CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El deute: l’escull insalvable de l’independentisme El deute: l’escull insalvable de l’independentisme

El deute: l’escull insalvable de l’independentisme

Oriol Junqueres afirma que una hipotètica Catalunya independent iniciaria el seu camí amb un deute d’uns 300000 milions d’euros
EconomiaZPortada DerechaZResto 18 January, 2016 Marc Miró i Escolà 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El deute: l’escull insalvable de l’independentisme

El passat divendres 15 de gener escrivia en un article en aquest mateix diari que el deute total d’una hipotètica Catalunya independent seria d’uns 230000 milions d’euros. Aquest xifra, però, sembla que és curta doncs com va reconèixer el mateix Oriol Junqueres a una entrevista a Rac1, el deute que li pertocaria absorbir Catalunya d’Espanya seria d’uns 240000 milions d’euros. Aquest volum l’obtenim a partir de l’aportació fiscal catalana. A aquesta xifra hauríem de sumar els 60000 milions de deute de la Generalitat que ens portaria a una suma de més de 300000 milions d’euros. Per tant, si avui es proclamés la independència, estaríem parlant de què el deute català suposaria el 140% del PIB total, xifra extraordinàriament elevada si ho comparem amb els nostres veïns. La mitjana dels països de l’OCDE se situa al voltant del 100% i només Grècia i Portugal presenten xifres similars. Els grecs amb un deute que pràcticament representa el 200% del PIB, i els lusos al voltant del 140% del PIB. Certament aquests països no són el millor exemple a seguir pel que fa el comportament econòmic.

El deute català ja és considerat un deute especulatiu

A part de pròpiament el deute, hauríem de tenir en compte els interessos que es paguen per aquest, és a dir, el cost de poder continuar endeutant-se per a fer front a les obligacions financeres. Espanya avui finança el seu deute a un preu molt baix, al voltant de l’1,5% d’interès. Aquestes condicions d’endeutament tan avantatjoses sembla que una futurible Catalunya independent, almenys a curt i mitjà termini, no les tindria.

El passat octubre, l’agència de qualificació Standar & Poor’s ja va rebaixar la nota del deute català a causa de “les tensions polítiques amb el govern central”. El bo català per tant es va ensorrar encara una mica més dintre la classificació dels bons porqueria obtenint una nota de BB-.

Durant la darrera setmana, l’altre gran agència de qualificació, Moody’s, ha rebaixat també la nota de qualificació del deute català fins a ser considerat com a Ba2, és a dir, deute especulatiu o porqueria. El motiu d’aquesta rebaixa és també degut a les tensions existents entre el Govern i l’Estat tenint en compte sobretot que és el mateix Govern espanyol el qui dóna suport en la liquiditat catalana a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA).

Els mercats financers juguen un paper decisiu en el procès català

Els mercats financers juguen un paper decisiu en el procès català

Situant el deute català com a especulatiu o porqueria aquestes agències transmeten als inversors que aquests títols de renda fixa porten implícits un alt risc, ja que com defineix el mateix Standard & Poor’s en la seva definició de BB “existeixen grans incerteses o existeix una exposició a unes condicions empresarials, financeres o econòmiques que són adverses i per tant, podria provocar que la capacitat d’afrontar els compromisos financers fos inadequada”.

Per tant, una hipotètica Catalunya independent no només hauria de fer front a un deute molt elevat, sinó que a més hauria de fer front al cost de continuar endeutant-se. Un cost que seria bastant més elevat que el que paga actualment l’estat espanyol.

El que passa en política té un reflex directe en els mercats financers i com afirma el Catedràtic de la UAB Josep Oliver “En aquestes circumstàncies, una independència no pactada no és, simplement, possible. I pactada? Doncs probablement, ara com ara, tampoc” i continua “Ens agradi o no, independència i mercats estan més que estretament units”.

Marc Miró i Escolà

(Barcelona 1994) estudio Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Sóc President de l’associació Juvenil Cat Jove i de l’associació universitària Thomas More. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. Sóc també membre de la Junta de la Facultat d’Economia de la UPF, membre del Claustre, Scout d’Europa i soci de Deba-t. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies