CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El desigual finançament de les comunitats autònomes El desigual finançament de les comunitats autònomes

El desigual finançament de les comunitats autònomes

Les diferències en el finançament de les comunitats autònomes mostren una Espanya desequilibrada. Les comunitats forals presenten uns serveis de més qualitat
EconomiaEspanyaPolíticaZPortada DerechaZResto 25 September, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El desigual finançament de les comunitats autònomes

La despesa en competències bàsiques com l’educació o la sanitat no es realitza en la mateixa mesura en l’estat. Catalunya i la Comunitat de Madrid són de les comunitats d’Espanya que menys inversió per alumne realitzen. Mentre que Catalunya, que destina 4.746 euros per alumne, i Madrid, inversió de 4.443, la mitjana se situa en els 5.169 euros. Per una altra banda en la despesa que realitza cada comunitat en la seva televisió autonòmica també s’hi troben fortes diferències. Per ordre ascendent, les que més televisions més cares són la gallega (104,7 milions d’euros), País Basc (134,2), Andalusia (164) i Catalunya (307).  En referència a la sanitat pública, ni Catalunya ni Madrid s’hi troben a les primeres posicions. En el cas de Catalunya, que destina 1.312 euros per pacient, gasta lleugerament per sobre de la mitjana d’Espanya (1.310 euros). Per últim, la comunitat amb major nombre de funcionaris és Andalusia, 458.371 en total, que serien 154.484 més que Catalunya. En canvi, si s’analitza el nombre dels funcionaris per cada 1.000 habitants Andalusia i Catalunya són de les que menys en presenten. Les que ocuparien les primeres posicions de funcionaris per cada 1.000 habitants són Castella i Lleó (66 funcionaris), Aragó (68) i Extremadura (82).

Catalunya

La despesa en centres educatius per alumne és força desigual entre les comunitats autònomes. La mitjana estatal és de 5.169 euros per alumne. Dades: La Vanguardia. Font: Elaboració pròpia.

 

Les comunitats autònomes el nord presenten un gruix més gran d’inversió en matèria d’educació que la resta de l’Estat. En les primeres posicions es troben Galícia (6.241 euros per alumne), Astúries (6.435 euros), Cantàbria (6.539), Navarra (6.866) i, en primer lloc, el País Basc (8.976). En canvi, les que menys diners destinen per alumne són Múrcia (4.841), Catalunya (4.746), Castella-la Manxa (4.591), Andalusia (4.510) i Madrid (4.443). La diferència entre la qual  inverteix més en educació, el País Basc, i la que menys, la Comunitat de Madrid, és de 4.533 euros. La mitjana de despesa per alumne se situa en uns 5.169 euros.

Catalunya

Quantitat de diners que es destina per cada pacient. País Basc en aquest cas torna a ser la que més inverteix. Dades: La Vanguardia. Font: Elaboració pròpia.

 

En el cas de la despesa en sanitat la situació és més equilibrada que en educació. Catalunya, que presenta una despesa per pacient de 1.312 euros, només s’hi troba dos euros per sobre de la mitjana. Les comunitats, per ordre ascendent, que més gasta en sanitat són Múrcia (1.475 euros per habitant), Extremadura (1.501), Navarra (1.510), Astúries (1.526) i País Basc (1.631). Respecte al País Basc, Andalusia gasta 541 euros menys per pacient (convertint-se en la comunitat que menys despesa realitza en aquesta matèria).

Extremadura: més funcionaris per habitant

Les comunitats autònomes que més funcionaris hi treballen, estatals i autonòmics, són la Comunitat Valenciana (222.710 funcionaris),Catalunya (303.887), Madrid (388.334) i Andalusia (458.371).

Catalunya

El nombre de funcionaris per Comunitat Autònoma. Amb escreix és Extremadura la que més funcionaris hi treballen. Dades: La Vanguardia. Font: Elaboració pròpia.

 

Ara bé, si es mira la quantitat de funcionaris per cada 1.000 habitants, el factor del diferent nombre d’habitants entre les comunitats s’elimina. Les que tenen menys funcionaris per cada 1.000 són el País Basc (52 funcionaris), Balears (50), Comunitat Valenciana (45) i Catalunya (40). Ben diferent és el cas de les tres primeres: Castella i Lleó (66), Aragó (68) i, en primera posició, Extremadura (82).

La televisió catalana: la més cara

A diferència de les altres comunitats, és Catalunya la que més diners destina en la televisió. Els 307 milions d’euros de la Generalitat contrasten amb la televisió basca (134,2 milions) o la de Madrid (78,9).

Catalunya

La televisió catalana és absolutament la més cara de tot l’Estat Espanyol. Dades: La Vanguardia. Font: Elaboració pròpia.

 

Després d’analitzar aquestes dades sobre alguns elements pressupostaris per comunitat autònoma, també és important posar en relleu la taxa d’atur i de pobresa de cada regió econòmica.

Extremadura i Andalusia: les més pobres

Les comunitats autònomes d’Andalusia i Extremadura són les que presenten pitjors dades respecte a la taxa d’atur i la taxa de risc de pobresa. Aquest últim element macroeconòmic es refereix al percentatge de la població que es troba per sota de l’ombrall de risc de pobresa. La població en risc de pobresa mesura la quantitat de persones que tenen ingressos baixos en relació al conjunt de la població. És un bon indicador per mesurar la desigualtat d’una població.

Catalunya

Catalunya es troba per sota de la mitjana respecte a la taxa d’atur i la de risc de pobresa. Dades: La Vanguardia. Font: Elaboració pròpia.

 

Les comunitats que menys taxa d’atur han registrat són el País Basc (11,2%), La Rioja (10,9%) i Navarra (10,6%). Pel que fa a la taxa de pobresa els resultats són força semblants: Catalunya (13,9%), País Basc (10,9%) i Navarra (9,6%).

Per una altra banda els pitjors resultats en l’atur s’hi troben a  Canàries (24,3%), Andalusia (25,2%) i Extremadura (25,8%). Aquí també torna a passar que la taxa de pobresa coincideix amb molta exactitud: Canàries (28,5%), Extremadura (29%), Múrcia (31,8%) i Andalusia (35,7%).

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies