CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’educació obligatòria fins als 18 anys: un pla d’èxit o de fracàs? L’educació obligatòria fins als 18 anys: un pla d’èxit o de fracàs?

L’educació obligatòria fins als 18 anys: un pla d’èxit o de fracàs?

El nou model educatiu que la Generalitat comença a estudiar per la futura Catalunya, presenta alguns aspectes dubtosos sobre la seva implementació
CatalunyaPolíticaZPortada DerechaZResto 28 December, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » L’educació obligatòria fins als 18 anys: un pla d’èxit o de fracàs?

Davant de la incertesa del futur de Catalunya, s’ha obert el debat sobre quin model educatiu hauria de tenir. En una entrevista publicada a l’agència ACN, la consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Meritxell Ruiz, assumeix la ponència Ara és demà, que el seu departament va encarregar a diversos especialistes, i que mostra un plantejament molt trencador. La seva proposta planteja que l’educació obligatòria sigui dels 5 als 18 anys, mentre que actualment ho és dels 6 als 16.

Com més escolarització mitjana té un país, més potencial econòmic té. De fet, una forma simple per mesurar el capital humà d’un país és precisament l’escolarització. El capital humà està estretament connectat a la productivitat, que al seu temps, ho està de la renda. Ara bé, aquesta proposta de la Generalitat comporta diversos aspectes a tenir en compte:

En quines condicions arribaran els estudiants al final de l’educació obligatòria?

Augmentar l’edat formal d’acabar els estudis pot augmentar els anys d’escolarització, però no és un sistema que resolgui de per si el problema de fons que té l’educació: el fracàs i l’abandonament escolar. És més, els recursos que es destinen a prolongar l’educació fins als 18 anys, no aniran a millorar la motivació pels que ara arriben al final dels seus estudis amb 16.

Meritxell Ruiz va explicar els beneficis d’ampliar l’escolarització obligatòria en una entrevista a l’ACN.

El principal objectiu no ha de ser prolongar l’etapa obligatòria educativa fins a la majoria d’edat, sinó aconseguir que tots la immensa majoria puguin arribar, amb 16 anys, a finalitzar els seus estudis en unes bones condicions d’acabament, motivats, i aprovats per mèrits propis, i no per junta. Però amb aquest nou pla, tots els recursos que cobreixen les necessitats que generen els estudiants d’entre 16 i 18 anys, provoca que es perdi l’atenció dels que amb 16 anys ja han patit el fracàs escolar.

Reducció dels costos de les famílies d’escoles concertades

Prolongar l’escolarització fins als 18 anys també vol dir reduir els costos a les famílies. Almenys a aquelles que portin els seus fills en escoles concertades. En la majoria dels casos, el batxillerat que s’imparteix en aquests centres (si és que s’imparteix) és de caràcter privat, per la qual cosa, el preu de la matrícula és superior que el dels cursos de l’ESO. Però si l’educació és obligatòria, també passaria a ser concentrada en aquest tipus d’instituts.

Un benefici per les concertades?

La nova proposta de la consellera Ruiz preveu que la primària s’allargarà fins als 14 anys, i que d’aquesta edat fins als 18, s’encararà a aspectes més acadèmics amb altres de més enfocats a la professionalització. “Té més sentit fer una primària fins als 14 anys (ara és fins als 12) per deixar escollir la formació dels 14 als 18 en un àmbit que ‘barregi’ aquests aspectes”. A més, “si l’acord majoritari fos aquest, s’haurien de modificar les etapes actuals”. I és que l’obligatorietat des dels 15 fins als 18 anys inclouria diferents opcions segons els interessos de l’alumne, assegura Ruiz, que segons el seu parer, això podria mitigar l’abandonament escolar. Caldria veure-ho.

Avançar l’edat obligatòria d’escolarització però no ajudar els nens amb menys recursos

Una altra de les propostes de la consellera passa per avançar l’edat de l’educació obligatòria, dels 6 anys actuals, als 5. Però altra vegada s’apunta a una direcció que no és la vital. Si bé és cert que avançar l’edat d’escolarització obligatòria aporta un any més de coneixement als infants (tot i que cal tenir en compte que la majoria de nens de Catalunya comencen l’escola amb 3 anys, per la qual cosa, aquesta obligació no afectaria la pràctica), es deixaria d’invertir a ajudar els alumnes amb més desigualtats.

No se solucionaran els resultats acadèmics per avançar un any l’escolarització obligatòria.

Els resultats de l’ESO, sovint catastròfics, comencen a la primària. Això és així perquè durant la primària és on es produeixen el nombre més gran de desigualtats entre les famílies que tenen capacitats educadores i les que no. L’evidència és que hi ha nens que des de casa no se’ls inculca la importància de llegir, de fer els deures o de tenir un sentit de la responsabilitat amb les feines de l’escola. Una opció seria invertir recursos a ajudar aquests nens, mitjançant hores de reforç o altres alternatives docents, perquè se’ls hi ensenyi part de les coses que les seves famílies no els hi donen: com és la disciplina de fer els deures, una rutina d’estudi, l’hàbit de la lectura…

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies