argument és també inqüestionable: l’oligarquia catalana no trencarà el joc de cartes. Qui podia pensar el contrari? En Francesc Oms? És impossible que so creies algú mes.

No es pot dir més amb menys piulades.

I encara se n’ha deixat dues més. Una part dels catalans, que es situa o supera el 50%, no estan per la independència, per raons diverses però coincidents en aquest punt. L’altre és que una part de les ganes de fer un “país nou” vénen de la crisi i el seu injust tractament pel govern Rajoy (i també pel govern d’en Mas). Són persones que s’han cansat del procés, o emigraran a altres opcions que els hi doni resposta d’una manera més esperançadora.

Tot això és molt depriment pels catalans, però és el que hi ha. I per això hi ha com remei la política, la bona, que és en essència realista i antidepressiva alhora. I aquí és on pren cos la proposta d’Unió Democràtica d’anar de manera immediata a un pacte per afegir un addicional a la Constitució que satisfés el més bàsic que Catalunya necessita per tirar endavant, el que és més avantatjós, perquè sumant i restant dona de manera immediata millors resultats. Un addicional que està en mans del Congrés dels Diputats, no requereix més. Llàstima que el ridícul que fa el procés afebleix la posició catalana, i llàstima també que a Unió la va votar poca gent, massa poca. Pot ser tot plegat no és únicament un problema polític, sinó que endinsa les seves arrels en la societat catalana.

CatDialeg.cat

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies