El baix rendiment acadèmic: un problema pel creixement dels països

El PISA 2012, que avalua el nivell dels estudiants en tres àrees: lectura, matemàtiques i ciència, uns 13 milions d’estudiants provinents dels 64 països que van participar en aquest informe, van obtenir uns resultats molt baixos, és a dir, que no arribaven al nivell elemental en aquestes matèries.

Aquests estudiants que presenten rendiments tan baixos poden caure en un cercle viciós que consisteix en una major desmotivació que pugui derivar a l’obtenció d’encara pitjors resultats i de menys lligam amb l’escola. Aquesta tendència és perillosa per les conseqüències que pugui generar a llarg termini, tant per l’estudiant com per la societat, comprometent el creixement a llarg termini d’un país.

Una de les principals conclusions de l’informe és que no és tan important el que aporta l’Estat per estudiant com l’enfocament de les polítiques públiques que pugui tenir un estat. Un exemple el trobem en la comparació de dos països com Espanya i Polònia. El primer aporta pràcticament el doble de recursos per alumne que el segon, però el primer s’ha estancat i Polònia en 9 anys ha millorat de forma increible. Per exemple, en matemàtiques va augmentar 28 posicions fins a situar-se en la posició 14 dels països que van participar en l’informe PISA 2012, en canvi Espanya es va mantenir al voltant de la posició 30.

La causa més important d’aquesta millora tan significativa polonesa fou la reforma educativa del 2009, la qual donava més autonomia als centres, es descentralitzava el sistema, es realitzaven revàlides després de les tres etapes principals i s’instaurava un sistema d’incentius pels professors.

El sexe dels estudiants o l’estructura familiar són aspectes que condicionen el rendiment acadèmic

No tots els estudiants tenen les mateixes probabilitats de convertir-se en mals estudiants, de fet les variables socioeconòmiques juguen un paper essencial en la determinació dels resultats acadèmics.

Pròpiament l’entorn socioeconòmic a on es troba l’estudiant és l’aspecte que condiciona de forma més important el seu rendiment. Per exemple, aquells estudiants que els seus pares tenen un major nivell educatiu i feines més remunerades que els permeti accedir a un major nombre de recursos financers, culturals o socials, aquests nois i noies tindran moltes més probabilitats d’èxit. Específicament, el diferencial existent entre estudiants que provinguin d’un millor fons socioeconòmic o d’un no tan bo és de 28 punts percentuals a favor dels primers.

Els estudiants que tenen els seus dos progenitors a casa tenen menys probabilitats d’obtenir unas mals resultats acadèmics

La segona variable que tindrà un major impacta en el rendiment acadèmic és si aquell estudiant prové d’una família immigrant. En concret, l’estudi estima que els adolescents que provenen de famílies immigrants tindran un 15% menys de probabilitats d’èxit que els que provenen de famílies autòctones. Relacionat amb aquest factor i amb un mateix impacte trobem el fet de parlar a casa la llengua autòctona. Aquells qui no parlen la llengua autòctona amb la família tenen més probabilitats d’obtenir un baix rendiment.

El sexe dels estudiants també és una variable important a tenir en compte. En concret els nois i específicament amb la lectura, tindran un 12% més de possibilitats d’obtenir mals rendiments que les noies. Els nois també tindran un 2% més de probabilitats d’obtenir uns mals resultats en ciències, i les noies, amb el mateix percentatge, en matemàtiques respecte als nois.

Finalment, l’estructura familiar també presenta una incidència en els resultats acadèmics. Un estudiant que provingui d’una família monoparental tindrà un 7% més de probabilitats d’obtenir uns mals resultats que un altre que provingui d’una amb els dos progenitors a casa.

Inici » Historic » El baix rendiment acadèmic: un problema pel creixement dels països