CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Egipte 5 anys després de la “primavera àrab”: el govern d’al-Sisi amenaçat Egipte 5 anys després de la “primavera àrab”: el govern d’al-Sisi amenaçat

Egipte 5 anys després de la “primavera àrab”: el govern d’al-Sisi amenaçat

En el cinquè aniversari de l’inici de les protestes que derrocaren Mubarak, el govern militar sorgit de la contra-revolució té problemes. No obstant, aquests no provenen de noves manifestacions massives, sinó del seu interior
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 25 January, 2016 Joan Prats i Amorós 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Egipte 5 anys després de la “primavera àrab”: el govern d’al-Sisi amenaçat

El dilluns dia 25 de gener es complien 5 anys de l’inici de les protestes contra el règim de Hosni Mubarak a Egipte. En el seu moment, les protestes a la plaça Tahrir del Caire foren la llum que irradià a molts altres moviments àrabs de les ja tristament conegudes i anomenades massa d’hora “primaveres àrabs”. Què significa aquest aniversari, i sobre tot, en quin estat es troba ara Egipte?

Pel president egipci al-Sisi, l’aniversari és abans de res un maldecap d’ordre públic. Temorós de que els seus opositors utilitzin la data per a llançar noves protestes massives, en les darreres setmanes s’han detingut activistes i “instigadors” que operaven a través de les xarxes socials. Inclús s’ha portat la lluita a les mesquites: un ministre afirmà que protestar en ocasió de l’aniversari contravindria la Sharia, “ja que condueix els egipcis a la violència”.

No hi ha haurà una segona plaça Tahrir

No obstant, segons l’analista Eric Trager, del Washington Institute for Near East Policy, el nou aixecament contra el règim egipci és molt improbable. Segons Trager, el convuls període 2011-2013 ha tret als egipcis qualsevol anhel de menar un nou procés de protestes per a derrocar el poder. A més, ara ja no hi ha cap alternativa clara, com al 2011 eren els Germans Musulmans. D’altra banda, veient el caos que s’ha apoderat de països culturalment pròxims, com Síria, Líbia o l’Iraq, els egipcis són més adversos al risc polític que mai.

No obstant, al-Sisi no pot estar tranquil: el risc d’inestabilitat persisteix, però prové d’una altra banda. Concretament, de les tensions que estan sorgint al sí del seu propi govern. Segons Trager, fins ara els diversos grups d’interès que participaven del poder polític egipci (com les forces armades, l’aparell judicial, els principals empresaris, el ministeri de l’interior, etc.) estaven units per la por que tenien envers els Germans Musulmans. Ara que aquests ja no suposen cap amenaça, les tensions latents ressorgeixen.

Per exemple, la comunitat empresarial comença a témer per la seva independència, ja que es sent atrapada entre el govern i la oposició. Els serveis de seguretat, per la seva banda, podrien estar permetent o fins i tot fomentant certes corrents contestaries, com un presentador de televisió que hauria dit en antena que “Egipte no morirà si vostè marxa. Hi ha molts fills llestos per a servir el seu país.” L’ex-general al-Sisi perd suports inclús entre els militars: alguns pensen que el seu cercle de confiança és massa estret i es senten lluny del poder.

Encara més sorprenentment, Trager recull com diverses agències de seguretat estatals estan sent de sobte obertament criticades als mitjans. Segons ell, “que un govern acostumat a la repressió estigui de sobte permetent critiques dirigides a específics serveis de seguretat reflecteix una esquerda interna”.

Les potencials conseqüències d’una nova crisi egípcia

Si el diagnòstic de Trager es demostra encertat, Egipte es podria trobar immers en una situació política molt complexa: en cas que al-Sisi segueixi perdent suports de sectors clau com les forces de seguretat o els empresaris, podria erosionar-se la seva capacitat de governar el país, i eventualment instal·lar-se un buit de poder.

En un context econòmic complex (tot i que el PIB no ha parat de créixer en els darrers 5 anys), en el qual molts joves es troben sense feina, aquest buit podria conduir cap a un procés de destrucció de l’Estat i la seva autoritat, fet que convertiria Egipte en una nova Líbia o Iraq.

Tot i que aquest escenari és el pitjor possible, sembla ara més possible que mai degut a que no hi ha, com Trager apunta, cap alternativa de govern clara. La oposició està fragmentada entre d’altres en progressistes, nasseristes i islamistes, i aquests grups manquen de capacitat per esdevenir dominants, com foren els islamistes després de la caiguda de Mubarak.

Ara bé, que Egipte caigui en el caos més absolut és també difícil, perquè compta amb estructures d’Estat més desenvolupades, més riquesa i més importància geopolítica que altres països àrabs com Líbia (degut entre d’altres al canal de Suez, que el mateix al-Sisi ha ampliat recentment).

Amb tot, el risc que sembla més immediat és que Egipte caigui en un cercle viciós de descontentament, erosió econòmica i manca de capacitat governamental per a fer-hi front. En qualsevol cas, tampoc serien bones noticies per a tots aquells que treballen per posar pau al Pròxim Orient.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies