CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Ebola: revisant la gestió de la crisi Ebola: revisant la gestió de la crisi

Ebola: revisant la gestió de la crisi

La major crisi sanitària recent és una història d’èxits i fracassos polítics. Quin paper tingué la desconfiança de la població en l’expansió del virus? Per què l’OMS fracassà en un primer moment? Com aconseguí el Consell de Seguretat de Nacions Unides revertir la situació?
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 10 noviembre, 2015 Joan Prats i Amorós 0
0 / 5 (0 votos)

Inici » Historic » Ebola: revisant la gestió de la crisi

A mitjans de 2014, la crisi del virus d’Ebola estava a punt de fer col·lapsar els Estats de l’Africa Occidental de Guinea, Libèria i Sierra Leone. Amb més d’11.000 morts, L’Ebola ha suposat l’emergència sanitària més important dels darrers anys. Fràgils, mancats de mitjans de qualsevol tipus i lluny del focus d’atenció de la comunitat internacional, aquests petits països tenien tots els números de fracassar en el control de la malaltia.

Un any i mig després, un informe del International Crisis Group (ICG) desgrana el procés a través del qual la situació es va aconseguir estabilitzar i finalment controlar. El més interessant és que no posa l’èmfasi en aspectes mèdics ni avenços clínics, sinó en la gestió política de la crisi.

Manca de recursos i de confiança en els governs

Les accions locals anteriors a la mundialització de l’amenaça de l’Ebola fracassaren no sols per la manca de mitjans dels països afectats, com es podria pensar, sinó per la desconfiança de les poblacions en les autoritats públiques. Segons l’ICG, la primera reacció a les advertències governamentals fou l’escepticisme. Normal, assenyala l’informe, degut al llarg historial de corrupció i corrupteles. Els pobres liberians, guineans i sierraleonesos veien clar que l’alerta tenia l’única intenció d’atreure més ajudes internacionals i enfortir la posició de les elits polítiques.

Més tard, quan l’amenaça esdevingué real, els governs fracassaren en la contenció del virus. Maquinacions polítiques, maniobres curt-terministes per interessos privats i manca de coordinació esdevingueren fatals. De passada, demostraren també com la població tenia certa raó en ignorar les autoritats. No obstant, malauradament aquest cop les advertències estaven ben fundades.

El paper clau del Consell de Seguretat de l’ONU

L’element que permeté solucionar la crisi de l’Ebola fou segons l’ICG la percepció com una amenaça global. Tot i així, el document critica el pobre paper inicial que jugaren les nombroses ONGs i equips de Nacions Unides presents a Libèria i Sierra Leone. Centrats en necessitats diferents, com la reconstrucció nacional o la prevenció d’altres malalties com el VIH, no tingueren la flexibilitat per reorientar-se envers el problema de l’Ebola. Fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estigué molt dubitativa i es resistí a declarar la situació a l’Africa Occidental com una emergència sanitària internacional. Pel que fa a la comunitat internacional, es mantingué passiva fins que nombrosos països occidentals no començaren a percebre l’Ebola com una amenaça pels seus nacionals.

L’informe admet que, a pesar de la tardança, la solució a la crisi fou possible només gràcies a la reacció internacional. El moment clau fou el 18 de setembre de 2015, quan el Consell de Seguretat de Nacions Unides aprovà la històrica resolució 2177 que definia una epidèmia com una “amenaça per a la pau i la seguretat internacional”. Aquesta declaració li conferia competències per actuar sota el capítol VII de la Carta de les Nacions Unides. El Consell de Seguretat forçà així a l’OMS a actuar.

Es creà un cos especial d’intervenció, l’UNMEER (UN Mission for Ebola Emergency Response). Del mateix estil i esperit que les missions dels cascos blaus, fou la primera destinada a preservar la pau i la seguretat contra una amenaça de tipus sanitari. Els Estats Units arribaren a tenir 3.000 soldats a la regió. Fou tan sols gràcies a aquesta resposta “dura” que l’expansió de l’Ebola s’aturà i eventualment revertí. L’UNMEER es tancà el 31 de Juliol de 2015 havent aconseguit el seu objectiu principal.

Lliçons pel futur

La implementació de les mesures necessàries de cara a futures epidèmies serà crucial, així com millorar els sistemes de comunicació i coordinació dels governs de Libèria, Sierra Leone i Guinea (tant entre ells com amb les seves agències, ONGs i organismes internacionals).

Pel que fa a la comunitat internacional, el Consell de Seguretat de l’ONU ha demostrat la seva vàlua i capacitat per fer front a noves amenaces. La seva flexibilitat al definir una situació sanitària com un problema de pau i seguretat crea un valuós precedent per intervenir en futures crisis humanitàries i/o d’abast global.

D’altra banda, l’ICG destaca la necessitat imperiosa de que els tres governs africans afectats teixeixin vincles de confiança amb la seva població. Un cop més, es demostra la importància del capital social i la consciència cívica. Aquests elements, que poden semblar molt vagues, permeten a la societat civil articular-se i faciliten les actuacions governamentals. Treballar-hi hauria de ser la prioritat absoluta de Libèria, Guinea i Sierra Leone. Malauradament, és ben sabut com de difícil és tenir governs responsables a l’Àfrica.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies