CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Dia de la Victòria o com vèncer sense armes Dia de la Victòria o com vèncer sense armes

Dia de la Victòria o com vèncer sense armes

Cada 9 de maig Rússia celebra el Dia de la Victòria, en commemoració de la derrota de l’Alemanya nazi. Més enllà de la raó històrica el Kremlin aprofita aquest acte per reforçar l’ideari d’una Rússia sacrificada que lluita contra enemics exteriors.
PolíticaZPortada DerechaZResto 9 May, 2017 Francesc García Mestres 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Dia de la Victòria o com vèncer sense armes

Avui, dia 9 de maig, se celebra a la capital de Rússia la parada militar més gran de la història. Cada any a gran part dels països que varen formar l’antiga Unió Soviètica celebren el dia d’avui la derrota del nazisme a Europa. L’acte més important, famós per les seves inigualables dimensions, és el que es commemora a la Plaça Roja de Moscou. El Dien Pobedi (День Победы), Dia de la Victòria, reuneix a un gran nombre de soldats, equipaments i vehicles de combat i una gran orquestra de l’exèrcit rus. La parada militar se celebra sense interrupció des de 1945 fins avui dia, però va ser a l’època del difunt Boris Yelstin on es va minoritzar la celebració. La parada militar, més que una demostració militar, és un gran acte teatral on tot està mil·limètricament calculat. I no només els moviments físics o l’escenografia, sinó el que vol transmetre.

Dia de la Victòria

Míssil balístic intercontinental de tipus Topol-M (Тополь-М). La presència d’aquests míssils sobre els colosals camions MZKT-79221 és una de les estrelles de l’acte militar. L’arma, d’un pes de 47,2 tones, té un abast efectiu de 11.000 kilómetres.

 

Ja als anys 20 el cinema, el teatre, la música, l’arquitectura o la pintura es feien servir pel règim comunista com a eina de propaganda i control. Cartells amb il·lustracions clares i impactants amb un missatge textual curt arribava a qualsevol tipus de ciutadà, encara que tingués una formació d’un nivell molt baix. Serguei Eisenstein, un dels pares del cinema modern, va dirigir l’any 1938 Alexander Nevski per ordre de Stalin.

L’escena més important és la batalla sobre el llac Pepius (1242), coneguda a Rússia
com a la batalla sobre el gel ja que part de l’exèrcit de l’Ordre Teutònic i
de Livònia es van ofegar-se al trencar-se la superfície. Prokoviev va acompanyar
la batalla amb una música èpica però ràpida. El compositor de bandes sonores James Horner es va inspirar en aquesta peça musical per a la pel·lícula de Troia (2004).

La pel·lícula, convenientment manipulada, era una metàfora entre la lluita de poder entre l’URSS i l’Alemanya d’Adolf Hitler.  Serguei Prokófiev va composar la banda sonora de tot el film glorificant la figura dels soldats de Novgorod contra els cavallers teutònics del Sacre Imperi Germànic. El camp de l’arquitectura també va ser un dels preferits pels dirigents soviètics per demostrar al món el seu “perfecte” sistema polític i econòmic.

Una de les claus de la propaganda soviètica  és la transmissió de la sensació de lluita. El ciutadà creu que es troba en un combat contra una sèrie d’enemics forans i nacionals del qual l’estat, amb una actitud plenament paternalista, li defèn i l’ajuda a viure millor.

El Dia de la Victòria és una rara avis dins d’Europa. És cert que a Occident encara es convoquen actes en honor a la victòria aliada contra el III Reich, però la finalitat i les dimensions són totalment diferents. Vladimir Putin ha aconseguit acceptar l’herència soviètica, condemnant errors com la persecució religiosa, però barrejant-lo amb elements tsaristes com la cinta de Sant Jordi (de l’ordre imperial de Sant Jordi màrtir i victoriós, de l’any 1769).

Dia de la Victòria

El nou T-14 Armata amb els colors de la cinta de Sant Jordi. Un dels elements recuperats del Tzarisme pel Kremlin.

 

La simbolització d’una Rússia aïllada però que, amb sacrifici, acaba vencent contra l’enemic és la idea central de tots aquests actes de l’inici de la Gran Guerra Patriòtica (1941-1945), terme creat pel diari soviètic Pravda per designar el conflicte de Rússia contra Rússia.

Una parada que va fer història

Després de la derrota del III Reich a Europa tot el continent es trobava en una falsa pau. Per una banda molts s’alegraven de la fi de la guerra, però un imperi d’orient tenia controlada la meitat d’Europa i això suposava un nou problema pels estats derrotats. En tots els països de l’Est, excepte Romania i Iugoslàvia, es van ficar com a dirigents polítics a militants comunistes que es van exiliar a la Unió Soviètica durant els anys 20 i 30.

El nou de maig de 1945 es va realitzar una de les parades més grans fins aquell moment a la Plaça Vermella de Moscou. Com anècdota, l’escriptor, físic i matemàtic Aleksandr Soljenitsin (perseguit pel règim comunista) va escriure al llibre Arxipèlag Gulag (denúncia dels camps de concentració i extermini soviètics) que soldats que van participar en la parada els hi van enviar als gulags aquella mateixa tarda. Stalin ja no tenia cap enemic i va tornar a estrènyer al poble rus com ja ho havia fet a la dècada dels anys 30.

 

15 minuts del Dia de la Victòria en color de l’any 1945. El mariscal Georgi Zhukov, després de la llarga guerra, es presenta a cavall juntament amb Konstantin Rokossovsky.

A partir de l’any 1945 totes les parades van continuar en el mateix tipus de format. Les campanes del gran rellotge de la Plaça indica l’inici de l’acte. Els dirigents polítics es col·locaven sobre el mausoleu de Lenin per contemplar millor la parada, i com a element totalment simbòlic de legitimitat del poder (avui dia les autoritats es troben a les grades i no al mausoleu). El mariscal de l’estat major saluda al general que ha organitzat la parada. A continuació saluden a cada divisió de soldats, sona l’himne nacional (que la melodia actual continua sent la soviètica però amb la lletra modificada) i comença la marxa dels soldats.

Exposicions universals, olimpíades, mundials de futbol… i el Dia de la Victòria

Cada estat al món vol mostrar la seva millor cara per tal de millorar el seu poder econòmic, militar i la seva influència en altres regions. A Espanya en podem trobar a les Olimpíades de 1992 a Barcelona, la Expo de Sevilla, les Exposicions Universals del segle passat a la ciutat comtal o la selecció nacional de futbol espanyola.


Però el Dia de la Victòria, anacrònic per la llunyania de l’acte històric i per la caiguda de la Unió Soviètica, és més que un simple acte militar. El Kremlin el fa servir per augmentar la moral dels seus ciutadans fent-los veure que, encara que pateixin patiments i puguin ser aïllats, són capaços de vèncer a qualsevol enemic. Aquest missatge, invariable en més de 50 anys, ha sigut hàbilment remodelat pel president Vladimir Putin.: No reneguen del seu passat, molts uniformes i la mateixa bandera de la victòria porten insígnies de l’antic règim, i també reconeixen la cultura i tradicions de l’Imperi dels Tsars.

La creació d’aquesta identitat té com a màxima representació la parada militar que es celebra avui. En molts altres països encara es celebra aquesta festivitat, com per exemple Armènia, Bielorússia, Geòrgia, Israel o Sèrbia.

 

 

Francesc García Mestres

Estudiant d'Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat de Barcelona. Enamorat de la geopolítica, defensa, seguretat, història... i de les 24H de Le Mans. Cap d'Scouts d'Europa a Barcelona. "Qui recordi la història que li treguin un ull. Però pobre de qui la oblidi, perquè perdrà els dos" - Aleksandr Soljenitsin. Twitter: @fgmestres

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies