CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El forat negre del frau fiscal El forat negre del frau fiscal

El forat negre del frau fiscal

L’aparició dels “Papers de Panamà” és una evidència més del que ja se sabia, la insolidaritat dels que més tenen continua sent una de les principals fonts de pèrdua de recursos per part dels països
EconomiaZPortada DerechaZResto 12 April, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El forat negre del frau fiscal

L’aparició dels “Papers de Panamà” ha fet tornar a situar la polèmica al voltant de l’evasió fiscal i les seves conseqüències. Per desgràcia no és cap secret que aquesta pràctica ha estat present, és present i estarà present si no es produeix un canvi radical en la legislació i el control a escala mundial, fet molt improbable ara mateix.

Avui si ets ric o ets una multinacional que factura uns quants milions d’euros i no posseeixes una empresa offshore, o pel cas de les multinacionals, tributes en països a on la fiscalitat és molt inferior a aquells països a on verdaderament realitzen la seva activitat, seràs considerat com un ximplet.

Existeixen evidències que en els últims anys la pèrdua de recursos per part dels diversos països a causa del frau fiscal no ha disminuït sinó que més aviat ha augmentat. Per exemple, pel cas dels Estats Units, si a mitjans dels anys noranta les persones més riques pagaven al voltant del 30% d’impostos, pel 2012 aquesta xifra ja s’havia reduït a menys del 20%. Es pot observar també com en el cas europeu les societats continuen tendint a tributar cada vegada menys. Per exemple pel cas espanyol de mitjana, després d’aplicar el conjunt de desgravacions i deduccions, les societats espanyoles pagaven pel 2012 un 10,6% d’impostos. Ara bé, les empreses més grans se situaven per sota aquest percentatge gràcies a la seva major capacitat d’establir una estructura fiscal més beneficiosa, mentre que les empreses petites i mitjanes tot i que teòricament tributen menys que aquestesgrans empreses, a causa de l’aplicació d’aquesta enginyeria fiscal a la base impositiva, acaben pagant més impostos que els que estableix la pròpia mitjana.

Pot semblar sorprenent que tot i tributar les societats a uns percentatges molt inferiors al que ho fan per exemple els autònoms o les persones físiques, aquestes busquin deslocalitzar els seus beneficis per poder tributar encara menys, però certament la divergència en les pressions fiscals dels diversos països són molt importants. Per exemple pel cas de l’impost de societats, mentre que als EAU és del 55% a Aruba és de l’1,5% i si ens fixem en l’IRPF, és precisament Aruba qui presenta una tributació més elevada amb el 58,95% i Guatemala el que menys situant-se en el 7%. Així doncs, un món amb unes tributacions tan diferents, però també amb uns controls i legislacions tan divergents, per exemple pel cas de Panamà no és necessari establir qui és el propietari d’una societat concreta, el control del frau fiscal és pràcticament impossible.

Alguns dels últims canvis fiscals ha Espanya han perjudicat especialment les classes mitjanes

Alguns dels últims canvis fiscals ha Espanya han perjudicat especialment les classes mitjanes

Unes conseqüències que afecten a tothom

Aquest frau fiscal generalitzat té un primer perjudicat que són els mateixos països, els quals veuen ingressar a les seves arques menys recursos dels que els hi pertocaria. Davant aquest fet i sumant la crisi en què s’han vist evocats durant els últims anys la majoria de països; aquests per poder contrarestar la falta de recursos han augmentat la seva pressió fiscal especialment a través de l’IVA, impost indirecte i considerat com un dels més regressius, és a dir, tothom paga el mateix independentment de la seva riquesa, i a través de l’IRPF, fent augmentar sobretot la pressió fiscal pels trams mitjans i mitjans-alts de les rendes. Aquests dos canvis fiscals, almenys pel cas espanyol, no han causat un augment de la recaptació significatiu, especialment pel fet que va coincidir amb la mateixa crisi econòmica. En tot cas aquestes reformes fiscals a qui més han perjudicat han estat a les classes mitjanes i baixes. Cal recordar que per exemple pel cas de l’IRPF, els rics de debò simplement no hi tributen i que l’augment d’aquest impost com a màxim involucrarà a les classes mitjanes i mitjanes-altes.

En conclusió, en un context a on l’Estat necessita recursos urgentment per poder finançar els serveis públics bàsics i amb un sistema global que fa impossible el fet d’evitar el frau fiscal, els països dirigeixen les seves mires cap als col·lectius que saben que segur podran fer tributar el que se’ls hi exigirà, és a dir, classes mitjanes i baixes. Aquest fet juntament amb l’augment de l’atur i l’estancament dels salaris ha provocat un augment de les desigualtats a Espanya, però també al món en general. Si el 2010 les 388 persones més riques del món tenien la mateixa riquesa que la meitat de la població més pobre, pel 2015 només era necessari agafar les 62 persones més riques del món per igualar-ho. El frau fiscal és senzillament injust.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies