CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Duran i Lleida: “No sense dolor, em reconforta apreciar que Unió no s’ha equivocat en rebutjar el full de ruta que CDC” Duran i Lleida: “No sense dolor, em reconforta apreciar que Unió no s’ha equivocat en rebutjar el full de ruta que CDC”

Duran i Lleida: “No sense dolor, em reconforta apreciar que Unió no s’ha equivocat en rebutjar el full de ruta que CDC”

El líder democristià parla en la seva carta sobre el problema grec i sobre els últims esdeveniments de la política catalana “en un ambient preelectoral”
CatalunyaPolíticaZResto 10 July, 2015 Lluís Llaquet 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Duran i Lleida: “No sense dolor, em reconforta apreciar que Unió no s’ha equivocat en rebutjar el full de ruta que CDC”

Pel seu interès adjuntem la carta setmanal de Duran i Lleida sobre el problema de Grècia i el procés sobiranista a Catalunya:

Benvolgudes amigues i benvolguts amics,

La setmana que acaba ha estat molt marcada una vegada més per la situació grega després de la victòria del no al referèndum de diumenge. Tant és així que també ens va marcar la maratoniana visita de dimarts al Parlament Europeu, amb Ramon Espadaler i Francesc Gambús. Vam anar a Estrasburg amb dos objectius principals: el primer, fer arribar als socialcristians de tota la vida i a les institucions europees la posició d’Unió davant del procés català i de la situació política espanyola; l’altre, defensar els interessos de Catalunya, especialment en temes d’ocupació, pobresa i inversions via Pla Juncker. Però, com he dit, Grècia va estar present en totes les converses, amb tots i cadascun dels caps de delegacions del moviment socialcristià europeu amb els quals vam parlar i també amb el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, el vicepresident de la Comissió, Jyrki Katainen, -antic primer ministre de Finlàndia- i la comissària d’Ocupació, Afers Socials, Formació i Mobilitat Laboral, Marianne Thyssen.

A principis de setmana, Grècia va demanar un nou rescat. Crec que ens convé a tots que se salvi. Però tan imperatiu categòric és salvar el país bressol de tants valors europeus com fer-ho sense danyar Europa. Hem d’evitar la sortida de l’euro perquè no és bona per als grecs. Però també perquè seria dolenta per als europeus en general. L’acord és, doncs, necessari per a Grècia i per a Europa, com ho és per a Espanya. I Catalunya –agradi o no- forma part d’Espanya, i encara que no en formés, també seria necessari per a nosaltres. Per tant, Europa necessita Grècia, però Grècia necessita Europa. Això sí: tot Europa i, per tant, també Grècia, han d’acatar les regles de joc que tots plegats ens hem donat. En aquest sentit, que la UE accepti la necessitat de la reestructuració del deute és positiu, com ho és que Grècia estigui disposada a afrontar reformes.

Com deia la setmana passada, els problemes vénen de lluny. Segurament mai s’hauria hagut de deixar entrar Grècia a la Comunitat Europea en les condicions econòmiques amb les quals va ingressar. Tampoc s’hauria hagut de permetre que Grècia no anés configurant un marc econòmic i social diferent del que tenia, i tot just ha començat a canviar aquesta dècada. Aquí hi ha molta responsabilitat europea i de l‘FMI. Com n’hi ha en el cas de la UE d’haver optat per una política d’austeritat sense foment del creixement. Però em sento lluny del bonisme que aquests dies domina moltes de les reflexions o declaracions polítiques que es fan perquè, més enllà de les innegables responsabilitats europees, els grecs també són responsables dels seus mals.

I com que parlem del moment present, el govern de Tsipras hi té molta responsabilitat. Ha tibat massa la corda, que està a punt de trencar-se. No s’hi val ara a carregar totes les tintes contra la resta de la UE. Ni a fer demagògia contra Alemanya o contra Merkel. És clar que no compartim, com deia abans, l’austeritat mal entesa, però tampoc l’endeutament irresponsable i gastar a costa de tercers. Alemanya té raó en moltes coses, no en totes, però no és cert que sigui un pols d’una insolidària Merkel contra el pobre Tsipras. Això està molt bé per als populismes gratuïts, però no per a qui vulgui penjar-se el cartell de creïble i de responsable amb qui es pugui confiar. A veure si diem les coses pel seu nom! Alemanya no és Merkel o la CDU. Els socialistes governen en coalició amb els democratacristians i el líder de l’SPD, Sigmar Gabriel, és el vicecanceller del govern. Per molt que els socialistes d’aquí tenen sovint la temptació de situar Merkel com la maldat en cap, no conec dirigent socialista alemany que n’hagi discrepat ni en públic ni en privat. A més, Finlàndia, Holanda, Eslovàquia, els països bàltics, etc. n’estan tant o més farts que els alemanys del comportament del govern grec. Per no parlar del govern portuguès o de l’espanyol, que han hagut d’assumir els costos populars de les polítiques de reformes, i ara veuen que els grecs volien “anar-se’n de rositas”.

Amb la petició del tercer rescat, l’actitud insolent xulesca de Varufakis haurà de donar pas a una posició més serena, més dialogant i que accepti que el problema del seu país i la seva solució van més enllà de la divisió entre bons i dolents. Això pot servir per a un míting electoral a la plaça pública, però no per presidir un consell de ministres ni per negociar amb la resta de democràcies europees. La petició del nou rescat va ser complementada ahir, com s’esperava, per una nova proposta.  Caldrà llegir-la amb atenció i dedicar-hi el temps i la urgència necessaris per fer-la viable. Però, atenció, que Tsipras té un greu problema: si analitzada la proposta és molt diferent de l’anterior, rebutjada en referèndum, haurà enganyat novament els grecs. Si en difereix poc, tornarem a perdre un temps preciós perquè els socis europeus difícilment l’acceptaran.

Catalunya

Deixant Grècia de banda, a Catalunya l’ambient és clarament preelectoral. Es fa molt difícil d’entendre -i encara més d’acceptar- què és el que estan proposant les entitats i els partits defensors de la independència exprés. L’anomenada llista del president, que gent de bona fe creia que era el que es necessitava, queda cada cop més diluïda en un maremàgnum de propostes cada cop més difícil de pair. No sense dolor, em reconforta apreciar que Unió no s’ha equivocat en rebutjar el full de ruta que CDC va pactar amb ERC i amb les entitats independentistes. Ara fins i tot aquest marc queda superat. No sé com acabarà la llista. Ignoro si hi haurà polítics o no en el Parlament per aquesta via, però sí que queda clar que CDC, ERC i CUP estan disposats a anar plegats a les eleccions sota el mateix paraigua. No se sap com ho volen fer, però sí que estan disposats a fer-ho. No només CDC amb ERC, com ja sabíem, sinó també amb la CUP. Increïble, però cert!

Sincerament, crec que políticament no es podia gestionar pitjor. És una part de la societat la que porta el timó de la nau al marge de les institucions. Això no és seriós. Els polítics hem de tenir una idea clara sobre el que convé al nostre país: un projecte que sigui fruit de l’equilibri entre l’idealisme i el realisme. I cal defensar-lo convencent i conduint la societat per aquest camí. Per això ens elegeix la gent, per aquest motiu delega en nosaltres la seva sobirania personal, per superar problemes i confrontacions. Hi ha molta gent anònima que espera un grau de maduresa i seny, que sapiguem distingir entre la responsabilitat i la irresponsabilitat, entre el dogma i el seny. En la política espanyola i en la catalana avui hi ha més del primer que del segon. En canvi, hi ha molta gent que espera que donem resposta a aquesta manera d’entendre les coses. Unió vol contribuir-hi. No tothom vol ni pot fer-ho!

Cordialment,

Lluís Llaquet

Periodista vocacional. Redactor a Catdiàleg, CM de l'associació Cat Jove i del Club de Lideratge Jove. Bloguer i col·laborador a altres mitjans. "El periodisme és el millor ofici del món" Gabriel García Màrquez "La premsa és l'artilleria de la llibertat." H.D. Genscher Contacte: lluisllaquet@catdialeg.cat Twitter: @llaquetm

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies