CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Polítiques econòmiques: els problemes continuen a Barcelona Polítiques econòmiques: els problemes continuen a Barcelona

Polítiques econòmiques: els problemes continuen a Barcelona

El govern d’Ada Colau no ha pogut enfrontar-se als problemes econòmics principals de la ciutat, com l’augment de la desigualtat, els salaris baixos i la disminució de la classe mitjana
EconomiaEspecial dos anys de ColauZPortada IzquierdaZResto 23 June, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Polítiques econòmiques: els problemes continuen a Barcelona

Amb el govern d’Ada Colau han succeït moments inèdits com la creació d’índex per controlar el preu dels lloguers o la idea de posar en circulació una moneda local a Barcelona. La disparitat d’idees amb una greu manca de fons per cercar un model econòmic de la ciutat ha començat a esdevenir els efectes negatius. Molts projectes turístics, a més a més d’inversions internacionals, han sigut bloquejats fruit de l’actuació del consistori.

Des del punt de vista de la renda de la ciutat, els barris amb menys recursos es troben en una situació encara pitjor. El cas més extrem és la davallada d’un 41,35% de l’índex de renda familiar al barri de Ciutat Meridiana. En l’altre extrem la situació és inversa, des de l’esclat de la crisi la seva renda ha millorat notablement.

Com ha sigut l’aspecte econòmic amb l’actual Ajuntament a Barcelona?

Més ingressos, sous més baixos

Encara que el turisme a la ciutat de Barcelona genera una gran facturació, al voltant dels 3.880 milions d’euros, no fa millorar les condicions laborals de molts treballadors. La precarietat salarial i l’alta rotació dels llocs de treball suposen un greu problema pels ciutadans.

La meitat dels treballadors del comerç minorista són mileuristes, i a penes arriben als 12.000 euros de salari anuals. Aquestes dades s’exposen a un estudi elaborat per l’Observatori del Treball i Model Productiu (amb dades del 2015). S’estima que el salari brut anual mitjà del sector comercial català és de 15.575 euros, un 35% menys que el salari mitjà del conjunt del mercat laboral (que supera els 24.000 euros).

Però encara és pitjor la situació dels cambrers de molts hotels, dels que cobren al voltant de 9.000 euros anuals per 6 dies laborals. Barcelona

Encara que els beneficis siguin alts, el salari brut anual mitjà del sector és de 15.575, un 35% menys que el salari total (24.000 euros anuals). Aquesta desigualtat entre els beneficis del sector amb el dels treballadors crea una situació injusta on milers de barcelonins cerquen en el prolífer sector del turisme un lloc per guanyar-se la vida.

La ciutat de Barcelona té com a principal font de riquesa les activitats del món dels serveis. Aquest sector, que suposa el 90,1% del total, ha esdevingut en les últimes dècades el més important. Dins dels serveis és innegable el gran pes del turisme: 28,4% i de totes les altres àrees que surten beneficiades.

Una ciutat més desigual

En el discurs oficial s’ha emfatitzat l’aspecte social de les polítiques, però sembla que no tenen efectes reals. La crisi econòmica s’ha traduït per a les famílies de Barcelona en una reducció del 3,18% de la seva renda. La davallada dels salaris i l’augment de l’atur ha sigut una de les causes més freqüents. Ara bé, la caiguda de la renda no s’hi ha distribuït de la mateixa manera arreu de la ciutat.

Els barris amb menys renda de la ciutat de Barcelona han patit una davallada de la seva renda familiar mitjana del 30,40%. Si la renda mitjana de tota la metròpolis és equivalent al número 100, Ciutat Meridiana es troba greument per sota amb un 34,5. La distància entre el barri més pobre amb el més ric és de 216 punts, gairebé un 59% més que l’any 2008.

Renda

Si es resten els índexs de renda familiar de Pedralbes amb el de Ciutat Meridiana, la distància entre els dos és de 216 punts. Aquesta gran diferència de rendes és el doble que fa set anys (135 punts de diferència).

Aquest augment de la desigualtat, unit amb la davallada dels salaris dels Barcelonins, també ha afectat  la classe mitjana. L’Ajuntament hauria d’actuar amb un model clar i definit per combatre aquest greuge.

Renda

Uns pressupostos que arriben tard

Després de gairebé dos anys el consistori va aconseguir aprovar els pressupostos, després de finalitzar el termini previst en la qüestió de confiança plantejada per l’alcaldessa. Aquests són els primers d’ençà que Ada Colau va entrar a l’ajuntament.

La despesa està formada per 153,5 milions a transport públic; 144 a Cultura; 121,8 a Educació; 119,4 a habitatge, i 71,5 a polítiques d’ocupació i promoció econòmica de la ciutat.

Els 17 milions destinats pel Pla de Barris tenen com a objectiu dinamitzar i reduir la desigualtat dels barris amb més problemes econòmics. El problema és la manca d’estudis per demostrar que tota la despesa pública tindrà efectes positius en els ciutadans.

El problema dels lloguers

Amb la reducció de les compres de pisos, fruit de la menor facilitat de l’accés a préstecs bancaris, s’ha traduït en un augment exponencial dels lloguers a la ciutat. El preu del lloguer en aquest darrer any és de 15,16 euros per metre quadrat. Comparant aquesta xifra espanyola suposa que el preu del lloguer a Barcelona és més del doble que la mitjana espanyola (7,49 euros).

És tan alt el preu del lloguer que s’ha superat els nivells registrats als d’abans de la crisi econòmica.

Ha sigut en aquests darrers anys, coincidint amb l’Ajuntament de l’alcaldessa Ada Colau, quan els preus han arribat a màxims històrics. El Govern, davant  d’aquest problema, ha plantejat la creació d’un índex per controlar els preus dels lloguers. Aquesta mesura, que entra dins de les competències municipals, ha creat un gran malestar dintre del sector immobiliari: la impossibilitat de crear un índex just, el possible creixement del mercat negre o la reducció de l’oferta són algunes de les raons en contra d’aquest projecte de la Generalitat.

Els experts preveuen que l’aplicació d’aquest índex farà que els venedors legalment el venguin per un preu just però que en negre cobrin l’altra part.

Per altra banda, aquest greu problema de la ciutat de Barcelona es podria solucionar amb una aposta contundent d’habitatge social. D’aquesta manera les persones que més necessitats tenen els hi seria una gran ajuda, augmentant el consum de les famílies que beneficiaria molt a la ciutat, i el mercat immobiliari viuria una reducció de preus per la davallada de demanda.

Una moneda local pels barcelonins

A finals de l’any passat Ada Colau va anunciar la circulació d’una moneda local. El Consistori, aquests últims dies, ha parlat de la creació d’un nou operador energètic a la perifèria de la ciutat, en què part de l’estalvi energètic es retornarà als ciutadans en forma de moneda local. En el marc de la Urban Innovative Action de la Unió Europea (fons de 6 milions d’euros per pal·liar la pobresa) que es realitzarà en els popers tres anys, es desconeix si l’ajuntament farà que el ciutadà percebi l’ajuda amb la nova moneda local.

El consistori haurà de convèncer al ciutadà de l’avantatge de fer servir aquesta nova moneda. El problema es troba en què la moneda, com que no està recolzada pel sistema monetari, pot acabar no mereixent la confiança dels barcelonins. Per una altra banda s’ha de tenir en compte que fora de la ciutat no tindrà cap valor.

La classe mitjana es desploma

En els darrers anys la classe mitjana s’ha anat reduint. La  població que té una renda baixa o molt baixa s’ha incrementat de manera en gran mesura. En el cas de la molt baixa, s’ha multiplicat per més de 3, ja que ha passat de ser el 4,1% de la població el 2007 a suposar el 15,5% l’any 2015. Pel que fa a la baixa, també s’ha incrementat, del 17,6 al 23,7%. Tot plegat suposa que si abans de la crisi la classe baixa era només el 21,7% dels barcelonins, actualment són el 39,2%. És a dir, de ser un de cada 4, a ser dos de cada deu.

Aquest augment de la classe baixa és degut a la mala situació en què s’han trobat les categories mitjanes. Aquestes han passat de representar el 58,5% de la ciutadania a ser només el 44,1%. Aquesta pèrdua de 17 punts percentuals ha suposat un daltabaix a la societat barcelonina. Abans de la recessió econòmica les persones amb una renda mitjana-baixa eren més del 38% de la població (el que representa actualment la població pobra), però ara ja només és el 25%.

Les mitjanes-altes, per contra, han aconseguit mantenir-se fermes, ja que només han perdut un punt percentual.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies