CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El debat de la prostitució: entre el bé i el mal El debat de la prostitució: entre el bé i el mal

El debat de la prostitució: entre el bé i el mal

La regidora de la CUP Paula Ezquerra, antiga professional del sexe, defensa que la prostitució és una feina qualsevol i que hauria d’estar regulada. Però la realitat és que el negoci del sexe mou blanqueig de diners, tràfic de persones i comporta una problemàtica social
SocietatZPortada IzquierdaZResto 13 May, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El debat de la prostitució: entre el bé i el mal

El debat de la prostitució està sobre la taula des de fa temps. Il·legalitzar la pràctica de la prostitució dels espais públics i dels carrers de Barcelona va ser una decisió polèmica, ja que alguns sectors es van queixar, però en canvi va ser una decisió que responia a les queixes veïnals, farts de trobar-se amb aquesta problemàtica al portal de casa seva. Des de l’Ajuntament de la ciutat és una qüestió que s’està debatent des de fa mesos, i el govern d’Ada Colau estudia regularitzar d’alguna manera aquesta pràctica. Però regularitzar la prostitució és positiu o negatiu?

Un dels punts de vista que defensen els partícips d’aquesta regulació és que la prostitució és una pràctica professional voluntària de les persones que l’exerceixen. És el cas de Paula Ezquerra, actual consellera de la CUP al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, que anteriorment havia exercit de prostituta, i que s’ha convertit en la primera treballadora sexual que arriba a la política municipal des del seu activisme com a prostituta feminista. També és membre de l’Assemblea pro Drets de les Treballadores Sexuals de Catalunya, i està treballant per derogar aquesta normativa de civisme que es va aprovar el 2006, perquè defensa amb contundència aquesta pràctica i la seva visibilitat al carrer.

“No és una identitat política: és la lluita pel reconeixement i la descriminalització de la meva professió”, explicava fa uns dies en una entrevista a El Crític, on també afegia que: “sentir-me orgullosa de ser treballadora sexual ha estat un procés molt llarg, perquè no estava contenta amb mi mateixa. No havia fet una reflexió, m’havia cregut el missatge que ser puta estava malament, m’autoboicotejava i castigava”. A partir d’aquí, Ezquerra s’ha convertit en un altaveu per totes les dones que es dediquen al sexe, defensa la professió i lluita per la legalitat d’aquesta. Però la prostitució és realment tan bona com ens diuen?

La  prostitució i el blanqueig

Sembla que no tot en la prostitució és tan maco com sembla. La setmana passada els Mossos d’Esquadra van demanar a un jutjat de Barcelona que Hisenda investigui a dos locals de sexe i a les prostitutes que hi treballaven perquè no haurien declarat els beneficis al fisc. Els locals Night Beach i Fuego es van clausurar el 2014, i en l’últim informe de la policia autonòmica es detalla que el material que es va confiscar mostra l’existència d’indicis dels delictes de frau fiscal i de suborn de funcionaris.

Segons l’informe, les dones es quedaven el 60% dels pagaments dels clients, i els locals el 40% restant, però els diners que es corresponen a les prostitutes es defineix com a rendiment de la feina de treballadores sexuals, que no està regulada per la llei, i per la resta, l’organització ho camuflava simulant el sexe de pagament com a operacions de canvi de divisa o efectiu en préstec. Per tot plegat la policia ha demanat al jutge que enviï tots els documents a Hisenda perquè dictamini les quotes defraudades, ja que els Mossos no tenen potestat per fer-ho.

Els Mossos han recorregut al jutjat de Barcelona perquè enviï a Hisenda el cas de possible frau fiscal de dos prostíbuls tancats a Barcelona el 2014.

Els Mossos han recorregut al jutjat de Barcelona perquè enviï a Hisenda el cas de possible frau fiscal de dos prostíbuls tancats a Barcelona el 2014.

D’altra banda, els Mossos creuen que les prostitutes podrien haver actuat “de manera independent”, i que entre altres estafes haurien drogat a clients per saquejar fons de les seves targetes de crèdit. A més, a banda de les estafes i l’explotació de la prostitució, al mateix informe es descriu que durant els anys 2010 i 2014 s’haurien fet presumptes pagaments al grup de quatre agents de la Guàrdia Urbana que vigilava la zona. Concretament, els suborns haurien estat de 148.340 euros, el que es tradueix en un pagament mensual de 2.500 euros al mes per cada agent.

Un problema social

Des del 2014 que els veïns del carrer València 362 tenen un greu problema a l’entresol de casa seva. Un prostíbul de la màfia xinesa es va instal·lar al portal del seu edifici i “entren i surten homes de totes les edats i condicions durant les 24 hores del dia”, denuncien les veïnes. Els habitants dels pisos estan molt preocupats per la seguretat de les famílies de l’immoble, ja que el prostíbul, a banda de la mala imatge, no té llicència, i segons els veïns, és gestionat per una de les màfies d’explotació xineses que han traslladat la seva activitat de les perruqueries “amb final feliç” als habitatges de l’Eixample.

Els residents estan fats de demanar intervenció municipal, i es queixen que aquest prostíbul genera mal ambient, especialment pels nens de l’escala. Els prostíbuls en domicilis, segons un informe del Grup Antígona per l’Ajuntament, acostumen a ser intervinguts en el cas de sobreocupació de l’habitatge, i si es destina a un ús no residencial sense tenir l’autorització pertinent. Però segons la madame, en el pis hi viuen diverses xineses, però no treballen allà. Amb tot plegat, l’Ajuntament admet que la Guàrdia Urbana ha reportat que el pis s’utilitza com a prostíbul i que infringeix fins a 9 normatives municipals.

Els veïns del carrer València van estendre aquesta pancarta per protestar contra les prostitutes que exerceixen en el seu edifici.

Els veïns del carrer València van estendre aquesta pancarta per protestar contra les prostitutes que exerceixen en el seu edifici.

Després de presentar diverses denúncies a la policia, sense tenir cap resposta ni rebre ajuda, la setmana passada els veïns de l’edifici van decidir penjar una pancarta de 12 metres per denunciar el problema.

La prostitució i el tràfic

Fa uns dies El País publicava una entrevista molt colpidora a una mare traficada. Es tracta d’una dona nigeriana de 29 que va perdre la custòdia del seu fill quan va arribar a Barcelona ara fa dos anys, i que tot just acaba de recuperar. Ella va ser víctima del tràfic de persones, i per això la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) va decidir que era millor retirar-li el fill. Amb la promesa d’arribar a Espanya, Laura va emprendre un camí de sis anys pel desert, on va patir abusos i va acabar exercint de prostituta al Marroc. “No vaig tenir cap oportunitat de dir que no” mentre esperava creuar l’Estret, explicava a l’entrevista.

Quan va arribar a Espanya, tant a Andalusia com a Catalunya, la Creu Roja es va encarregar d’intentar corroborar la relació de parentesc entre la mare i el fill. Però el 2012 la DGAIA li va retirar la custòdia provisionalment per declaracions contradictòries sobre dades del menor, i fins i tot es van arribar a qüestionar els vincles efectius. I aquest 2016 es va declarar definitivament el desemparo després de saber que la mare podria tenir una “vinculació amb una xarxa d’explotació sexual”. Fa poc que va recuperar la relació amb el seu fill, de qui va estar dos mesos sense saber-ne res, però Laura s’ha trobat que el seu viatge cap a Europa no era com s’imaginava, sinó que ha estat víctima de l’explotació sexual, el tràfic de persones, i a sobre, l’han apartada del seu fill. I d’històries com aquesta n’hi ha moltes.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies